CAUSA PER REBEL·LIÓ

El Govern va redactar cartes per comunicar a la UE la independència

En el correu electrònic de Meritxell Serret hi havia dues missives en què es presenta com a ministra d'Agricultura de Catalunya

Un 'e-mail' de Dolors Bassa al secretari general de Treball constata l'acord de tots els consellers per assumir el cost de l'1-O

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat / Ángeles Vázquez / Pilar García

El correu electrònic dels exmembres del Govern imputats per rebel·liósedició i malversació constata la seva disposició per assolir la independència unilateral de Catalunya després de l'1-O. El cas més eloqüent és el de l'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret, actualment a Bèlgica amb l'expresident Carles Puigdemont, a qui se li van intervenir dues cartes dirigides a la Unió Europea (UE) en què es defineix a si mateixa com a "ministra d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació" del "Govern de Catalunya".

Les missives, datades el passat 27 d'octubre, el dia que es va proclamar la independència unilateral, es dirigeixen al comissari europeu de Medi Ambient, Assumptes Marítims i Pesca, Karmenu Vella, i al d'Agricultura i Desenvolupament Local, Phil Hogan. En elles s'informa que "el Parlament de Catalunya, atenent el mandat expressat pels ciutadans catalans, ha proclamat la independència de Catalunya i la seva constitució com a república". 

L'objectiu de Serret era "reiterar el compromís" del Govern, a través del seu departament, per "continuar complint totes" les "obligacions amb els programes de la Comissió Europea amb la mateixa qualitat i nivells de seguretat jurídica" que van mostrar "sempre".

Convençuts de la secessió

La conclusió de la Guàrdia Civil és que, malgrat el que van declarar davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la majoria dels imputats, la declaració d'independència "no va ser merament simbòlica sinó que a nivell institucional molts actors n'estaven convençuts, fins al punt de presentar-se, en aquest cas Serret, com a ministra de la república catalana".

L'últim informe incorporat a l'alt tribunal, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, fa un detallat relat dels indicis existents contra els 28 imputats. També detalla a través de correus, documents intervinguts, declaracions públiques i intervencions telefòniques, la participació que van tenir altres alts càrrecs de la Generalitat o els vicepresidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural que no estan sent investigats, almenys encara, per el Suprem.

En el cas dels exconsellersToni Comín, Clara Ponsatí i Dolors Bassa ressalta que van voler "assumir tota la responsabilitat al treure als funcionaris" la que els pogués correspondre "sobre els punts de votació" que depenien d'ells per poder realitzar el referèndum.

Acord sobre les despeses

Pel que fa al diners que es van poder malversar en la celebració d'un referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, la Guàrdia Civil es remet a la investigació ja realitzada pel Jutjat número 13 de Barcelona. Destaca un correu remès per l'actual secretari general de Treball, Josep Ginesta Vicente, a Bassa, en què, segons l'informe, "es demostra que el Govern mitjançant un acord pres per tots els membres aprova la despesa i les accions necessàries per a la celebració del referèndum unilateral d'independència". Els experts afegeixen que aquestes accions eren necessàries per cobrir les necessitats logístiques de una votació que "pretengui gaudir de certa legitimitat".

Així, l'exvicepresident Oriol Junqueras, junt amb Comín, Bassa, Jordi Turull i Lluís Puig, van assumir com corresponents a les seves respectives conselleries una part de la despesa dels 979.661 euros que la Generalitat va pagar a Unipost per a la fabricació de paperetes i un altre material imprès necessari per a l'1-O.

Notícies relacionades

També es van abonar 224.835 euros per a la campanya de registre de catalans a l'exterior, que, segons l'acord assolit, serviria per a la creació d'un cens per als residents de fora d'Espanya, i 277.804 més per a la publicitat del referèndum, que va autoritzar el departament de Presidència.

Partida per a una campanya

L'informe inclou també els correus encreuats entre Turull i Junqueras en què el primer pressiona per obtenir una partida extraordinària de 3.430.000 euros per a una campanya de contingut cívic. Vicepresidència va autoritzar la despesa i va sortir el concurs, però va quedar desert. El pagament de 119.700 euros pel Diplocat al The Hague Center for Strategic Studies per a l'enviament d'observadors també consta en el document.