20-S: La protesta que va dinamitar la confiança entre Mossos i Guàrdia Civil

Amb l’operació policial contra el referèndum independentista, onze dies abans de la celebració del’1-O, el ‘xoc de trens’ entre els governs espanyol i català va assolir la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra i va dinamitar la confiança entre ells. El recel es covava des de l’encreuament d’acusacions en la investigació dels atemptats del17-A, la gestió de la qual havia disparat la popularitat dels policies catalans i, en especial, la del seu major,Josep Lluís Trapero, i va explotar en les agres picabaralles entre uniformats –també delCos Nacional de Policia– el dia de la consulta. Però va aflorar per primera vegada aquell dimecres amb els fets que van esdevenir davant de laConselleria d’Economia, que han portat a dos comandaments dels Mossos –Trapero i la intendentaTeresa Laplana– a ser processats al’Audiència Nacionalper un delicte de sedició.

Els 41 registres policials per impedir la consulta –quatre a les conselleries d’Economia, Governació, Afers Socials i Exteriors– i les 14 detencions –incloses les dels secretaris d’Economia, Josep Maria Jové, i Hisenda, Lluís Salvador– es van interpretar per part del Govern com un atac a Catalunya. L’expresidentPuigdemontva arribar a proclamar des de Sant Jaume que amb aquesta intervenció de la Guàrdia Civil –ordenada pel Jutjat 13 de Barcelona després que l’exjutge Santi Vidales vantés en públic que el Govern s’havia apropiat il·legalment de dades personals dels catalans per organitzar el referèndum– la Moncloa havia declarat l’“estat d’excepció” per “suspendre de facto l’autonomia”. Sindicats comCCOOoUGT, i partits comPodemvan cridar a mobilitzar-se. I els líders de les entitas sobiranistesANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart–en presó preventiva des del 16 d’octubre de l’any passat per aquests fets–, van dirigir la protesta contra l’entrada d’una quinzena de guàrdies a la Conselleria d’Economia. Aquella trucada –que es va remarcar que havia de ser “pacífica”- va germinar en un escarni de 40.000 persones que va destrossar els Nissan de l’institut armat.

Un any després, i segons nous detalls rellevants esbrinats per EL PERIÓDICO, en els dos cossos es mantenen percepcions gairebé antagòniques d’aquells fets. La Guàrdia Civil afirma que els Mossos els van negar un auxili demanat de forma insistent. Els Mossos, d’altra banda, asseguren que no hi va haver abandonament i que carregar contra els manifestants hauria generat un problema més gran.

La Guàrdia Civil va preparar una operació de rescat  

Mentre creixia la tensió per la retenció de la comitiva judicial a l’interior de la conselleria, la Guàrdia Civil va mantenir en alerta 60 antiavalots per carregar davant de l’edifici, segons fonts pròximes al cas. Es va dissenyar “una guàrdia” de tres pilots delsGrups de Reserva i Seguretat (GRS)de 18 guàrdies i un sergent cada un, amb antiavalots de la caserna de Sant Andreu de la Barca, i d’un grup de Lleó arribat al port de Barcelona. Quan, en canvis de torn, finalitzaven la seva “fase presencial”, els guàrdies tenien ordre de ser a no més de 20 minuts de la base.

Al principi era mera prevenció en vista de possibles complicacions al’operació Anubis(batejada amb el nom del déu egipci de la mort), però va esdevenir una guàrdia específica per a la seu d’Economia, que, fins i tot sense recolzament dels Mossos, es va preparar per desplegar-se diverses hores amb gasos lacrimògens i altres mitjans si no arrelava una obertura ràpida d’un passadís pel qual treure la comissió judicial. El comandant que dirigia el dispositiu va esperar tot el dia 20 i la matinada del 21 una ordre de sortir que no va arribar.

