07 juny 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Quim Torra: «El mandat de l'1-O anirà endavant si Espanya no negocia»

«Cada dia a la presó és un acte de venjança», afirma sobre els presos

«L'estat del benestar exigeix tenir un estat», assegura

Enric Hernàndez

Quim Torra rep EL PERIÓDICO a la sala Torres-García, les pintures de la qual, retirades pel dictador Primo de Rivera, pretén restituir. En l’entrevista, el president manté un difícil equilibri entre el discurs de la restitució autonòmica i una república sense calendari.  

- ¿La majoria independentista que sosté el Govern té un full de ruta compartit per implementar la república anunciada a l’octubre?

- Sí, el que vaig proposar en el debat d’investidura.

- ¿En què consisteix exactament? 

- De la restitució a la constitució.

- Altres fulls de ruta eren més clars sobre els terminis i les fórmules...

- És que altres fulls de ruta no tenien presos polítics i exiliats, no hi havia més de mil catalans perseguits, investigats o encausats. La situació és d’una complexitat immensa, gravíssima. Per això ningú s’autoimposa calendaris, perquè no sabem què pot passar demà, qui més poden haver empresonat i qui pot acabar a l’exili per salvar la seva llibertat.

- ¿Quins són els següents passos?

- Dimarts vaig fixar l’estratègia a curt termini: final de la restitució institucional –a falta de restituir el president Puigdemont en aquesta legislatura–, avaluació dels estralls del 155, defensa dels nostres drets civils i fòrum cívic i social. 

- L’ANC i la CUP no avalen la seva estratègia. Totes dues afirmen que l’única via possible és la unilateral, que vostè no va citar. ¿És possible reconciliar aquesta posició amb la de la majoria del Govern?

- Sí, és possible, perquè compartim l’objectiu: fer efectiva la república. És una idea tan poderosa que superarà qualsevol discrepància.

“Segons quina hipòtesi plantegi, jo podria anar a presó”

- ¿Quin tipus de desobediència pot assumir la majoria independentista del Parlament, que va evitar desafiar el Constitucional investint a Puigdemont?   

- Jo només dec obediència i lleialtat al Parlament. Fins on vulgui arribar el Parlament podré arribar-hi jo. Puigdemont no va ser investit pels impediments del Constitucional i la justícia. L’empresonament dels líders independentistes suposa un fort sotrac i impacte emocional per a la societat catalana. Reconec que hem tardat uns mesos a tornar a recuperar la veu, però ara tenim l’oportunitat per trobar aquest camí conjunt des de l’exili, les presons, el Govern i les organitzacions.

- S’aprecia una gran ambigüitat. ¿Tornen la puta i la Ramoneta?

- No, no. Tenim molt clar on anem, però segons què li respongui, segons quina hipòtesi plantegi, jo podria anar a presó. Només per plantejar segons quines coses vas a la presó. Aquest també és un tema de llibertat d’expressió.

- ¿De veritat aprecia una majoria social a favor de la independència?

- Sí.

- ¿On la veu?

- En el referèndum d’autodeterminació, en dues victòries electorals...

- Però això no és una majoria social.

- ¿Què és la majoria social, llavors?

- El 50% més un, almenys, però no el 47% dels vots del 21-D. I en l’1-O només va participar, segons la mateixa Generalitat, el 43% del cens.

- Hi ha un no, un  i un percentatge gens menyspreable, el dels comuns, que no vol ser col·locat ni en el  ni en el no. L’1-O hi va haver milers de vots segrestats i robats que no s’han pogut comptar. Nosaltres partim de l’1-O i de la declaració d’independència del 27 d’octubre. La nostra proposta és intercanviar l’1-O i el 27-O per un referèndum acordat, legal, vinculant i reconegut internacionalment.

“La nostra proposta és intercanviar l’1-O i el 27-O per un referèndum acordat, legal i vinculant”

- Si de veritat l’1-O va proporcionar un mandat democràtic, ¿com pot ser intercanviable?

- ¡És clar que hi ha un mandat democràtic! I si al Govern d’Espanya no li sembla una posició negociable, tirarem endavant perquè tenim el mandat democràtic.

