Sánchez i Merkel pacten ajuda prioritària per al Marroc

El Marroc és la clau de volta per fer front a la creixent onada d’immigrants que proven d’arribar a les ribes d’Europa.  No hi haurà manera de contenir-la sense una cooperació màxima des de Rabat i perquè aquesta col·laboració sigui més productiva el país veí necessita amb “urgència” més ajuts econòmics. Pedro Sánchez i Angela Merkel, que aquest cap de setmana comparteixen feina i una mica de lleure a Doñana, han decidit encapçalar aquesta reivindicació davant dels seus socis europeus. Fonts governamentals expliquen a EL PERIÓDICO que confien que Brussel·les concedeixi a Rabat 130 milions d’euros com més aviat millor, amb l’objectiu que es pugui dotar de les infraestructures que necessita per contenir la pressió migratòria. Aquesta decisió podria prendre’s en la cimera informal dels líders de la UE a Salzburg (Àustria) el pròxim 20 de setembre o bé ser aprovada per la Comissió Europea (CE).

L’ajuda procediria del Fons Fiduciari d’Emergència per a l’Àfrica, que és un instrument creat el 2015 per afrontar les causes profundes de la migració a 23 països de tres regions fonamentals: El Sahel, la banya de l’Àfrica i el norddel continent. Des de llavores, Alemanya i França han sigut els principals contribuents al fons, de manera que la seva posició pot ser decisiva. Tant Merkel com el president francès estan d’acord en prioritzar el Marroc, expliquen fonts de la Moncloa. Al no haver-hi oposició de cap estat membre, els 130 milions podrien desbloquejar-se a la tardor, o això esperen els impulsors de la iniciativa. La xifra és substancialment més gran que la que Brussel·les ha compromès injectar aquest agost, 35 milions35 milions, que Espanya està intentant que s’ampliï a 45 milions amb urgència..

Relacions econòmiques de fons

¿Què vol el Marroc a més d’ajuda? O dit d’una altra manera, ¿què rebia abans que ja no rep?

Ni Merkel ni Sánchez van ser explícits en la roda de premsa que van fer a San Lucar de Barrameda (Cadis) després d’un dinar de feina junts. “El Marroc exerceix un paper important en immigració, però a més és un soci amb qui volem fomentar el desenvolupament econòmic”,va admetre la cancellera, que no va concretar més, però va pactar amb Sánchez que sigui Espanya qui lideri les converses amb Rabat. Els marroquins s’han queixat que són a la cua de països receptors del Fons Fiduciari d’Emergència per a l’Àfrica, davant altres de més beneficiats, com Líbia, que ara ja no té un paper clau en el control fronterer, ja que s’ha tancat la ruta d’immigrants en la seva àrea.

A ningú se li escapa que, després d’arribar aquest estiu a les costes espanyoles, és previsible que una proporció important de desplaçats arribin a països de centreeuropa en els pròxims mesos, fet que inquieta altres governs. En un context de creixement de partits xenòfobs, líders com Emmanuel Macron o Merkel estan especialment implicats en resoldre el conflicte.

Preocupació per PP i Cs

A l’Executiu espanyol també el preocupa la deriva del PP i Ciutadans cap a posicions més radicals que, consideren, s’alineen amb discursos xenòfobs. Sánchez no vol respondre als eslògans més polèmics de Pablo Casado i Albert Rivera sobre la immigració i aquest dissabte va tornar a oferir a tots els grups parlamentaris el que el president del PP ja va rebutjar, un pacte d’Estat per apartar la immigració del debat partidista. No obstant, fonts del Govern apunten que sil’escalada discursiva segueix en ascens amb missatges perillosament pròxims a la xenofòbia, Sánchez respondrà.

Més enllà dels Governs espanyol i alemany reclamen que la UE estableixi quotes obligatòries perquè cada estat membre assumeixi un percentatge d’immigrants. “Han de ser repartits de manera justa, no tenim una solució encara”, va assenyalar Merkel, que va apel·lar a “moure alguna cosa a la Unió Europea” per fixar aquestes xifres.

Quotes per territoris

Notícies relacionades

L’oposició amenaça de tombar el decret del Govern per obrir piscines

Els temps del verb

També de quotes va parlar Sánchez, pel debat obert a Espanya sobre el repartiment dels menors que arriben sense acompanyament d’adults i que absorbeix majoritàriament Andalusia. Des de la Junta s’ha demanat un repartiment equitatiu entre tots els territoris. El president del Govern va donar a entendre que es pactaran quotes en la pròxima reunió sectorial d’immigració, prevista per al setembre.

“Acord hi haurà. El Govern no contempla cap altre escenari que un acord entre totes les comunitats autònomes”, va insistir. Actualment, Andalusia es fa càrrec del 36% d’aquests menors, seguida per Catalunya amb un 14%, mentre que La Rioja, Cantàbria o Astúries amb prou feines n’acullen.