Anar al contingut

Rebel·lió sí, rebel·lió no

El principal delicte pel qual han sigut processats els líders del procés segueix dividint el món jurídic sobre si hi va haver prou violència o no per aplicar-lo

EL PERIÓDICO ha parlat amb dos catedràtics, un, a favor del criteri del Suprem per processar per aquest delicte i un altre, totalment contrari

Ángeles Vázquez

Hi ha procediments judicials en què qualsevol decisió que pren el jutge és notícia. Assumptes que transcendeixen l’àmbit judicial perquè les resolucions que s’hi adopten tenen conseqüències palpables fins i tot en el Govern. Sens dubte el procediment seguit al Tribunal Suprem contra els líders del procés per rebel·lió, malversació i desobediència n’és un. Per això, davant de la proximitat del judici en el qual es determinarà si el viscut el setembre i l’octubre de l’any passat a Catalunya va ser delicte, EL PERIÓDICO ha volgut contrastar amb dos catedràtics, amb actituds diametralment contràries, el més polèmic dels aplicats: el de rebel·lió.

Un d’ells és Javier Álvarez, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Carles III i principal promotor del manifest firmat per més d’un centenar de persones contra el delicte de rebel·lió que es va fer públic tot just 10 dies després que la fiscalia presentés la querella que va donar origen al procediment. Continua mantenint que no hi va haver rebel·lió, però sí que veu indicis d’altres delictes, com ara sedició, per impedir l’actuació d’autoritats; malversació, pels diners públics que es van poder utilitzar, o revelació de secrets, per accedir a dades d’“una muntanya de persones” sense poder fer-ho.

Fins i tot, entén que hi podria haver organització criminal, per les reunions descrites a l’agenda que es va intervenir al número dos d’Oriol Junqueras a Economia, Josep Maria Jové. També assenyala prevaricacions i falsedats, però mai rebel·lió, perquè no creu que hi hagués violència. “Aquesta violència estructural al delicte entenc que no es va presentar”, assevera.

En vista d’aquesta contundència la pregunta és per què el Suprem va processar llavors per aquest delicte, qüestionat no només per la defensa dels polítics encausats, sinó també per personalitats del món judicial, com l’exmagistrat de l’alt tribunal i ara advocat José Antonio Martín-Pallín, o l’exdiputat socialista Diego López Garrido, que va participar en la redacció del Codi Penal de 1995, que castiga per rebel·lió als que s’“alcessin violentament i públicament”. Álvarez dona dues raons: que “no és infreqüent que hi hagi errors en les qualificacions”, perquè sempre poden modificar-se en el judici oral, i que la llei d’enjudiciament criminal compta amb una disposició que permet suspendre de funcions els càrrecs públics processats precisament per rebel·lió o terrorisme. És la que l’alt tribunal va aplicar als processats que encara continuaven sent diputats al Parlament.

És suficient la violència lleu

En el pol oposat hi ha Nicolás González-Cuéllar, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Castella-la Mancha, que considera que “tant la querella de la fiscalia al seu dia, com l’ordre de processament del magistrat Pablo Llarena estan ben fonamentades jurídicament”.

Segons la seva opinió, “hi va haver violència” suficient per entendre, almenys indiciàriament, que es va poder cometre un delicte de rebel·lió, la qual cosa justifica el processament per rebel·lió. I haurà de ser la Sala Penal del Tribunal Suprem la que determini, després de la celebració del judici, si va tenir la intensitat necessària per condemnar per rebel·lió els acusats o absoldre’ls.

En la línia de les resolucions del Suprem, aquest catedràtic justifica l’existència de violència a Catalunya comparant els dos articles del Codi Penal que castiguen la rebel·lió. Afirma que el tipus bàsic (article 472) estableix el requisit de la violència, però sense exigir que sigui greu, que sí que es castiga en l’agreujat (473.2) amb penes de fins a 30 de presó. Destaca que com a violència greu la norma esmenta la mantinguda contra les persones, els talls de telecomunicacions o ferroviaris o l’exhibició d’armes. “Si per al tipus agreujat es necessita violència greu, vol dir que per al bàsic n’hi pot haver prou amb una de lleu”, precisa.

La Sala Penal de l’alt tribunal ha vist indicis suficients de violència, almenys en els dies 20 de setembre i 1 d’octubre, quan guàrdies civils van resultar ferits, van ser acorralats a Economia i es van destrossar els seus vehicles. Considera que els processats poden ser vinculats a aquests actes de violència a l’haver sigut previnguts pels Mossos que es produirien, i en comptes d’evitar-los cridar a la participació en un referèndum il·legal.

Acusació fiscal

En vista de punts de partida tan dispars, la seva posició enfront de l’escrit de qualificació del ministeri públic que es presentarà a l’octubre torna a ser totalment oposat. Mentre Álvarez espera que retiri la rebel·lió o, en cas contrari, la Sala no condemni per aquest delicte, González-Cuéllar afirma que no hauria de renunciar-hi “i molt menys sense explicar-ho molt bé a la ciutadania”.

“Tant la querella com després l’ordre de processament del magistrat Llarena estan molt ben argumentats, amb elements jurídicament inatacables des del punt de vista, almenys indiciari, i ara un canvi de criteri de la fiscalia, que sens dubte mai podria ser per motius polítics, hauria d’estar molt ben fonamentat en Dret per ser admissible per l’opinió pública”, afirma aquest catedràtic de Processal.

Determinar si hi va haver o no rebel·lió està en mans dels set magistrats del Tribunal Suprem que jutjaran a partir del gener els 18 processats a disposició de la justícia espanyola. Es calcula que la vista oral es prolongarà uns dos mesos, pel gran nombre de testimonis amb què comptarà, malgrat que està previst que se celebri en sessions de matí i tarda. La sentència no es coneixerà fins després de les eleccions de maig.

0 Comentaris
cargando