- Un referèndum que, al marge de la violència policial, no tenia el vistiplau de la comissió de Venècia, ni junta electoral, i que els observadors internacionals contactats pel Govern no van jutjar vàlid.

- Plantegi’s per què va passar tot això.

- Perquè era unilateral.

- Plantegem per què va haver de ser unilateral. Com és possible que en ple segle XXI l’Estat espanyol no accepti un referèndum acordat.

- El que li pregunto és com emana un mandat democràtic d’un referèndum sense garanties.

- Precisament aquesta és la causa justa de la independència. Hi ha diferents maneres d’arribar a la independència. Una és quan tots els teus drets són anul·lats, perseguits i atacats, la remedial secession.

- Com ara a Kosovo, però no m’estarà dient que estem en la mateixa situació...

- No, no ho estem, Déu nos guard.

- Entre altres raons perquè Kosovo tenia el recolzament dels EUA.

- Els catalans ens independitzarem a la manera catalana: pacíficament i democràticament. No volem ni podem fer-ho d’una altra forma, violentament. Res de Kosovo, però sí la sentència del Tribunal de la Haia, que en resum va dir que si el procés és democràtic i pacífic, reconeixeria la independència. Aquí estem els catalans. 

- Insisteixo en el 47%. ¿Com pot sumar al bloc independentista el vot dels comuns, que no van recolzar les lleis del referèndum i transitorietat ni la DUI?

- I jo li insisteixo a vostè en tot el que ens va deixar l’1-O, com es fa aquella votació. ¿Algú s’imagina els escocesos votant en aquella situació, amb la policia destrossant portes, pegant la gent i tirant les àvies per les escales? ¿Algú s’imagina un discurs de la reina d’Anglaterra com el que va fer el rei d’Espanya? ¿Per què he de renunciar al que van tenir els escocesos, que són tan europeus com jo?

- Perquè allà hi va haver un acord.

- ¿I qui té el problema? ¿Jo o l’Estat espanyol? ¿On hem de posar el focus i la pressió?

- El problema és que hi ha una majoria proreferèndum al Parlament i una majoria encara més gran al Congrés que s’hi oposa. És un xoc entre legitimitats.

- ¿M’està dient que som una minoria nacional en un Estat espanyol que mai ens reconeixerà?

- Això ho va dir vostè en la conferència del Teatre Nacional.

- Les preguntes sobre unilateralitat i desobediència són preguntes falses, la pregunta és què volen els catalans i què volen decidir.

- Li recordo les seves paraules: “Un Estat espanyol que no vol respectar el dret a l’autodeterminació dels catalans...”. ¿Quina expectativa d’acord hi ha, si ja sap que l’Estat no l’acceptarà?

- També vaig proposar un referèndum legal i acordat. Ningú ens traurà la bandera del diàleg.

- “Si algun independentista estúpid creu que pot imposar la independència al 50% dels catalans que no ho són, està equivocat”. ¿Coincideix amb Joan Tardà?

- Tal com està construïda la frase... No sé, del senyor Tardà hem escoltat moltes propostes. Tots de vegades diem coses en les quals no estem gaire encertats.

- Defineix l’independentisme com una “causa justa” i el situa al “costat correcte de la història”. ¿L’altra meitat dels catalans estan equivocats?

- No, però com que crec que és justa, votem-la. Vull un debat normal. Vull trobar algú que em digui que seguir a Espanya és beneficiós per a mi i per als meus fills. Perquè jo crec que si som independents tindrem més eines per millorar la sanitat, assegurar les pensions, tenir les infraestructures que necessitem, garantir la supervivència de la meva llengua... Tinguem aquest debat i convencem-nos els uns als altres. Els conflictes polítics s’han de resoldre políticament. En això coincidim amb Pedro Sánchez.

- Se li retreu sovint que es dirigeixi només als catalans que pensen com vostè, just el que vostè recrimina al Rei pel seu discurs del 3 d’octubre. ¿Quin és el seu missatge per als catalans no independentistes?

