Cs s'allunya del PP i activa la derogació de la 'llei mordassa'

Fi de la complicitat. Ciutadans retira l'ajuda màgica que ha proporcionat al PP des que es va iniciar la legislatura i que ha permès a les dues forces mantenir al congelador del Congrés iniciatives de l'esquerra amb una alta càrrega simbòlica en contra del llegat de la majoria absoluta de Mariano Rajoy. Albert Rivera es nega a continuar sent un dic de contenció contra la força progressista de la Cambra baixa.

La reforma de la 'llei mordassa' o de l'Estatut d'autonomia valencià han sortit del bloqueig aquest dimarts, després que el líder de Cs, arremangat en la pugna pel vot de centre i liberal amb el PP, hagi decidit no prestar més foc de cobertura al partit del Govern.

Ciutadans s'ha negat a avalar més pròrrogues al termini d'esmenes. Les ampliacions encadenades d'aquest període són el recurs reglamentari que el PP i Cs han estat utilitzant per paralitzar les polítiques progressistes. Com que sumen majoria a la Mesa de la Cambra aconseguien, setmana rere setmana, eternitzar un tràmit que es pot superar en tot just 15 dies. El filibusterisme parlamentari ha aconseguit congelar una quinzena de lleis, admeses pel ple però frenades en un termini d'esmenes etern. La reforma de la llei de seguretat ciutadana està des del març de l'any passat al Congrés i el canvi en l'Estatut valencià dormia als llimbs des del 2011.

Rivera ha decidit canviar el rumb en un moment delicat per no perdre pistonada en el foc creuat, a banda i banda de l'arc parlamentari.

Els dos fronts

D'una banda, l'oposició havia intensificat les crítiques. El PSOE i Podem han repetit les últimes setmanes com una gota malaia que Cs és "la crossa" del Govern, que critica Rajoy de nit i el recolza de dia.

Des de l'altre flanc, Rivera ha rebut el foc del PP. Des que els taronges van ser el partit més votat en les eleccions catalanes del 21-D, els populars van emprendre una campanya en contra dels que fins ara els seus aliats naturals. A les files conservadores no amaguen la temença que els resultats catalans es consolidin en el panorama estatal i Cs acabi per convertir-se en el partit hereu del vot de centredreta. Des d'aquest perill, el PP ha esperonat els dubtes sobre un presumpte finançament irregular de Cs.

Situació espinosa

La decisió del líder taronja deixa el president del Govern en una situació espinosa, a dins i fora del Parlament. Rajoy perd el suport que necessita al Congrés per tirar endavant les seves polítiques i frenar les de l'oposició (la reforma de la llei de millora de la qualitat educativa -Lomce-, la llei d'enjudiciament criminal, la pujada del salari mínim o la recuperació de la justícia universal estan admeses a tràmit però dormen el son dels justos).

I al carrer, s'enfronta a la primera gran onada de protestes ciutadanes des que va ser investit per segona vegada, amb els pensionistes en peu de guerra. És un col·lectiu ampli que els quatre grans partits volen com a electorat. La majoria va votar les últimes eleccions legislatives Rajoy, però el PSOE, Podem i Cs han sortit a disputar aquest nínxol -que és especialment aplicat i s'absté poc- sobretot davant el desencoratjador horitzó d'una joventut desmobilitzada.