Anar al contingut

Puigdemont crida a evitar noves eleccions però sense ignorar el 21-D

L'expresident anuncia que després de Sànchez vindrà un nou candidat

Insinua que, un cop modificada la llei de presidència, ell podria ser l'última opció

Xabi Barrena

Just quan va transcendir que el pla d de l'independentisme era, en realitat, el pla b bis, és a dir, la nova candidatura de Jordi Sànchez, van començar a circular informacions que indicaven que Carles Puigdemont i el seu entorn estaven més que disposats a esgotar el termini per elegir un nou president i anar a eleccions. Puigdemont, en una entrevista a TV-3 realitzada a Berlín, ha resolt aquesta nit incògnites. Va atribuir a l' Estat la voluntat d'aconseguir que hi hagi nous comicis (i propiciar així, finalment, una victòria del constitucionalisme) i va fer una crida a fer el contrari. A no anar a eleccions. Això sí, sense trair i sempre aplicant el mandat de les urnes que va sortir en la contesa electoral del 21-D.

"Queda temps, que no podem malgastar, per formar Govern.
I ho farem»

Va expressar que hi hauria nou candidat, després de l'opció fallida de Sànchez, però sense donar més detalls. Això sí, quan va al·ludir a l'actual procés de reforma al Parlament de la llei de presidència va instal·lar al cap de molts l'opció que aquest últim candidat seria ell mateix.

Amb aquesta reforma es pretén poder investir un candidat a distància. S'ha de recordar que Puigdemont, des de la seva sortida de la presó de Neumünster, ja pot delegar el seu vot. 

«Jo soc el president de la Generalitat. El Parlament no m'ha retirat la confiança, és més, me l'ha confirmat». Carles Puigdemont segueix sent, gairebé sis mesos després de travessar la frontera, el mateix de sempre. I va deixar clar que la seva intenció és que, si es forma Govern, ell serà el que en mogui els fils. «El primer que farem serà aplicar un pla de xoc per revertir els funestos efectes del 155», va asseverar com faria un president 'in pectore'.

«¿En quin punt es contradiu la Constitució permetent que un dels 135 diputats, que mantenen tots els seus drets polítics intactes -perquè no hi ha sentència en ferm-, sigui investit?», es va preguntar en una sèrie d'autopreguntes que amagaven esmolades crítiques al nivell de qualitat democràtica d'Espanya. «¿Ha de ser un jutge de la sala penal el que interpreti la Constitució? ¿El que interfereixi en el poder legislatiu?», va sentenciar en referència al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. 

«Tot això no pot quedar impune», va afegir donant ple suport a la querella contra el jutge que el Parlament ha anunciat que interposarà per prevaricació, al no atendre Llarena les instruccions de l'admissió a tràmit del recurs davant Nacions Unides presentada pels independentistes.

La no normalització

L'expresident va vehicular el seu discurs al voltant de la idea de negar-se a acceptar, de «normalitzar» la conducta de l'Estat, que ell entén costosa i contrària al dret internacional. «Intenten, mitjançant enviar-nos a la presó per molts anys, que la ciutadania catalana renunciï a un dret protegit arreu del món, com és el dret a decidir».

Sobre els presos, Puigdemont va asseverar que «mentre hi hagi persones empresonades és molt difícil trobar la sortida al conflicte».