El TSJC rebutja prohibir els llaços grocs en organismes públics

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat admetre a tràmit un recurs contenciós-administratiu contra la Generalitat per vulnerar la neutralitat institucional a través de l’ús de llaços grocs en organismes públics, per falta de legitimitat del demandant.

En una interlocutòria, la secció segona de la sala contenciosa administrativa del TSJC argumenta la inadmissibilitat del recurs perquè entén que l’associació que el va interposar, ALLC i Aixeca’t, que defensa la unitat d’Espanya, no està legitimada per "perseguir actes genèrics" per via administrativa.

La plataforma va plantejar el seu recurs contra el president Quim Torra i el seu Govern en ple, argumentat la protecció de drets fonamentals al considerar que l’Executiu català havia permès "per la via de fet" que organismes públics, ens, entitats, vehicles i alguns empleats i càrrecs públics mostressin propaganda "contrària a la neutralitat institucional".

En concret, el recurs contenciós-administratiu es referia als llaços grocs, cartells amb peticions de llibertat dels polítics presos, fotos dels polítics en presó preventiva, reivindicacions polítiques a favor de la república catalana i en propaganda de "signe, tendència i sentiment inequívocament de caire independentista".

El TSJC argumenta que, si bé una associació com la que va interposar el recurs pot resultar legitimada per impugnar actes administratius, una altra cosa "ben diferent" és que aquesta legitimació se li reconegui també per "perseguir actes genèrics", com entén el tribunal que ocorre en aquest cas.

Notícies relacionades

Set agredits a Manresa quan penjaven una estelada

L’auditoria, ¿una estratègia?

"El contingut de l’actuació impugnada es refereix essencialment a la neutralitat política que ha de preservar l’administració pública, un extrem no discutit però que en tot cas queda al marge del que és l’àmbit del procediment actual", apunta la sala.

En aquest sentit, el TSJC remarca que la plataforma no pot al·legar que l’administració va contra els seus propis actes, ja que la petició formulada en la via administrativa no va ser "en cap moment objecte de resposta i no existeix cap acte administratiu que de manera directa o indirecta li reconegui aquesta legitimació".