EL FINAL DE LA BANDA TERRORISTA

ETA escenificarà la seva dissolució el 4 de maig al sud de França

L'acte, anunciat com una "conferència internacional" per una "pau justa i duradora", tindrà lloc a Cambo-les-Bains

L’alcalde de Baiona Jean René Etchegaray i diversos membres del grup de contacte internacional anuncien la dissolució d’ETA. / VINCENT WEST-REUTERS / EFE VÍDEO

2
Es llegeix en minuts
Agències

ETA escenificarà la seva dissolució en una "conferència internacional" al País Basc francès el dia 4 de maig. L'acte, per una "pau justa i duradora", tindrà lloc a Cambo-les-Bains, a prop de Baiona, segons ha anunciat  Raymond Kendall, expert del denominat Grup Internacional de Contacte (GIC), que negocia amb els membres de l'organització terrorista per posar fi a un conflicte de 60 anys.

La cita serà "primordial", ha explicat l'expert britànic, exsecretari general de la Interpol, "en l'avanç del procés de pau definitiu". L'anunci l'ha fet el GIC juntament amb les organitzacions civils Bake Bidea i el Fòrum Social Permanent.

Portaveus d'aquestes tres organitzacions han anunciat aquest esdeveniment en una compareixença en què no han admès preguntes ni han ofert cap detall sobre aquesta conferència. Els convocants s'han limitat a informar del dia i el lloc de l'acte, que han situat "a l'altura" del del palau d'Aiete, a Sant Sebastià, del 17 d'octubre del 2011, previ a l'anunci d'ETA del cessament de la seva activitat criminal.

La televisió pública basca, ETB, va avançar dimecres que ETA faria l'anunci el primer cap de setmana de maig. L'organització va emetre un comunicat, que va publicar Gara, en què va assumir la seva "responsabilitat directa" en el "patiment desmesurat" de la societat basca i va demanar "perdó". Els termes utilitzats per la banda; el fet de no fer autocrítica i la seva distinció entre les víctimes alienes al "conflicte" i la resta va deixar una sensació entre la insatisfacció, la indiferència i la indignació en el Govern, l'oposició i els damnificats per cinc dècades de terror.

La cimera serà la pista d'aterratge perquè ETA materialitzi el seu final, com al seu dia ho va ser Aiete per posar fi als atemptats. El 10 de gener d'aquell any, va emetre un comunicat en què va anunciar la seva decisió de declarar un alto el foc "permanent, general i verificable", que havia sigut acollit amb escepticisme.

Sis anys sense violència

Han transcorregut més de sis anys des que ETA va desistir de manera definitiva de la violència i més d'un des que va escenificar el seu desarmament en un acte a Baiona, el 8 d'abril del 2017. Aquell dia va assegurar que havia entregat 120 armes i tres tones d'explosius.

Notícies relacionades

La dissolució es produirà pràcticament un mes abans que es compleixi el 50 aniversari del primer crim d'ETA, el del guàrdia civil José Antonio Pardines Arcay, a qui la banda va assassinar el 7 de juny del 1968, quan regulava el trànsit a la carretera N-1, a l'altura de Billabona (Guipúscoa).

La banda, que va néixer el 31 de juliol de 1959 amb el nom d'Euskadi Ta Askatasuna (Euskadi i Llibertat), deixa un historial de 826 víctimes mortals -amb més de 300 crims encara sense aclarir-, gairebé un centenar de segrestats i milers d'extorsionats.