INVESTIGACIÓ SOBRE EL PAPER DE LA POLICIA CATALANA EL DIA DE LA CONSULTA

La cúpula dels Mossos va revisar 11.000 actes després de l'1-O

Trapero va demanar als seus comandaments que ho fessin personalment i exhaustivament

El major creia que una judicatura amb "por a la DUI" els perjudicaria

zentauroepp42322169 madrid 26 02 2018 politica joan carles molinero    jefe de l180226103652

zentauroepp42322169 madrid 26 02 2018 politica joan carles molinero jefe de l180226103652 / DAVID CASTRO

5
Es llegeix en minuts
Gemma Robles

La prefectura dels Mossos d’Esquadra va revisar a posteriori les més d’11.000 actes que els seus agents desplegats l’1-O a Catalunya van omplir sobre la seva activitat en la jornada del referèndum, prèviament declarat il·legal pel Tribunal Constitucional i la celebració del qual, segons el mandat judicial, havien d’haver impedit o mirat d’impedir. Va ser el comissari Joan Carles Molinero, de la Comissaria Superior de Coordinació Central (CSUCOC), qui va exposar en una reunió de comandaments de la policia autonòmica celebrada el 13 d’octubre que s’havia hagut de fer un «esforç ingent» per «revisar» aquell número d’actes confeccionades, atès que evidenciaven en molts casos «falta de supervisió, continguts insuficients, falta d’informació» i «algunes actituds poc professionals».

Aquesta dada surt a la llum després que la Guàrdia Civil hagi abocat i analitzat els correus electrònics de l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero, des d’agost del 2017 fins a la data en què va ser cessat. En l’informe en què es recullen aquests e-mails, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, s’inclou la transcripció del que es va dir en aquella reunió de la cúpula policial catalana. Allà, el major expressa el seu orgull per la tasca realitzada. «Hem fet el que havíem de fer i el que volíem fer. No ens podem permetre que dirigeixin les nostres actuacions», arriba a dir, sense deixar de comentar el que opina dels passos que en aquell moment ja s’han fet als tribunals, i que l’acabaran afectant. «S’ha de tenir en compte que una possible DUI els atemoria, per la incertesa del futur. I com a element humà provoca por en la judicatura, que condiciona les seves actuacions i que, en part, nosaltres paguem», va dir.

ELS VÍDEOS I LA SEDICIÓ

En tot cas el tema principal d’aquella cita va ser la revisió de les actes. ¿Per què era necessari aquell sobreesforç dies després de la consulta? Perquè totes aquelles actuacions, segons va relatar Molinero davant dels seus companys, serien «analitzades per la judicatura», cosa que al seu entendre obligava a supervisar la documentació. I per si a algun dels presents li quedava algun dubte de l’objectiu de la revisió general, va prendre la paraula Trapero: «Heu de ser conscients i tenir molt present que amb 10 exemples d’actes o vídeos d’actuació poc rigorosa, des de la Guàrdia Civil i la fiscalia construeixen un delicte de sedició». En aquests moments ell està imputat per possible sedició en els successos del 20 de setembre a Barcelona, arran de les detencions i registres de l’operació Anubis i pel dispositiu policial desplegat l’1-O.

En aquest context i sempre segons el que es recull en aquesta acta de la reunió que ara està dipositada a l’Audiència Nacional, Trapero va instar els comandaments presents en aquell breafing a no posar facilitats [s’entén que a la Guàrdia Civil i els fiscals] i demanava no delegar la supervisió d’aquelles actes, sinó exercir-ne un control personal de forma «exhaustiva». Va reclamar atenció en els detalls, en la redacció, en la construcció i rigor de qualsevol document que sortís dels Mossos cap a l’exterior. El major va considerar oportú en aquell moment indicar-los també que no es tractava de la repercussió personal que poguessin tenir els màxims responsables del cos policial, sinó de la «voluntat d’anul·lar» la policia autonòmica. De fet, en el preàmbul de la reunió havia sostingut que «la imatge donada de gestió i lideratge» en els atemptats de Barcelona havia provocat una campanya d’«hostilitat i amenaça» de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat cap als Mossos. 

En qualsevol cas era obvi que el tema de l’assumpció de responsabilitats ja preocupava, com ho demostraria també que el 18 de setembre el sindicat USPAC (Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya) enviés un correu al major, que al seu torn es va reenviar a Ferran López, en què exhibia la seva inquietud perquè s’haguessin revisat actes i s’hagués ordenat fer informes a tots els participants en el desplegament, finalitzat el dispositiu de l’1-O, garantint «que no eren per entregar-lo a l’autoritat judicial», cosa de la qual no es fiaven.

El sindicat recordava que el model d’acta utilitzada s’havia elaborat des de laprefectura i que, a més a més, en l’últim Consell de la Policia, tant el llavors conseller Joaquim Forn com Trapero havien dit que acceptarien les responsabilitats –el primer, polítiques, i el segon, respecte a les ordres com a policia judicial–,en cas que els fossin exigides. En aquella missiva de l’entitat sindical es donava una altra dada rellevant: a més a més d’ordres per escrit, hi va haver ordres verbals respecte a l’1-O. Finalment, aquella carta, que firma David Lijarcio Cobo, sol·licitava que es deixés sense efecte el requeriment d’elaborar nous informes i minutes policials una vegada passat l’1 d’octubre, subratllant que ja hi havia en curs una investigació judicial i que es podrien estar vulnerant totes les garanties de defensa dels agents individuals.

«RELAT» DELS ALTRES

Notícies relacionades

Abans que arribés la carta a mans de Trapero ja s’havien enviat fitxes a cada comissaria bàsica perquè, sobre aquest suport, s’expliquessin les actuacions prèvies i durant l’1-O realitzades a cada centre de votació. Es reclamava amb èmfasi des de la direcció dels Mossos que s’hi afegís si la Guàrdia Civil i la Policia que havien actuat en algun dels col·legis els havien requerit, ja que ells sí que ho havien inclòs en els seus informes i aquesta dada era «molt important». 

En aquella reunió interna de caps policials del 13 d’octubre, Trapero va recalcar que Policia i Guàrdia Civil van construir «un relat» que els Mossos no volien fer res l’1-O. I que ho havien fet amb vídeos. Així que va demanar que s’estudiessin aquells vídeos i es contrastessin amb les actes i que, si en alguna es detectava algun comportament que no s’ajustés a les directrius que ell havia donat, el cas s’havia de portar a afers interns, sense descartar-se la via judicial per als agents.