Griñán diu en el judici dels ERO que la partida d'aquestes ajudes era "insignificant"

L'expresident andalús José Antonio Griñán ha obert aquest matí la sessió de declaracions en el judici per la denominada peça política dels ERO, que investiga la implantació d'un procediment específic, considerat inadequat per la instrucció, per al pagament d'ajudes sociolaborals i a empreses en crisi. Part dels diners, 851 milions d'euros, van derivar en frau. Griñán s'enfronta a fins a sis anys de presó i 30 d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i malversació. Amb Griñán i el seu antecessor a la presidència de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, que està previst que declari la setmana que ve, finalitzaran els interrogatoris als acusats, i començaran els dels 150 testimonis.

L'inici de la sessió, molt tècnica, se centra en el coneixement de la normativa estatal i regional per a les ajudes sociolaborals, prejubilacions i a empreses en crisi, així com sobre l'execució d'aquests programes que tenia el que el 1995 va ser ministre de Treball, i posteriorment Conseller d'Economia i Hisenda (des de l'abril del 2004 fins a l'abril del 2009) i president de la Junta. Griñán ha insistit que com a responsable d'aquest departament s'encarregava de quadrar els pressupostos de cada conselleria amb la previsió d'ingressos, ajustant-ho tot a l'objectiu de dèficit, i que per això no va tenir coneixement de com s'executava la despesa de cada conselleria. I ha apuntat que no va tenir coneixement de la partida que s'utilitzava per a aquestes ajudes, la 31-L, fins que va ser implicat en la causa, tot i que el fiscal li ha recordat que era la que tenia més pes de la Conselleria d'Ocupació. És una partida "insignificant" perquè hi ha conselleries més importants o amb més despesa, com la de Salut, li ha vingut a respondre l'expresident.

No obstant, la Fiscalia considera que sent responsable d'Hisenda va ser qui va mantenir el procediment per a la distribució d'ajudes i subvencions a empreses en crisi, i que per això havia de conèixer tant els mecanismes utilitzats en el pagament d'aquestes, les conegudes com a transferències de finançament que van provocar modificacions pressupostàries molt notòries, "com la falta d'un procediment dotat de les mínimes i elementals garanties per al repartiment" d'aquests fons.

Igual que Chaves, Griñán ja va declarar davant el Tribunal Suprem el 2015, quan era aforat al ser senador per la comunitat andalusa i va ser assenyalat com a imputat per la llavors instructora de la causa Mercedes Alaya. Després de la imputació de l'alt tribunal, els dos dirigents van abandonar els seus escons, aplanant així el camí perquè Cs recolzés la investidura de Susana Díaz, i van estripar el carnet del partit. Davant el Suprem, Griñán va expressar la seva convicció que "no hi va haver un gran pla, però si que hi va haver un gran frau, i això significa que alguns dels controls podrien haver fallat". Unes paraules que va haver de matisar posteriorment després de ser corregit per Manuel Chaves.

Notícies relacionades

Chaves i Griñán arriben davant el jutge amb un cas dels ERO que perd fuelle

El fiscal manté la petició per prevaricació i malversació contra Chaves i Griñán a l'inici del judici

Des de l'inici de la instrucció, el 2011, la jutge Alaya va apuntar en els seus escrits a la "cúspide de la piràmide" com a responsable del suposat frau dels ERO, insinuant una mena de confabulació per implantar un sistema que permetés el pagament de les ajudes amb fons públics sense cap mena de control. Així, el sistema va emparar l'aparició d'intrusos, o persones alienes a les empreses que, no obstant, es van beneficiar de les prejubilacions, o la concessió de milions d'euros a empresaris afins al PSOE en una comarca sevillana, d'on provenien tant l'exconseller d'Ocupació José Antonio Viera com l'exdirector general de Treball i principal inculpat en la causa Javier Guerrero.

"Un gran frau"

El Suprem va eliminar el delicte de malversació, a l'entendre que "no es va acreditar que intervingués en l'adjudicació concreta d'ajudes fraudulentes de fons públics ni que sabés que s'estava disposant de cabals públics per a les ajudes amb destí al lucre il·lícit de terceres persones". No obstant, l'ordre de processament sí que va acabar incloent aquest delicte, que li suposa la pena de presó, ja que entén que al conèixer que el procediment era il·legal i deixar-lo en mans d'una persona "no autoritzada" (Guerrero), "va assumir l'eventualitat que els fons vinculats a aquest procediment fossin objecte de disposició discrecional, si no arbitrària, i, fins i tot, amb fins aliens als interessos generals a què estaven destinats".