- Que el projecte de la república catalana és inclusiu, en benefici de tots. Que busca el benestar de tothom. Que no anem a buscar una bandera, sinó a buscar una eina per aconseguir un estat del benestar. Sense els recursos que Catalunya genera, ens és molt difícil abordar les polítiques de benestar i progrés que aquest país necessita. Jo ho veig com una gran oportunitat per a tothom.

- Avancem. ¿Què espera d’aquesta etapa de diàleg amb el president Sánchez? ¿N’espera algun fruit?

- Jo el crec. Els catalans som així: ens agrada pactar i negociar, és la nostra cultura nacional.

- Pacte vol dir transacció, president.

- Pacte vol dir transacció. Al negociar amb Sánchez assumeixo riscos, però tinc un punt de partida. Que el Govern espanyol em digui quin és el seu. Vam començar a escoltar algunes concrecions, no sabíem quin era el projecte del senyor Sánchez per a Catalunya. Ja tenim una part guanyada: estem d’acord en un referèndum d’‘auto...’; falta la segona part. Sánchez reconeix que no tenim l’Estatut que hem votat i que ho hem de resoldre votant. Ho valoro, però falta acabar la frase.

“Sánchez i jo estem d’acord en un referèndum d’‘auto...’. Ens falta acabar la frase”

- En la Junta de Seguretat van tractar qüestions operatives i la qüestió dels llaços. ¿Com valora la reunió?

- Hem desencallat temes que endèmicament teníem pendents, i des d’aquest punt de vista n’estic satisfet, però hi ha una part política sobre la qual el ministre i nosaltres discrepem profundament.

- ¿Concep que hi hagi gent a qui molestin els llaços grocs i que no siguin feixistes? Ho pregunto per l’article que va publicar al juliol.

- Vaig comentar que hi ha brots feixistes en la societat catalana, i em reafirmo. No podem permetre que l’ou de la serp estigui en la societat. Hem d’estar per la convivència i contra la violència.

- ¿En quines condicions estaria disposat a acceptar la invitació de la presidenta Ana Pastor de comparèixer al Congrés? 

- Estaré encantat d’anar on faci falta a explicar el nostre projecte de república catalana sempre que ens hagi convidat oficialment i hi hagi un debat respectuós i unes normes clares. A la senyora Pastor li recordaria que dels últims catalans que van anar al Congrés a demanar un referèndum d’autodeterminació, una està a l’exili i l’altre a la presó.   

- La CUP ja va anunciar que no donaria el seu recolzament als pressupostos. ¿És realista pensar en un acord pressupostari en vigílies de les eleccions municipals, amb Barcelona com a objecte de desig de tot? 

- Crec que sí. Els debatrem amb tots dos perquè creiem que hi ha molts punts en comú. Farem tots els esforços possibles per arribar a aquests acords.

- La Crida per la República ja ha rebut el rebuig d’ERC i de la CUP. ¿Serà la Convergència 3.0?

- Espero que no, que sàpiga recollir l’esperit d’unitat d’Òmnium i l’ANC. Crec que la resposta d’aquestes forces no la converteix en la Convergència 3.0. La Crida té una ambició d’acollir molts matisos, accents i corrents, i a més un objectiu molt clar: assolida la república, aquest partit es dissol.

“La Crida no serà una ‘Convergència 3.0’; recollirà l’esperit d’unitat d’Òmnium i l’ANC”

- Puigdemont va prometre tornar a Catalunya si guanyava les eleccions, però no ho va fer. ¿En quines condicions podria tornar-hi ara?

- Va fer bé al no tornar, al no poder tenir un judici just a Espanya. Hi ha un tribunal alemany que ha dit que no hi va haver delicte. Puigdemont no es va escapar: vam anar a buscar fora la justícia que no vam trobar a Espanya. Els nostres exiliats poden moure’s lliurement per tot el món menys per Espanya, i no han sigut acollits com a fugitius sinó com uns líders demòcrates. ¿Qui té el problema? ¿Europa i el món o Espanya i la seva justícia? Això és el que hem de denunciar i, com diu Jordi Cuixart, anirem al judici no a defensar-nos, sinó a acusar l’Estat espanyol d’aquesta vulneració dels drets civils, socials i nacionals. Perquè votar, obrir escoles i centres cívics o permetre un debat no pot portar-te a presó o a l’exili. Són principis que accepta la majoria de la societat catalana. Els consensos contra la repressió, contra la monarquia i a favor del referèndum desborden l’independentisme.

