Anar al contingut

LA BATALLA DE LES MUNICIPALS

Tots volen ser Pasqual Maragall

Només la CUP i el PP resisteixen a la temptació del 'revival maragallista'

ERC aposta pel germà de l'expresident i Cs ofereix la seva campanya electoral al 'guru' de l'exalcalde

Roger Pascual / Toni Sust

Tots volen ser Pasqual Maragall

Pasqual Maragall s’ha convertit en el gran referent de les eleccions municipals de l’any que ve. L’alcalde que va portar Barcelona als Jocs Olímpics que van transformar la ciutat per sempre és el mirall en què es miren gairebé tots els aspirants al tron: no només per assolir l’alcaldia, sinó també per llegar una empremta tan profunda com la de l’alcalde que més empremta ha deixat després de la restauració de la democràcia.

Només la CUP i el PP (els dos partits amb menor representació en el consistori) han resistit a la temptació del 'revival maragallista'. L’últim partit en pujar-se al carro d’aquest corrent ha sigut ERC, que ha convençut Alfred Bosch perquè renunciï a ser alcaldable i així poder posar com a cap de llista un altre Maragall, Ernest. L’actual conseller d’Exteriors, gran coneixedor del consistori, ja va ser un dels col·laboradors més propers del seu germà a l’Ajuntament de Barcelona. Amb aquesta carta els republicans neutralitzarien la imatge de continuïtat 'maragallista' que podria aportar Ferran Mascarell si al final és l’elegit per l’expresident Carles Puigdemont per encapçalar la llista postconvergent de la capital catalana. Ernest i Ferran van ser estrets col·laboradors de Pasqual i van arribar a ser companys de Govern en l’època del tripartit. 

La notícia del canvi de terç a les files republicanes va arribar tan sols dos dies després que transcendís que Ciutadans també volia invocar el 'maragallisme'. La formació taronja, que no ha aconseguit cap alcalde en els seus 12 anys d’història, ha marcat en taronja les municipals del 2019 i ha apostat per Manuel Valls per a la batalla de Barcelona (que presentarà la candidatura dimarts). L’ex primer ministre francès ha ofert convertir-se en el seu assessor de la campanya municipal a la consultoria de Xavier Roig, el que va ser mà dreta de Pasqual Maragall en la seva etapa com a alcalde de la ciutat, i que també el va assessorar quan va fer el pas a la política autonòmica. Roig va ser cap de gabinet de l’alcalde olímpic des del 1983 fins al 1996, és a dir, pràcticament tot el temps en què Maragall va ser al capdavant del consistori. Amb ell al seu costat, Maragall va guanyar les eleccions de 1983, 1987, 1991 i 1995.  

Per a un candidat com Valls, que mai ha fet política barcelonina, fitxar Roig és comptar amb algú que, si bé fa ja més de dues dècades que s’hi va dedicar, ha tingut un coneixement total de la maquinària municipal. Va ser el cuiner principal del consistori durant el període en què la ciutat va experimentar una gran transformació sobre la base que Barcelona fos designada organitzadora dels Jocs Olímpics del 1992. El cap de gabinet es va convertir en el guardià de la imatge de Maragall, imposant un criteri professional sense importar-li entrar en tensió amb el PSC i amb el mateix entorn personal de l’alcalde.

Aquest trio de partits s’uneixen a dues formacions que fa temps que reivindiquen la figura de Maragall. El primer, òbviament, la seva antiga formació, el PSC. Els socialistes no desaprofiten l’ocasió de reivindicar l’esperit olímpic com un exemple de col·laboració entre administracions per fer un salt endavant. Des de Pedro Sánchez corrent amb la samarreta 'vintage' de Barcelona-92 per la Moncloa fins a Jaume Collboni. El que tornarà a ser el candidat del PSC a l’alcaldia no perd l’oportunitat de brandir el "somni metropolità" maragallista i d’acusar Ada Colau de no tenir la capacitat de lideratge de l’exalcalde. L’alcaldessa sempre ha insistit a reivindicar el 'maragallisme' i no ha dubtat a assenyalar que "Maragall ha sigut el millor alcalde que ha tingut mai Barcelona”. Amb independència del que ofereixin les urnes l’any que ve, el 'maragallisme' pot dir ja que és el gran guanyador d’unes de municipals amb aroma olímpica.