Diverses vegades els GRS van estar a punt d’acudir. La més tensa, quan a les dues de la matinada, després d’una càrrega dels Mossos contra els manifestants, “la massa va intentar accedir a l’edifici per la força, havent d’actuar agents que eren a l’interior (15, entre guàrdies i mossos) subjectant la porta per evitar que aquesta s’ensorrés i els manifestants accedissin de manera violenta”, relata un informe de la Guàrdia Civil.

Cadena de trucades fins al Ministeri 

De la tensió de la jornada deixa constància la nerviosa redacció de la secretària judicial de la comitiva quan, a mà, va aixecar acta del registre: “L’edifici en què ens trobem es troba assetjat de manera que no podem entrar ni sortir, ni circular pel carrer”.

Se sabia que la situació va provocar que el president delTribunal Superior de Justícia de Catalunyatruqués al major Trapero per ordenar-li que evacués la lletrada –va acabar sortint a mitjanit pel terrat i a través d’un teatre adjacent–. Però transcendeixen ara altres trucades de més envergadura. Segons fonts consultades per aquest diari, el ja difunt fiscal de Catalunya,José María Romero de Tejada, va avisar el també mort fiscal general,José Manuel Maza, i aquest, al seu torn, va contactar amb el Ministeri de Justícia. La cadena es va tancar quan aquest ministeri va expressar la seva preocupació al d’Interior, el que tenia en el seu poder activar o no els GRS. 

Operació sense previ avís 

Fonts de la policia catalana asseguren que la Guàrdia Civil va ocultar l’operatiu als Mossos. “És comprensible que, tementuna filtració, ocultessin que era contra la Generalitat. Però no ho és que ni tan sols truquessin el dia abans per avançar que requeririenrecolzament d’ordre públicper a un operatiu a Barcelona”, raonen. Els Mossos van anar sabent dels registres pels mitjans de comunicació. El primer avís oficial de la Guàrdia Civil va ser un escrit de novetats, sense detalls concrets, emès a les 7.50 hores, deu minuts abans de començar. Segons va declarar Trapero a l’Audiència Nacional, la intendenta Laplana –que aquell dia estava malalta però va acudir a Economia perquè manava al districte de l’Eixample– va arribar a les 9.15 i, amb les dues primeres unitats de la Brigada Mòbil desplaçades, va descartar carregar per crear un espai de seguretat davant de l’edifici. “Si ens haguessin avisat, s’hauria realitzat sense problemes abans que arribessin els primers manifestants”. 

Un comandament policial català explica que un dia abans de l’‘operació Anubis’, agents dels Mossos van identificar guàrdies de paisà a prop de la conselleria. “Ens van dir que eren allà per un tema de drogues. L’endemà vam comprendre que havien vingut a estudiar el terreny”, remarca. Tal era la desconfiança entre els dos cossos hores abans. 

Peticions de recolzament 

Notícies relacionades

20-S: Sense «voluntat d'auxili» a la Conselleria

El Govern va controlar moviments de la Guàrdia Civil contra l'1-O

Des de la conselleria, la Guàrdia Civil va emetre sis peticions de recolzament que van ser respostes amb una hora de tardança de mitjana. A les 9:14 va sortir la primera. Els Mossos van contestar 42 minuts després: “S’ha rebut la seva sol·licitud i es dona trasllat”. La segona, de les 10.46, va rebre la resposta –”Donem tràmit a la seva petició”– a les 12.34. Una altra, de les 12.02 i titulada “URGENT - Reiterant sol·licitud de recolzament de Mossos d’Esquadra”, es va contestar a les 14.03: “S’ha donat tràmit a la petició”. Semblant curs van tenir unes altres 19 sol·licituds d’ajuda emeses aquell dia per nou cases-casernes envoltades de manifestants.

D’altra banda, fonts dels Mossos remarquen que el registre judicial es va dur a terme i que, quan va decréixer la concentració, a partir de mitjanit, i va resultar factible dispersar sense generar danys majors, es va ordenar carregar contra els manifestants.