- Al juliol va declarar que no acceptaria condemnes d’“escarment” per als líders independentistes, i ara ja diu que només acceptarà una absolució. ¿Què ha canviat?

- No ha canviat res...

- Entre escarment i absolució hi ha una bon tros...

- M’equivocaria al parlar d’escarment. Es que qualsevol sentència que els condemnés seria un escarment, es que cada dia que passen a la presó és un escarment, és un acte de venjança. No pot ser que siguin lliures a quatre països europeus i aquí, a la presó. La realitat és que puc anar a Brussel·les a abraçar-me amb el president Puigdemont i quan torno resulta que aquí tinc presos polítics. ¿Com és possible? És una realitat que visc molt anguniosament. Si diem que votar no és delicte, per un tema de consciència no podem acceptar cap altra sentència que l’absolució. Apel·lo a tots els catalans que creuen que els drets socials, civils i nacionals no són negociables.

“Cada dia a la presó és un acte de venjança”

- Hi ha dos càrrecs, rebel·lió i malversació, que fonamenten la presó preventiva, i un tercer, el de desobediència, que només comporta penes d’inhabilitació. El 9 de novembre del 2015 el Parlament va declarar que “no se supeditaria a les decisions de les institucions de l’Estat, en particular al Constitucional”. ¿Tampoc hi va haver desobediència, quan així ho va acordar la Cambra?

- Com que jo dec obediència al Parlament, on situo l’obediència i la desobediència és respecte a la decisions del Parlament.

- Ja, però la desobediència és un delicte taxat pel Codi Penal. No hi ha un codi penal català...

- Sí, però per a mi el dret a l’autodeterminació i el seu exercici no és un delicte. En això baso la meva lluita política.

- ¿Què significa per a vostè no acceptar la sentència? ¿Dimitir? ¿Convocar eleccions?

- No vull posar l’accent en els mesos que vindran, sinó en la conscienciació col·lectiva sobre el que ens estem jugant.

- Pensant en ells i en les seves famílies, ¿aconsellaria als presos que assolissin un acord amb la fiscalia per evitar una llarga estada a la presó?

- Els presos em van demanar que no negociés en nom seu.

- ¿Per a vostè compta el mateix, té el mateix valor el sacrifici personal que assumeix un “pres polític” i el que realitza un “exiliat”? 

- Sí, el sacrifici dels presos polítics i els exiliats no vull que sigui en va. Seria duríssim per al poble català.

“L’estat del benestar exigeix tenir un estat”

- Catalunya va encapçalar a l’agost l’increment de l’atur, que va sumar més d’11.000 aturats. ¿Quines mesures concretes pensa desenvolupar la Generalitat per combatre l’atur, la precarització laboral i les altes taxes de temporalitat i estacionalitat?

- Per emmarcar la pregunta cal veure la trajectòria del país. Encadenem molts mesos amb un creixement econòmic continuat i sostingut. Exportem més que mai, gairebé el 75% fora de l’Estat espanyol. I la nostra taxa d’atur s’acosta a la del 2008. Tenim una tendència molt positiva, i vull remarcar-ho perquè davant dels alarmistes i catastrofistes que auguraven una desfeta econòmica arran del procés independentista, les grans xifres diuen al contrari. També ens diuen que hi ha un marge molt gran, que tendeix a ampliar-se, entre la gent que tira endavant i la que no. Per això plantegem un programa de govern, que detallarem en el debat de política general, centrat en les persones. L’autèntic motor de canvi republicà arrela en les polítiques socials. A les conselleries que desenvolupen les polítiques socials posarem una part important de la nostra energia. I és cert, hi ha hagut a l’agost un repunt de l’atur, però similar al de l’any passat. Vull enviar un missatge de tranquil·litat al món econòmic.

