VISITA A LA PRESÓ D'ÀVILA
La CUP tracta com a "presa política" una etarra sanguinària
Dolores López Resino, 'Lola', va integrar el 'comando Barcelona' i està condemnada per quatre assassinats
zentauroepp7752634 md21 madrid 15 02 08 la etarra dolores l pez resina dur180710185650 /
"No tots els presos polítics són a prop. Avui hem anat fins a Àvila per visitar ‘Lola’, presa política de Granollers que fa 17 anys que està empresonada. Lola i Marina, ¡us volem a casa!". Amb aquest tuit anunciava dissabte passat la CUP de Granollers la seva visita a la presó avilesa de Brieva a Dolores López Resino, 'Lola'. Darrere d’aquest nom, que els anticapitalistes consideren una "presa política", hi ha una sanguinària etarra que va formar part del 'comando Barcelona' i que compleix una condemna de 102 anys de presó per l’assassinat de tres persones a Santander el 1992.
Notícies relacionadesNo tots els presos polítics són a prop.
— CUP Granollers (@CUPGranollers) 7 de julio de 2018
Avui hem anat fins a Ávila per visitar la Lola, presa política de #Granollers que porta 17 anys empresonada
Lola i Marina, us volem a casa!#LlibertatPresesPolitiques #stopexcepció #LlibertatPresosPolítics #FreeThemAll @RescatPreses pic.twitter.com/qKq3oxBTwE
Nascuda a Almeria i resident a Granollers, 'Lola' va ser la coordinadora del 'comando Barcelona' fins que el 1992 va marxar de la ciutat i es va dirigir a França. Des d’allà va participar al 'comando Mugarri' en la col·locació d’un cotxe bomba a Santander el 19 de febrer de 1992, amb el qual pretenien acabar amb la vida de diversos policies. L’objectiu va sortir malament: van morir tres joves i van resultar ferides 17 persones més.
Unes setmanes després d’aquell atemptat va ser identificada per la policia, tot i que va aconseguir escapar i va participar en altres atemptats, com l’assassinat el 7 de febrer de 1994 del coronel de l’Exèrcit de terra Leopoldo García Campo i l’atemptat al restaurant La Galera del port de Barcelona el 14 d’agost del mateix any, en el qual es van registrar diversos ferits. L’etarra va ser amagada per l’aparell de la banda en territori francès fins al 23 de setembre del 2001, quan va ser detinguda i va ser extradida a Espanya.
