PROTESTA MULTITUDINÀRIA

Milers de persones demanen a Pamplona "justícia" en el 'cas Altsasu'

Unes 35.000 persones defensen que l'agressió en un bar a dos guàrdies civils i les seves parelles "no és terrorisme" de cara al judici, que comença dilluns

Milers de persones demanen a Pamplona "justícia" en el 'cas Altsasu'

Villar Lopez (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Efe

Milers de persones, 35.000 segons la delegació del Govern, han participat aquest dissabte en una manifestació en què han demanat "justícia" per als encausats per l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu, i han defensat que "no és terrorisme".

La manifestació, convocada pels familiars dels encausats agrupats a Altsasu Gurasoak i la plataforma veïnal Altsasukoak Aske, se celebra dos dies abans de l'inici del judici, aquest dilluns a l'Audiència Nacional

La mobilització ha comptat amb el suport oficial del Parlament de Navarra, que dilluns passat va aprovar una declaració institucional, amb el vot a favor de Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Esquerra-Ezkerra, i l'oposició de la UPN, el PSN i el PPN, en "suport" a aquesta manifestació. També s'hi ha adherit el Govern de Navarra i l'Ajuntament de Pamplona, i els sindicats CCOO, ELA i LAB.

"Les cartes marcades"

Edurne Goicoechea, mare d'un dels encausats, ha declarat que "aquest any i mig ha sigut un calvari i només ens hem sentit recolzats per la força i el carinyo de la gent que avui s'està demostrant de manera palmària". "La sensació d'injustícia que estem patint és una situació que percep la ciutadania", ha destacat.

"No podem permetre que juguin amb la vida dels nostres fills amb les cartes marcades i negant-los un futur només pels seus interessos", ha criticat Goicoechea, que ha reconegut que afronten el judici d'aquest dilluns "sense gaire optimisme perquè ens han denegat la majoria de proves", així com la recusació de la magistrada que jutjarà el cas "perquè està casada amb un alt comandament de la Guàrdia Civil". "Anem a un judici on almenys l'aparença de justícia no es veu", ha opinat.

De la mateixa manera, ha valorat la petició d'Amnistia Internacional que es retirin els càrrecs de terrorisme en aquesta causa i ha indicat que "potser el Govern d'Espanya s'ho hauria de fer mirar". "Es volen equiparar amb una democràcia homologable, però els fets els estan posant a la picota. Aquesta situació no passa en una democràcia plena", ha assegurat.

Per la seva part, l'alcalde d'Altsasu, Javier Ollo, ha reivindicat "justícia i perquè hi hagi justícia fa falta proporcionalitat". Ollo ha destacat que la manifestació ha comptat amb "persones de diferents ideologies, que també tenim diferències a l'hora de valorar aquests fets, però hi ha un element que ens uneix: que aquests fets no es poden qualificar com a terrorisme". "Tractant aquests fets com a terrorisme s'està devaluant el concepte de terrorisme", ha afirmat.

A la manifestació hi ha anat en representació del Govern de Navarra la seva portaveu, María Solana, amb l'objectiu "d'aparèixer com a garants de la defensa del principi de proporcionalitat i d'una justícia que sigui igual per a totes les persones".

També hi han participat membres del quadripartit que recolza l'actual Govern foral. El portaveu de Geroa Bai, Unai Hualde, ha considerat que en aquest cas "hi ha una flagrant falta de proporcionalitat" i "una violació de la Carta Europea de Drets Fonamentals".

Notícies relacionades

"No hi ha dret que aquests joves, per una agressió que en altres llocs no passa d'una multa, s'estiguin enfrontant a penes de 50 i 62 anys de presó", ha incidit Hualde, que ha opinat que "alguna cosa estranya està passant aquí i en la justícia espanyola", i ha destacat que "Europa mira cap al que passarà en el judici".

El secretari general de Podem Navarra, Eduardo Santos, ha recordat que la seva formació "des del principi condemna l'agressió d'Altsasu, però també vam dir que això no era terrorisme". "No es pot banalitzar el concepte de terrorisme", ha declarat Santos, que ha indicat que "el 2015, el PP i el PSOE, en el marc del pacte antigihadista, van acordar l'extensió" del terme de terrorisme, cosa "que està tenint unes conseqüències terribles i injustes".