Procés per rebel·lió i presó sense fiança per a la cúpula independentista

Aquest divendres va veure la llum una de les resolucions judicials més esperades dels últims anys. La que afecta el processament de la cúpula independentista catalana. El jutge del Suprem Pablo Llarena conclou que s'ha infligit un "atac a l'Estat constitucional" d'una "gravetat i persistència inusitada sense comparació en cap democràcia de l'entorn". I assenyala per delicte de rebel·lió (que pot ser penat fins amb 30 anys) 13 persones, un nodrit grup de líders secessionistes en el qual s'inclouen l'expresident Carles Puigdemont; el que va ser el seu vicepresident, Oriol Junqueras; l'exconseller i aspirant a la presidència Jordi Turull; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; els responsables de l'ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, i la republicana Marta Rovira, que ha optat per fugir d'Espanya i no presentar-se a la cita amb el Suprem.

Amb aquesta decisió Rovira va aconseguir esquivar la presó de moment, però va provocar que el magistrat, en consonància amb la fiscalia, dictés contra ella ordre de recerca i detenció internacional. I de passada va influir, segons va deixar escrit Llarena, en la determinació d'empresonar sense possibilitat de fiança els altres cinc polítics que divendres van ser citats a l'Alt Tribunal -tots acusats també de rebel·lió- a l'entendre que existia "greu risc de fuga". 

Va ser sens dubte la notícia que Forcadell i Bassa tornaven a la presó d'Alcalá-Meco (Madrid) i que Turull, el presidenciable, Romeva i Rull serien conduïts a Estremera, la que més impacte va tenir de la jornada, quan ja s'havia paït la marxa de la número dos d'ERC. Les reaccions polítiques es van succeir i les protestes van tornar als carrers a Catalunya. Però Llarena va al·legar que, una vegada desvelat que el delicte de rebel·lió estava sobre la taula, el més raonable, al seu entendre, era neutralitzar el risc de fugida detectat.

A més, l'instructor va portar a col·lació en la interlocutòria de presó la falta de respecte que, en el passat, els exconsellers van mostrar per decisions judicials i va afegir que les seves diligències, així com el rastre deixat pels mateixos acusats, evidenciaven la intenció de continuar amb el procés secessionista quan finalitzés el desplegament del 155 a Catalunya.

 El llibre blanc o el full de ruta 

Es reactiva així mateix l'euroordre de detenció contra Puigdemont, Serret, Ponsatí, Puig i Comin. Tot això un divendres marcat per a la posteritat per un detallat ordre de processament en què Llarena explica, amb detall, que tot va començar el 19 de desembre del 2012, quan Artur Mas va firmar amb Oriol Junqueras l'Acord per a la Transició Nacional i per Garantir l'Estabilitat del Govern de Catalunya. Segons el jutge, ha sigut fonamental concloure que d'aquí va néixer el Llibre blanc per a la transició nacional de Catalunya, Llibre blanc per a la transició nacional de Catalunya que és la guia clau que ha seguit la cúpula independentista cap a la secessió.

En el llibre, relata Llarena, s'avançava que s'utilitzaria quan arribés el moment el "poder de la massa" social per impedir que l'Estat, a través de les forces de seguretat, entre altres coses, frenés la desconnexió. Això va passar, segons la seva opinió, l'1-O, amb la col·laboració dels Mossos, com també suggereix en aquesta resolució.

Notícies relacionades

El 'pla Turull', vist per a sentència

Concentracions en protesta pels empresonaments dels cinc polítics independentistes

Llarena considera que el que va passar el 20 de setembre a la Conselleria d'Economia va suposar un experiment fonamental i previ al referèndum per veure com part dels governants catalans, en lloc de garantir la llei, impulsaven que associacions com ANC i Omniùm fessin una crida a la resistència passiva per, en realitat, fomentar la violència a través del xoc amb els agents de seguretat. I això, segons el jutge, és caure en la rebel·lió.

L'instructor ha acusat cinc exconsellers més de desobediència (també l'expresidenta i la portaveu de la CUP) i de malversació de fons. Aquesta última figura penal també afecta els processats per rebel·lió que han sigut empresonats o estan fugits. Per últim, s'han establert fiances per responsabilitat civil per un import de 2,1 milions d'euros, que hauran de ser prestades solidàriament pels 14 exmembres del Govern processats.