Arrenca l'exhumació d'una fossa de Paterna amb restes d'un centenar d'afusellats

Els treballsd’exhumació  de la fossa 112 del cementiri municipal de Paterna (València) han arrencat aquest dilluns amb l’esperança de trobar les restes d’un centenar d’afusellats pel franquisme. Es tracta de la vuitena exhumació que es fa en aquest cementiri i la novena que es promou des de la Diputació de València.

Així ho ha explicat la diputada de Memòria Històrica de la corporació provincial, Rosa Pérez Garijo, que ha explicat en aquest enclavament que l’exhumació de les fosses ha sigut una qüestió prioritària per a la seva delegació: “Ens sembla una vergonya que més de 42 anys després de mort el dictador encara estiguem iniciant l’exhumació de les restes dels afusellats republicans quan les famílies han estat durant molts anys esperant aquest moment, que desgraciadament molts ja no poden veure”.

Ha detallat que esperen trobar aproximadament uns 100 assassinats per la dictadura franquista, sobretot originaris de pobles de les comarques de La Ribera i de La Safor (Tavernes de la Valldigna o Carlet) i també de L’Horta (Alaquàs).

“Com animals”

Per a Matías Alonso, coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de la Comunitat Valenciana, aquest és un moment d’especial significació “pel qual ens felicitem, ja que dona idea del valor que suposa tenir una autoritat democràtica que atengui aquest tipus de peticions”. Ho diu per la seva experiència d’anys intentant aconseguir permisos de l’anterior administració municipal, del Partit Popular, “que mediàticament et deia que sí, però després obstaculitzava les exhumacions amb subterfugis. A molta gent li ha costat molt sofriment arribar fins aquí”.

La presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fosa Comuna 112 de Paterna, Carmen Gómez Sales, ha valorat l’inici de l’exhumació i ha remarcat que els seus familiars “estan enterrats d’una manera indigna” i el que es pretén és recuperar els cossos i “portar-los on han de ser, a les seves ciutats, als seus pobles, amb els seus familiars, d’on mai haurien d’haver sortit”.

Ha lamentat “l’espectacle dantesc que suposa veure les fosses que estan exhumant” perquè hi jeuen persones enterrades “com veritables animals”. “I no es mereixen això, es mereixen una sepultura digna. I és per això perquè estem lluitant, per donar-los una sepultura digna als nostres familiars”.

Gómez ha relatat el seu cas personal, ja que hi té el seu avi, Vicente Gómez Marí: “El van afusellar amb 45 anys. L’únic delicte que havia comès era ser el primer alcalde democràtic del seu poble, Tavernes de la Valldigna. Va ser alcalde durant tota la República i va ser president del Consell Gestor Municipal durant tota la guerra, motiu més que suficient perquè la repressió franquista el matés. El 9 de desembre, juntament amb uns altres 49 de represaliats més, va ser afusellat aquí al mur de contenció d’Espanya”.

Segons ha afirmat, sempre havien tingut referència que era a la fossa 112 i així ho apunten les dades d’historiadors, antropòlegs i arqueòlegs, malgrat no haver-hi un registre del cementiri. No obstant, ha sigut cauta: “No sabem quina sorpresa ens emportarem perquè acaben d’exhumar la fossa 94, se suposava que hi havia dues saques amb 67 represaliats i n’han sortit la meitat. Quan s’obre una fossa mai se sap el que ens trobarem, tenim l’esperança i no la perdrem”.

Emoció i pena

Carmen Gómez ha admès que l’acte d’aquest dilluns ha sigut “molt emotiu” i ha sentit “molta alegria perquè a peu de fossa hi havia encara filles i fills, hi havia nets, hi havia besnets” i no sap si també potser rebesnets. “La quarta generació, nens petits de dos anys, ha vingut també a la fossa, he sentit molta alegria per veure que estàvem tan acompanyats i les famílies tan unides”, ha indicat.

No obstant, ha assenyalat que ha sentit també molta pena perquè això no hauria d’haver de viure aquesta generació: “Els hauria correspost als nostres pares, a les seves esposes, que van morir amb aquesta pena de no poder trobar els seus familiars. A ells els van afusellar, però la família va quedar atrapada a la fossa 112”.

“Sempre van estar atrapats a la fossa i després el que van patir, en el cas de la meva família, el meu avi tenia dos fills (14 i 7 anys), van tenir tuberculosi, econòmicament no podien sobreviure, la família els va ajudar. Hi penses i dius quina pena que no siguin aquí per viure aquest moment”, ha agregat.

Mur de Contenció d’Espanya

Al mur del corredor de tir de Paterna, molt a prop del cementiri i de la fossa comuna, van ser assassinats 2.238 republicans de tot València quan es va acabar de la guerra civil. Es coneixen pocs llocs amb tan negre rècord. Per això, l’alcalde socialista, ja difunt, Francisco Borruey allotjava el projecte d’aixecar al lloc un monument i un peveter amb una flama permanent.

“Era l’any 2003 –recorda Matías Alonso–. Encara no hi havia llei de Memòria Històrica ni res semblant. En una conversa que vam tenir els dos, se li va ocórrer a Paco anomenar-lo “Mur de Contenció d’Espanya” per la mida de la tragèdia que hi va tenir lloc, i per l’origen divers de les víctimes”.

Alonso i el GRMH van promoure la primera exhumació d’un republicà al cementiri de Paterna. Es tractava del maquis Basiliso Serrano, conegut com a ‘Manco de la Pesquera’, al qual havien donat sepultura en un nínxol amb un altre nom.

“No puc deixar de pensar –comenta Alonso– que el que avui ja és tràmit davant d’una autoritat democràtica passa a l’angoixa dels anys passats per intentar aconseguir les exhumacions. Sí que es nota un canvi”.   

Campanya d’identificació

Coincidint amb aquests treballs a Paterna, dotze famílies de Cullera se sotmetran en els propers mesos a proves d’ADN per localitzar els seus avantpassats víctimes de la repressió franquista i enterrats a la fossa 112.

Notícies relacionades

L’oposició amenaça de tombar el decret del Govern per obrir piscines

Els temps del verb

La regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover, ha assistit a l’obertura d'aquesta fossa i ha informat el resultat de la campanya d’identificació avalada pel consistori perquè aquells descendents dels represaliats pel franquisme s’inscriguessin en una base de dades municipal a fi que se’ls poguessin fer proves d’ADN que permetin identificar les restes.

Aquesta acció s’emmarca en el recolzament del govern municipal (PSPV-Compromís) al projecte d’exhumació de restes de la mà de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fosa Comuna 112. Es calcula que en aquesta fossa comuna es troben les restes de 19 ciutadans de Cullera.