Rafael Catalá: "És vergonyós que Puigdemont hagi fugit de la seva responsabilitat"

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va estar divendres a Barcelona per participar en la festivitat dels advocats de la capital catalana. A l'acte central va escoltar com el president del Parlament, Roger Torrent, parlava de "presos polítics".

–La situació política a Catalunya és complicada. ¿Quina és la solució?

–Les solucions als problemes en una societat democràtica sempre estan en la llei. Que les institucions funcionin, que cadascú exerceixi les seves competències i es fomenti el diàleg i la col·laboració. Tot això en un context democràtic, amb les discrepàncies polítiques pròpies.

–¿És possible un diàleg amb el futur govern de Catalunya?

–No tan sols és possible, és obligatori i necessari. El govern que es formi a Catalunya ha de negociar i treballar conjuntament amb el d'Espanya. Ha de parlar de finançament, del desenvolupament de la sanitat, de l'educació. El model autonòmic és de col·laboració.

–¿Sense condicions prèvies?

–Diàleg sense condicions dins de la llei i de la Constitució. És un marc ampli i flexible que ha permès 40 anys de convivència. El que és anormal és el que ha succeït en els últims temps, en què semblaria que els més radicals han contaminat els enfocaments polítics des de Catalunya cap a la resta d'Espanya.

–¿A Catalunya s'ha trencat la convivència?

–La meva percepció és d'un conflicte social greu, intens. És un conflicte social molt dirigit d'uns cap a altres. No conec cap constitucionalista que agredeixi, amenaci o coaccioni un independentista i he conegut molts casos d'independentistes que sí que ho han fet amb els constitucionalistes.

–¿Com qualifica aquestes accions?

–Algunes són delictives i, en tot cas, són profundament antidemocràtiques. Aquells que més reivindiquen la llibertat són els que estan violentant els drets d'una amplíssima majoria de la societat.

–¿És convenient la reforma de la Constitució per a un millor encaix en ella de Catalunya?

–No sé avui què s'ha de reformar a la Constitució. Mantenint els pilars del model constitucional d'igualtat tots espanyols, la unitat d'Espanya, la sobirania nacional, que ens pertany a tots i no a uns quants, es pot parlar de tot. Quan vols fer una obra de reforma i et carregues els pilars de l'edifici aquest se t'ensorra. Nosaltres mai estarem en això.

–¿El moviment independentista ha menyspreat el poder de l'Estat?

–Quan van a declarar davant els jutges, alguns diuen que era una independència virtual. No sé si per estratègia processal o per convenciment han posat de manifest una cosa diferent del que deien fa uns mesos. Per tant, no sé quan no diuen la veritat, si ara o abans. Sembla que no creien el que deien. Una cosa és el debat polític, natural d'una societat democràtica i viva, i una altra és cometre delictes. Quan es cometen delictes es traspassa una frontera que no té marxa enrere, perquè a partir d'allà comença a funcionar la justícia i això no hi ha qui ho pari.

–¿La justícia és independent?

–És independent, professional i qualificada. És paradoxal que els que tenen aquest discurs polític profundament antidemocràtic després acudeixen a la justícia per impugnar posicions, com davant el Tribunal Constitucional o els jutjats ordinaris. ¿Com les persones, institucions o partits que han protagonitzat quatre dècades de desenvolupament democràtic i harmònic, ara han descobert de sobte que Espanya no és democràtica i la justícia no és independent? ¿Abans sí que ho era? Aquí hi ha contradiccions flagrants.

–Carles Puigdemont i la diputada Anna Gabriel han fugit a l'estranger. ¿Acabaran entre reixes?

–Els ciutadans tenim l'obligació de comparèixer davant la justícia quan ens cita i si ocupem una posició institucional, amb més motiu. Quan una persona que ocupa un alt càrrec institucional, com a president de la Generalitat o diputat és citat per la justícia i el que fa és fugir i intenta trobar tots els tripijocs que facin difícil el seu retorn, està davant una circumstància d'escassa ètica personal. És vergonyós fugir de les teves responsabilitats en la vida. Estan fent mal als seus companys que estan a la presó per un risc de fuga acreditat a altres fugats.

–¿Puigdemont pot ser president de la Generalitat des de Brussel·les?

–Això és inimaginable, però no només per un tema jurídic, sinó per sentit comú. ¿Com pot ser president algú que no està cada dilluns al despatx? ¿És que els catalans han votat un parlament i un govern perquè els assumptes es portin a distància o per videoconferència? A més, és impossible perquè la investidura és presencial.

–¿Hi ha presos polítics a Espanya?

–S'està fent un gravíssim mal a la democràcia i a la societat quan algú diu aquesta mena de coses. Perquè això significa que a Espanya es pot perdre la llibertat per opinar diferent i no és així. No hi ha presos polítics, sinó que hi pot haver polítics que cometen delictes i polítics presos.

–¿És convenient allargar l'article 155 de la Constitució?

–L'aplicació d'aquest article és un mecanisme extraordinari. Es va pretendre garantir els drets dels catalans, que no es pari l'Administració i promoure un procés electoral. Quan es constitueixi un govern que compleixi les seves obligacions estatutàries i constitucionals, el 155 deixarà d'estar en vigor.

–¿Encara que sigui un govern independentista?

–Si és un govern independentista que aplica les lleis i treballa en termes democràtics, no hi haurà problema. 

–¿Té alguna opinió sobre l'empresonament de dirigents independentistes i exmembres del Govern català?

–Les interlocutòries dictades pel jutge Pablo Llarena són de qualitat jurídica i apliquen la llei. Quan es priva unes persones de la llibertat és perquè hi ha causes molt justificades i molt importants.

–¿Les forces de seguretat de l'Estat van utilitzar una força excessiva durant l'1-O?

–L'1-O hi van haver actes encaminats a impedir l'acció dels tribunals. Això les forces de seguretat no poden permetre-ho i han d'utilitzar la força mesurada i proporcionada. Si hi ha casos puntuals d'excés, s'aclarirà. He vist actuacions dels Mossos en què també han fet bé a utilitzar la força per defensar els drets de la majoria.

–La cúpula judicial catalana va abandonar un acte en què vostè hi era per les paraules del president del Parlament, Roger Torrent. ¿Què n'opina?

–El president del Parlament es va equivocar profundament perquè no era un fòrum per fer política, era un fòrum professional.