04 d’abr 2020

Anar al contingut

SETGE JUDICIAL AL PROCÉS

Puigdemont: el final de l'escapada

La policia alemanya deté i empresona l'expresident quan viatjava en cotxe des de Finlàndia fins a Bèlgica

El CNI seguia els seus passos i va propiciar l'arrest en un dels països amb penes més dures per delicte de rebel·lió

Jose Rico

La detenció s’ha dut a terme en aplicació de l’euroordre cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. / AP / SALVATORE DI NOLFE. VÍDEO: EFE

Quatre mesos i 23 dies, un total de 146 jornades, ha durat la fugida de la justícia del 130è president de la Generalitat de Catalunya. Carles Puigdemont Casamajó dormirà la pròxima nit a la presó de Neumünster, que fins ara tenia l'escriptor Hans Fallada com el seu pres més conegut, i que va narrar les seves experiències viscudes en aquest centre penitenciari. A prop d'aquesta localitat del nord d'Alemanya hi ha el diminut enclavament de Schuby, punt exacte on, a les 11.19 hores d'aquest diumenge, va ser interceptat per la policia germànica el cotxe en què viatjava el líder de Junts per Catalunya des de Finlàndia camí, se suposa, de Bèlgica. El final de la fuga va obrir immediatament un procés de tempos incerts en què el Govern i la justícia espanyola batallaran per una extradició com més ràpida millor que, en canvi, els advocats de Puigdemont intentaran neutralitzar.

L'escapada de l'exmandatari català es truncava menys de 48 hores després d'haver reactivat el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'ordre europea de detenció. El vehicle circulava per l'autopista A-7 i 30 quilòmetres abans havia entrat en territori alemany per la frontera de Dinamarca. El desenllaç de l'apressat (i temerari) trajecte que Puigdemont havia iniciat a Hèlsinki la nit de divendres, tan bon punt va saber de l'euroordre, demostra que la Policia Nacional i el CNI controlaven en tot moment els seus moviments i es van decidir a actuar quan l'expresident es va trobar al país amb una legislació que més convenia a les autoritats espanyoles per accelerar la seva extradició.

La ruta que va recórrer Puigdemont durant 1.468 quilòmetres, els que separen Hèlsinki de Schuby, és encara una incògnita, encara que el més probable és que abandonés en cotxe la capital finesa i agafés a Turku un ferri que el desplacés a Estocolm. De nou en cotxe va poder travessar Suècia i travessar Dinamarca pel pont de Øresund, que separa els dos països, per després continuar fins a Alemanya. Quan el seu periple es va frenar en sec encara li faltaven 718 quilòmetres per arribar a la seva residència belga de Waterloo.

OPERACIÓ CONJUNTA

La policia germànica va culminar una operació coordinada entre els serveis secrets espanyols i l'Oficina Federal d'Investigació Criminal germànica, i van posar Puigdemont en mans de la fiscalia de Schleswig-holstein, el 'land' més septentrional del país, on es va produir la detenció. El primer tràmit que haurà de complir l'expresident serà comparèixer avui davant el tribunal administratiu de l'estat federat, que té com a finalitat comprovar la identitat del detingut, entre altres formalitats. El procediment d'anàlisi de l'euroordre i l'eventual extradició acostuma a demorar-se en aquests casos una mitjana d'entre 15 i 45 dies, però podria arribar als dos mesos.

Un factor clau a partir d'ara serà l'estratègia que segueixi Puigdemont. Si accepta ser extradit, l'entrega a Espanya podria efectuar-se abans de 10 dies. Si s'hi oposa, un jutge alemany haurà de prendre-li declaració i adoptar una decisió en un termini de 60 dies, encara que el marge podria ampliar-se a 90 dies. Malgrat amagar tota pista al respecte, els dos advocats del líder de JxCat, el català Jaume Alonso-Cuevillas i el belga Paul Bekaert, van donar a entendre que el seu objectiu és frenar l'extradició al·legant que la justícia espanyola ha processat Puigdemont per motius polítics.

Segons el diari local 'Kieler Nachrichten', Puigdemont s'estaria plantejant sol·licitar asil polític a Alemanya, petició que tindria escasses possibilitats de prosperar, afegeix el mateix rotatiu, perquè l'ordre de detenció europea té prioritat sobre la sol·licitud d'asil. El Codi Penal alemany no té tipificat com a tal el càrrec de rebel·lió, però sí el d'alta traïció, que contempla una definició similar i per al qual es preveuen penes de presó «de no menys de deu anys» o fins i tota «cadena perpètua» –cosa que a Alemanya equival a un màxim de 25 anys– per a «qui menysté amb violència o amenaça de violència» l'Estat alemany en el seu conjunt o amenaça l'«ordre constitucional» de la república.

Amb aquests preceptes, el Govern i el Tribunal Suprem no tenen dubtes que hi haurà extradició. De fet, consideren exorcitzat el temor que hi havia que Bèlgica exclogués la rebel·lió dels delictes pels quals entregava l'expresident, de manera que les penes a què s'enfrontaria en cas de ser jutjat serien notablement més baixes.

TENSIÓ QUE NO CESSA

La detenció de Puigdemont va agafar l'independentisme en plena commoció pel cop judicial a la cúpula del procés i va reaccionar de nou al carrer. La convocatòria de l' ANC i Òmnium va reunir a Barcelona unes 55.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Les protestes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) van ser menys pacífiques i van incloure talls de carreteres i un altre setge a la Delegació del Govern. Balanç: quatre detinguts i mig centenar de ferits. Però el dubte és si aquest enèsim cop ajudarà avui a descongelar les negociacions de la investidura o, en canvi, les entumirà encara més.