Anar al contingut

Contactes amb presidents autonòmics

Sánchez sospesa cedir més competències a Euskadi

El president i Urkullu es comprometen a estudiar temes com presons o la gestió de la seguretat social

La retirada de recursos davant del TC es dona per feta i l'acostament de presos d'ETA entra a l'agenda

Gemma Robles

Primera visita d’un president autonòmic a la Moncloa en l’‘era Sánchez’. Ha sigut el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, que ha estrenat aquesta ronda de contactes que el nou president del govern pretén dur a terme amb tots els responsables de les comunitats en les pròximes setmanes. El següent serà el català Quim Torra i fonts governamentals no oculten que aquesta actitud de "distensió" que s’ha mostrat amb Urkullu té per objectiu demostrar-li al màxim responsable de Catalunya –que sens dubte farà del dret a decidir i de l’alliberament o com a mínim de l’acostament dels polítics catalans bandera–, que un altre clima per dialogar és possible. Amb independència dels resultats immediats. I a la resta de territoris que no hi haurà només beneficis per a l’Administració catalana, sinó per al conjunt el general.

Així, de la cita amb el president dels bascos han nascut diversos gestos i algun compromís: s’ha parlat sense amagar-ho de l’Espanya "plurinacional", d’un possible canvi del model d’Estat o de l’acostament dels presos d’ETA i s’ha acordat crear equips de treball bilaterals per abordar la possible cessió de 37 competències pendents. Segons va relatar el mateix Urkullu davant dels periodistes, va ser ell que va reclamar al seu interlocutor socialista una reflexió perquè es renovi el model d’Estat respectant la realitat "plurinacional" i els fets diferencials "que demanden un tractament propi i singular". Es pot recordar que en la seva campanya de primàries en el PSOE, que va guanyar, el mateix Pedro Sánchez utilitzava aquests termes sense complexos. Ara, instal·lat ja en el poder després d’una moció de censura a un PP asfixiat per la corrupció, ha sentit el lehendakari advocar per la creació d’una convenció constitucional per reformar la Carta Magna de manera "útil", entre altres coses.

"No hem parlat de ruptura, sinó de convivència", va assenyalar Urkullu, que va confirmar que com a fruit d’aquest primera trobada oficial veurà la llum un grup de treball (el temps dirà si se subdivideix per matèries o no) per estudiar el traspàs de 37 competències pendents. El polític basc va admetre que el més senzill serà avançar en assumptes lligats a les infraestructures, com ara les autopistes (A-68 i part de l’A-1) i el Port de Pasaia, entre altres coses. Però això no vol dir que la competència de presons o la gestió de la seguretat social no s’abordin igualment per veure fins on es pot arribar.

Menys tribunals

Però també en el marc d’aquestes primeres reunions dels grups que es crearan està previst que s’analitzin els recursos pendents davant del Tribunal Constitucional interposats pel Govern central contra normativa basca. Algunes d’especial simbolisme o controvèrsia, com el que pesa sobre la llei basca de víctimes d’abusos policials, actualment en suspensió. Un segon fre de l’Alt Tribunal a una possible pujada de salari als funcionaris  que la ‘lehendakaritza’ volia impulsar serà un altre dels punts urgents de l’agenda a treballar.

El mateix Sánchez es va comprometre en el debat parlamentari que va precedir la moció de censura a provar de rebaixar la litigiositat als tribunals amb les autonomies, mirant especialment cap a Catalunya (però no només), on l’enfrontament entre l’Estat i la comunitat en el camp jurídic ha sigut especialment cridaner –més enllà del procés sobiranista– en els últims temps.

Els presos etarres

Un dels temes sens dubte més delicats d’aquesta cita Sánchez-Urkullu va ser el possible acostament dels presos d’ETA a presons d’Euskadi. L’assumpte està a sobre la taula des de fa temps, però el Govern de Mariano Rajoy sempre va tancar aquesta porta, almenys en públic, fins i tot després de la dissolució de l’organització terrorista. Els socialistes, en els seus primers dies al Govern, han sigut menys taxatius i han admès que és una realitat que en el seu moment s’haurà de revisar, atesa la nova conjuntura. I, de fet, no serà més tema tabú i formarà part de les converses que es mantinguin en aquests equips de treball bilaterals. De moment no hi ha més compromís que aquest, però és una novetat. El mateix Urkullu va reconèixer que el president li havia fet arribar les seves "raons de cautela" i que ell, per la seva banda, les entenia.

Una mica més enllà va anar el nou delegat de l’Executiu escollit per al País Basc, Jesús Loza, que aquest dilluns va apostar per un acostament "progressiu, legal i individualitzat" dels presos etarres, recordant que això ja ha passat tant amb el PP com amb el PSOE en el poder i en casos concrets.