Justícia i les autonomies pactaran plans quadriennals d'exhumació després d'actualitzar el mapa de fosses

El director General per a la Memòria Històrica, Fernando Martínez López, ha presidit aquest dimecres una reunió amb els responsables del ram de les diferents comunitats autònomes que ha qualificat de “molt profitosa” i en el qual s’ha fixat com a prioritat l’exhumació de fosses comunes, per la qual cosa el primer pas serà actualitzar el mapa oficial, en el qual falten per consignar centenars de nínxols ja localitzats, i dissenyar després plans quadriennals per començar a obrir-los.

En roda de premsa posterior a la trobada, Martínez López ha incidit que la intenció del Ministeri de Justícia és “liderar” els processos d’exhumació, tot i que reconeixent no obstant, que en l’actualitat té “zero” pressupost i si bé pot treballar a dissenyar plans, fulls de ruta i estratègies, per “aprofundir” en la seva col·laboració amb les administracions autonòmiques necessitarà esperar als pròxims Pressupostos Generals de l’Estat.

Mentrestant, es treballarà a actualitzar el mapa de fosses, en el qual, segons ha explicat, consten 2.470 però falten centenars ja localitzades. A Andalusia, per exemple, hi ha informació de més de 700 fosses comunes quan l’última dada que té Justícia sobre això assenyala que en són 576 i a la Comunitat Valenciana hi ha una situació similar: el mapa oficial diu que hi ha una mica més de 80 fosses, però els seus tècnics n’han comptat ja “més de 400”.

Diversos organismes internacionals han estimat entre 100.000 i 114.000 les persones que podrien seguir en aquestes fosses, però tampoc hi ha dades precises. “Això posa en relleu que hem de fer un esforç conjuntament les comunitats autònomes i el ministeri per actualitzar el mapa, perquè no podem programar actuacions de plans anuals i quadriennals d’exhumació si no sabem les fosses que hi ha”, ha comentat, per incidir que obrir els nínxols és “un objectiu central” per al Govern, “al marge que s’aprovi abans o després la reforma de la llei”.

El projecte anirà en esmenes

Sobre aquest assumpte, ha recordat que la modificació de la Llei de Memòria Històrica de 2007 s’emprendrà en la tramitació al Congrés de la convalidació del Reial Decret pel qual s’autoritza a exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos i ha confirmat que el Govern aprofitarà aquest tràmit parlamentari per introduir el seu projecte de reforma integral en forma d’esmenes.

Algunes de les comunitats presents han traslladat al representant de Memòria Històrica el seu interès a crear un banc de l’ADN de caràcter “estatal” per a la identificació dels cossos exhumats de les fosses, alguna cosa, que han convingut estudiar tot i que així que ha assenyalat, no convé crear “falses expectatives” perquè es tracta d’una iniciativa “molt complexa”. En tot cas, considera “precís i necessari” tenir aquest banc amb informació de desapareguts.

Un cens de víctimes “no reparades”

També s’ha posat sobre la taula amb “bastant acord” entre els assistents a la reunió la creació d’un cens de víctimes “que permeti conèixer realment l’abast que té la violació dels drets humans durant la Guerra Civil i el Franquisme”, una tasca que Martínez reconeix complexa perquè “hi ha moltes modalitats de víctimes” que “s’estudiaran i analitzaran” per poder dissenyar el registre i perquè en inici, es parlava de censar només els desapareguts.

Notícies relacionades

Arrenca l'exhumació d'una fossa de Paterna amb restes d'un centenar d'afusellats

Comencen els treballs per a la primera exhumació al Valle de los Caídos

“Víctimes són totes i per tant cal contemplar-ho –ha dit en relació amb els caiguts en els dos bàndols de la Guerra Civil–. La diferència és que unes víctimes van ser reparades, les dels vencedors, amb homenatges tots els anys i reparacions econòmiques, i altres, les dels vençuts, van ser estigmatitzades, criminalitzades i invisibilitzades. És una qüestió d’humanitat”, ha sentenciat.

D’altra banda, Martínez López ha demanat a les Comunitats Autònomes una “revisió” dels símbols franquistes que pervisquin als seus territoris ja que, així que ha reconegut, Justícia té “necessitat de conèixer” el que hi ha, i ha proposat un cens d’edificacions construïdes per batallons disciplinaris i presoners, un fet pendent des de 2007. Es tornaran a reunir d’aquí a quatre mesos.