Sandrine Morel: "L'independentisme ha perdut la batalla del relat"

Sandrine Morel, periodista i corresponsal a Espanya del diari 'Le Monde' relata al llibre 'El huracán catalán' (Planeta) la seva visió del conflicte a Catalunya com a observadora externa. Morel explica de primera veu com des de la Generalitat hi havia pressions als periodistes per vendre una bona imatge internacional i com evoluciona la dicotomia de discursos d’alguns dirigents independentistes. En el relat també valora les reaccions del Govern espanyol i com, en conjunt, s’ha convertit en “una greu crisi enquistada”.

-Al llibre explica com un responsable de comunicació del PDECat li va arribar a oferir dues pàgines de publicitat a ‘Le Monde’ perquè parlés bé del procés. ¿Esperava algun tipus de resposta per part de la Generalitat?

-No m’esperava res en particular, de moment ningú no s’ha manifestat, tot i que jo pensava que algunes de les persones que esmento al llibre –sense donar noms– em trucarien, però no ho han fet. Jo crec que no em volen dir res per si difonc la resposta.

-La Generalitat es va esforçar molt a aconseguir una opinió pública internacional favorable.

-I no ho han aconseguit. Al final ha perdut la batalla del relat, ja que ara mateix l’única batalla mediàtica que s’està produint a nivell internacional és si hi ha delicte de rebel·lió o no. Ningú no parla ja del dret d’autodeterminació de Catalunya o de la declaració unilateral d’independència, simplement es veu com una crisi enquistada i sense solució aparent.

-¿Ni amb el canvi de Govern espanyol?

-És positiu que canviïn els actors que han protagonitzat tot el procés, especialment aquells que van enviar els policies l’1-O, ja que això demostra que l’Estat espanyol no és “irreformable”, com sostenien alguns arguments independentistes. El fet que el PP marxi és favorable per a Catalunya, malgrat que Pedro Sánchez és en un parany.

-¿Parany?

-Sí, perquè la fractura és tan gran que és pràcticament impossible conciliar les dues parts ara. De moment el principal és rebaixar les tensions, i si ho aconsegueix ja ens podem donar per contents. Un altre punt important per reduir la crispació seria que no hi haguessin polítics catalans a la presó, perquè el conflicte no s’hauria d’haver traslladat als jutjats.

-¿Per què decideix escriure ara el llibre?

-És una pregunta que m’he fet amb freqüència a mi mateixa. Crec que era el meu deure com a periodista explicar aquesta esquizofrènia i dicotomia entre el discurs polític i privat dels dirigents de la Generalitat. Tot i que, sobretot, intento donar veu a la societat civil i exposar la fractura social a la qual han conduït els discursos romàntics sobre la independència.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

-En el moment en què estem, sembla impossible que no li pengin una etiqueta d’un bàndol o un altre.

-Procuro mirar el mínim les xarxes socials, però he llegit alguns comentaris en els quals la gent munta teories de la conspiració per intentar desacreditar-me i posar en dubte la meva independència. Però el que dic al llibre no és per interès, és per honestedat.