Els cops (policials i polítics) que van ofegar ETA

La incansable i persistent lluita de les forces de seguretat espanyoles i franceses contra ETA des de mitjans dels anys 80 ha asfixiat cop a cop la banda terrorista fins al seu final, amb la detenció de tots els caps. Però el que va fer agonitzar sense remissió l'organització armada va ser la forja, en la dècada dels 2000, d'una estratègia d'opressió política i econòmica, amb la il·legalització de Batasuna com a espoleta.

El primer gran cop

Les extradicions d'etarres per part de França es van iniciar el 1984 i la primera caiguda d'un cap militar d'ETA es va produir l'abril del 1986. Domingo Iturbe Abasolo, ‘Txomin', va ser detingut a Sant Joan Lohitzune (França) i deportat a Algèria, on va morir el febrer de l'any següent en un accident de trànsit, segons la versió oficial.

L'operació Sokoa

El novembre del 1986 es va descobrir a Hendaia (França), a la seu de la cooperativa Sokoa, un important ‘zulo' logístic. Es va desmantellar l'aparell de finances i es va confiscar informació que corroborava que ETA es finançava amb el mal anomenat "impost revolucionari". És la primera operació francoespanyola contra la banda. Un any després cau a Anglet (França) Santiago Arrospide Sarasola, ‘Santi Potros', considerat cap militar d'ETA, en possessió d'una gran quantitat d'armes i explosius, a més de documents que van propiciar la detenció de nombroses persones relacionades amb ETA al País Basc, Navarra, Madrid i el sud de França.

A mitjans dels 80 els etarres van cometre alguns dels seus atemptats més sagnants, entre els quals, eld'Hipercor a Barcelona, que va matar 21 persones el 19 de juny del 1987. El gener de l'any següent ETA va decretar la primera treva, durant la qual es van produir les converses d'Alger, que van fracassar l'abril del 1989.

Henri Parot

L'arrest l'abril del 1990 deHenri Parot  a Sevilla va ser rellevant per a la lluita contra ETA perquè queia el cap dels comandos itinerants. El ‘comando Argala' feia 12 anys que actuava i havia comès una vintena d'atemptats, amb 38 morts i més de 200 ferits. Aquest etarra va donar nom el 2006 a una doctrina del Tribunal Suprem que permetia els presos etarres prolongar la seva estada a la presó. L'octubre del 2013, la justícia europea la va anul·lar i van ser excarcerats 63 etarres.

El cop de Bidart

La dècada dels 90 va començar amb una successió d'atemptats que van convertir l'any 1991 en el quart amb més nombre de víctimes en la història d'ETA (46) i va seguir amb un dels cops policials més grans a la banda en els seus 50 anys d'història, la desarticulació de la seva cúpula a Bidart (França), el març del 1992. Van caure Francisco Mugica Garmendia, ‘Pakito'; José Luis Álvarez Santacristina, ‘Txelis'; i José María Arregui Erostarbe, ‘Fiti', presumptes responsables de l'aparell militar, polític i de logística.

La "socialització del sofriment"

De mitjans dels 90 és l'estratègia de "socialització del sofriment", amb la qual ETA va posar a la diana els càrrecs polítics com a estratègia de pressió a l'Estat per forçar una negociació. La culminació d'aquesta estratègia va ser el segrest i assassinat el juliol del 1997 del regidor del PP a Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco, amb el qual la banda va venjar el fort cop que li va suposar l'alliberament per part de la Guàrdia Civil del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, confinat en un ‘zulo' de Mondragón (Guipúscoa) durant 532 dies. El cruel crim de Blanco va originar l'anomenat ‘esperit d'Ermua', que va suposar per a ETA una pèrdua gradual i definitiva de suport social.

El cop polític

El pacte per les llibertats i contra el terrorisme (2000) i la llei de partits (2002), que va il·legalitzarBatasuna, va permetre als jutges actuar contra l'entorn d'ETA a partir dels primers anys del nou segle, mentre prosseguien els èxits de la lluita antiterrorista amb nombroses detencions i una col·laboració cada vegada més gran amb França. El desembre del 2003 va ser arrestat el presumpte dirigent de l'aparell militar Juan Ibón Fernández de Iradi, ‘Susper'. Un any abans s'havia escapat de la comissaria de Baiona, però els investigadors van aconseguir ingent documentació, des de llistes d'etarres o plans a cites i notes que van conduir a la caiguda de més de 50 etarres, així com al descobriment de «‘zulos' històrics" que allotjaven l'arsenal més gran d'ETA trobat a França.

Treva i cops en cadena

Notícies relacionades

ETA oficialitzarà la seva dissolució en un vídeo a cara descoberta

Rajoy sobre ETA: "Que ningú s'enganyi, l'única política antiterrorista és aplicar la llei"

El 22 de març del 2006 ETA va anunciar un "alto el foc permanent" després que, després de converses exploratòries, el Govern del PSOE demanés el Congrés autorització per entaular un hipotètic diàleg amb ETA. L'atemptat a la T-4 de Barajas en la qual van morir dos treballadors equatorians va posar fi a aquella treva, encara que la banda ja donava símptomes d'estar cada vegada més debilitada pels cops policials i per la ruptura de la disciplina a les presons. A partir de llavors van anar caient en cadena els diferents caps de la banda, començant pel responsable d'haver dinamitat la treva: ‘Thierry'. A ell el van seguir ‘Txeroki',‘Ata', David Pla, Iratxe Sorzabal i,finalment, Mikel Irastorza.

El 30 de juliol del 2009 ETA va cometre els dos últims assassinats a Espanya al matar dos guàrdies civils a Palma de Mallorca i el 16 de març del 2010 va causar l'última víctima, un policia francès. Finalment, després de diversos anuncis parcials, el 20 d'octubre del 2011 la banda terrorista decretava "el cessament definitiu de la seva activitat armada".