Anar al contingut

LA INVESTIDURA EXPRÉS NAUFRAGA

El 'pla Turull', vist per a sentència

El candidat fracassa en la primera votació i Forcadell, Rovira i Bassa deixen l'escó

La CUP trenca amarres amb els seus socis i aboca Comín i Puigdemont a la renúncia

Jose Rico

El 'pla Turull', vist per a sentència

FERRAN NADEU

Arrencada de cavall, parada de burro. Així definiria el savi refranyer el (pen)últim episodi de l'interminable martirologi de l'independentisme. Junts per Catalunya i ERC van recórrer dimecres als fòrceps per investir a correcuita Jordi Turull i que es presentés avui davant el jutge Pablo Llarena en qualitat de president de la Generalitat electe. No hauria pogut prendre possessió del càrrec ni s'hauria complert el tràmit preceptiu de la sanció del Rei, però l'objectiu era exhibir davant del món una vegada més la gola de l'Estat: un president processat i hipotèticament empresonat per rebel·lió. No obstant, el pla c es va frustrar amb la c de la CUP, impàvida davant una entremaliadura dels seus socis destinada també a acorralar els seus decisius quatre diputats.

Tres mesos després de les eleccions i amb dos candidats a la investidura a la paperera de la història, la legislatura catalana segueix trontollant, sacsejada a un costat per les temptacions de desobediència de JxCat que ERC intenta sense èxit apaivagar i la CUP atiar, i a l'altre pel fuet judicial d'un magistrat del Tribunal Suprem que acaba de precipitar els tempos de la causa del procés per processar-ne tots els protagonistes i que ahir va optar per ignorar el fiscal general de l'Estat i mantenir entre reixes Joaquim Forn. El setge de Llarena va provocar ahir a última hora que tres puntals d'ERC, Marta RoviraCarme Forcadell i Dolors Bassa, renunciessin al seu escó abans d'afrontar avui, com Turull, l'amenaça de ser empresonades.

Discurs autonomista

Però les raons entre els independentistes van pesar més que les escomeses de l'Estat i l'èpica secessionista, explotada des de la tribuna del Parlament per un Turull que, conscient que el jutge amb qui es veurà avui escrutaria fins a l'última coma el seu discurs per decidir si l'envia a la presó, va deixar anar una arenga soporífera en què no va trobar lloc per a independències, repúbliques, referèndums, processos constituents ni institucions a l'exili. El més desafiador va ser la promesa de no "ajupir el cap" davant cap embat de l'Estat.

Sí que hi va haver temps en 57 minuts de discurs per recuperar tota aquella agenda social arrasada en l'últim bienni per la marea processista. Turull podia prometre el que volgués perquè el naufragi de la seva candidatura era irremissible des de minuts abans del ple, quan la CUP li va clavar l'estocada al petrificar unes abstencions que difícilment es tornaran en vots afirmatius abans de la segona votació. El cupaire Carles Riera va proclamar que el seu grup s'allibera de totes les aliances precedents amb la resta del secessionisme i passa a l'"oposició", almenys fins que s'albiri la república en els plans de JxCat i ERC, que fins i tot van oferir celebrar en un mes escàs una qüestió de confiança. Però ni així.

Entre Madrid i Bèlgica

Amb la plantada de la CUP, les úniques opcions de salvar la investidura dissabte passarien per Bèlgica, però fent primer escala a Madrid. La renúncia als escons de Carles Puigdemont i Toni Comín aplanaria el camí de Turull, però els afectats no deixen d'insistir diàriament que no els ha passat pel cap. No obstant, la pressió sobre ells la va iniciar ahir ERC amb les renúncies de Rovira, Forcadell i Bassa -una salvaguarda davant la seva cita judicial però també un gest que sona a exemplaritzant davant el seu soci- i podria redoblar-se si el jutge ordena avui que l'exconseller torni a trepitjar la presó.

En aquest cas, s'acostaria un nou embull legal per aclarir si és possible celebrar la segona votació sense la presència d'un aspirant que ja ha defensat el seu programa de govern. Però tot i així el seu Govern no tindria l'"efectivitat" que amb tant d'afany reclamava ERC. La recerca d'un pla d, amb Elsa Artadi a la recambra, ja es faria contra el rellotge de la investidura que es va activar ahir i que abocarà a eleccions el 15 de juliol si el 22 de maig Catalunya segueix sense president i amb el 155.