- ¿Alguna mesura concreta en el marc laboral?

- El pla contra l’atur el concretarem al Parlament.

- En la firma de l’acord interprofessional entre patronals i sindicats, vostè es va referir a la pobresa i la desigualtat i va advocar per convertir Catalunya en “la Dinamarca del sud”. El cert és que Catalunya encapçala el rànquing de pobresa infantil a Espanya: el 24%. ¿Sap quin percentatge del PIB dedica Dinamarca a combatre-la?

- No tinc aquesta dada.

- El 3,5%.

- Però és que no tirarem endavant fins que no tinguem tots els recursos que aquest país genera. L’estat del benestar exigeix tenir un estat, com deia Muriel Casals. Els recursos els tenim, generem prou recursos per poder atendre aquestes necessitats: combatre la pobresa infantil, millorar les beques, finançar les beques menjador, impulsar un corredor mediterrani que no tindrem si no som independents, tenir una educació i una sanitat millors, assegurar les pensions... ¿Com ho aconseguirem, si cada any partim amb un 8% menys de la nostra riquesa? No juguem amb les mateixes armes que Dinamarca.

“Com que pensem que una Catalunya independent seguiria a la UE, els mercats no es veurien influïts"

- President, el 2010, en plena crisi i amb el mateix model de finançament que avui, Catalunya ha invertit un 40% més en la infància i les famílies: l’1,1% del PIB, davant el 0,8% dels recursos disponibles el 2017. No li parlo de diners, sinó de prioritats polítiques.

- I la prioritat política d’aquest Govern són les persones. Els plans de mesures socials i de prosperitat són els que més treballarem en aquesta legislatura. No és un tema nou; ens sentim hereus de l’anterior Govern, que va impulsar unes lleis socials avançadíssimes, desafortunadament suspeses pel Constitucional, que ara ens proposem recuperar i tornar a aprovar.

- Les visites turístiques van caure al juliol un 6,7% a Catalunya, dos punts per sobre de la mitjana espanyola, tot i que no de la mateixa manera la despesa mitjana. Aquest estiu els governs d’Alemanya, el Regne Unit, els EUA, Austràlia i el Canadà han alertat els seus ciutadans dels riscos de visitar Catalunya. Li llegeixo la nota del Foreign Office: “És probable que es duguin a terme altres reunions i manifestacions” que “poden produir-se amb poca o cap advertència i fins i tot les manifestacions destinades a ser pacífiques poden escalar i tornar-se conflictives”. ¿Aquests missatges poden haver llastat l’arribada de turistes, arran de les recents convulsions?

- Ho dubto. És el mateix intent de fer veure que la fuga d’empreses provocaria una destrossa econòmica al país, i això no s’ha reflectit en les grans xifres. Els que vulguin tornar a carregar al procés aquestes petites pèrdues cometran el mateix error que l’1-O.

- Per aclarir-nos, si vostè diu que és una bona notícia el retorn d’Aigües de Barcelona, la seva marxa havia de ser una mala notícia. ¿O no?

- Agbar es va emportar la seu social, no els llocs de treball. Sempre poso com a exemple el president de Seat, Luca di Meo. Ell sempre diu que està encantat de viure a Barcelona, que la seva empresa guanya més diners que mai i que té grans plans d’inversió. I afegeix: ‘Jo en la política no hi entro, ¿però per què me n’hauria d’anar?’ ¿Els empresaris no guanyen més diners que mai? ¿Quins motius tenen per anar-se’n? Cap.

- Catalunya exporta més a Aragó que a França, i més a Cantàbria que als EUA. Hi ha una gran dependència del mercat espanyol.

- Segur que sí, i encantats d’exportar on sigui.

- Analitzi-ho en l’escenari d’una independència no pactada.

- Les fronteres tenen un impacte econòmic relatiu. Com que nosaltres pensem que una Catalunya independent continuaria a la UE, els mercats no es veurien influïts.