Anar al contingut

LES PRIMÀRIES POPULARS

El PP descarta el debat a sis per evitar la confrontació d'idees

El comitè obre la porta a un debat amb els dos candidats que guanyin entre la militància

Margallo creu que no debatre és irresponsable i García Hernández demana que no es robi als militants

Miriam Ruiz Castro

El PP descarta el debat a sis per evitar la confrontació d'idees

Ara fa un any, Susana Díaz responia a Pedro Sánchez en el debat de les primàries per liderar el PSOE: “No menteixis, carinyo”. Mentrestant, en el PP es fregaven les mans i repetien davant de la premsa que el seu principal rival polític estava "trencat". Quan eren Pablo Iglesias i Íñigo Errejón els que es llançaven retrets públics abans del congrés de Podem, els populars es referien a ells com "els Pimpinela de Vistalegre". Ara que és la successió en el PP la que està en joc, en el partit proven d’evitar que la lluita interna els exhibeixi davant dels rivals oberts en canal.

En plena campanya per elegir el líder del partit, la idea de fer un debat entre els precandidats espanta uns quants i motiva d’altres, sobretot per la possibilitat que la batalla dialèctica mostri massa la mala sintonia que hi ha entre uns quants, com l’exministra de Defensa María Dolores de Cospedal i l’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría. Les dues precandidates són les que menys volen sentir parlar de debatre. Des de la candidatura de Cospedal s’han limitat a indicar a EL PERIÓDICO que faran "el que digui el comitè organitzador del Congrés", sense entrar en més detalls. L’equip de Santamaría ni tan sols ha respost.

El comitè ja va deixar la pilota a la teulada dels precandidats divendres passat. Segons va explicar el seu president, Luis de Grandes, un debat amb sis candidats "és pràcticament impossible, per no dir dolent" i han "desistit de fer-lo". Però deixava la porta oberta que en qualsevol moment abans de la celebració del congrés poguessin debatre si així ho volien en els mitjans de comunicació. I tampoc va descartar que hi hagi un debat a la seu nacional entre els dos candidats que s’imposin en la votació del 5 de juliol, segons confirmen fonts del comitè a aquest diari.

Canvi de líder, no d’idees

El partit s’escarrassa que el missatge que es transmeti a la militància sigui un canvi de líder, però no d’idees. Això explica que no s’inclogui el debat de ponències en aquest congrés i continuïn vigents les del febrer de l’any passat. I un debat a sis produiria propostes diferents que podrien distorsionar el missatge oficial del partit.

Els experts en comunicació política consultats per aquest diari coincideixen que així les primàries perden qualitat democràtica. "¿Es fan simplement per màrqueting polític o perquè estem convençuts que fomenten el debat lliure? ¿Quin és el problema que hi hagi enfrontaments? És que si no n’hi ha, ¿per a què fem primàries?", indica l’especialista en comunicació i màrqueting polític Julio César Herrero. "Debatre no suma ni resta en les divisions internes. Si n’hi ha, n’hi ha", afirma l’analista i politòloga Cristina Ares. "Aquesta idea que el debat a 6 no és viable no és un argument sostenible. Hi ha experiències en altres processos amb molts candidats, com la primera volta de les eleccions a França", recorda Ares.

"Qui no hi vulgui participar, que deixi la cadira buida"

Qui aposta per debatre amb més vehemència és José Manuel García-Margallo, que creu que "no fer un debat entre tots els candidats és irresponsable". "Cap dels tres candidats del continuisme no ha presentat ni programes, ni propostes. I és lògic que no estiguin interessats en un debat", indica. "No es pot parlar de transparència i diàleg robant als afiliats un debat on es contrastin idees i projectes de partit i d’Espanya". Tampoc comparteix l’opinió del comitè i rebutja que sigui impossible realitzar un debat a 6. "Encara que no hi hagi unanimitat, el debat ha de fer-se. I qui no hi vulgui participar, que deixi la cadira buida," indica.

Pensa el mateix el secretari de Relacions Internacionals del PP, José Ramón García Hernández, ‘JoseRa’. Juntament amb el regidor Elio Cabanes, parteix ‘a priori’ amb menys opcions d’arribar a la segona volta, perquè és menys conegut. "Vaig ser el primer a demanar un debat i seré l’últim a continuar demanant-lo", indica a aquest mitjà García Hernández, que demana "no robar aquest debat als militants". El precandidat vol unir forces amb Margallo per forçar-ne la celebració, però insisteix que no "empenyerà ningú". "Cada un haurà d’explicar per què no vol debatre", assenyala. I tampoc entén l’actitud del comitè: "A TVE vam debatre-hi vuit persones sense problemes".

Qui es mostra més ambigu és el precandidat Pablo Casado. "Estic a favor de celebrar debats però també he d’acatar les normes del congrés, que han dit que se celebrarà després del dia 5"  –és a dir, quan ja només quedin dos candidats–. Casado va aprofitar per llançar un dard als contrincants: "Estic fent una campanya neta, sense insults, sense trucades a la premsa per criticar altres candidats, sense trucades a presidents autonòmics perquè vetin i boicotegin els actes d’altres candidats. Jo estic fent aquesta campanya. La resta, que faci la que vulgui".

El nucli de l’estratègia de Casado versa a situar-se com l’alternativa en la pugna entre Santamaría i Cospedal, el candidat de la unió contra la divisió de les dues dirigents. I un debat podria servir per reforçar aquesta idea que Casado és l’única opció possible per evitar la ruptura.

Militància "òrfena"

Per Herrero, participar en un debat és interessant per als qui aspiren al poder però no l’ostenten, perquè no hi tenen res a perdre. En aquest cas, i amb Mariano Rajoy fora de la lluita, tots els candidats haurien de tenir interès a debatre. No obstant, "una de les aspirants té una posició equiparable a la que tindria Rajoy, l’exsecretària general. La resta podria dirigir la seva estratègia cap a ella, a exigir-li comptes", indica l’expert. "També podria ser negatiu per a qui tingui alguna cosa de què penedir-se que pogués sorgir en el debat per confrontar", explica. En qualsevol cas, "no debatre és deixar òrfena la militància".