El control de la comunicació del Govern enquista el pacte JxCat-ERC

Hi ha serrells i més serrells. Per no parlar de petits serrells. En tota negociació, encarrilat el gruix de l'acord sempre queden aquells aspectes que, a primera vista, semblen menys importants. Moltes vegades són, efectivament, aspectes molt col·laterals. D'altres són ben estructurals. Com els que tenen ara mateix al damunt de la taula Junts per Catalunya i ERC. "Estem alhora molt a prop i molt lluny", descrivia una font coneixedora de la negociació l'estat de la qüestió. El desacord es troba en la comunicació del Govern, en el sentit més ampli. El control sobre els mitjans de comunicació propis, de les subvencions a privats i de les campanyes propagandístiques que tot Executiu dissenya.

El que està encarrilat, però no pas tancat, situa en 14 les conselleries del nou Executiu. Una presidència honorífica, la de Carles Puigdemont. Una altra per ruboritzar l'Estat, que tot apunta que podria ser per a l'empresonat Jordi Sànchez, sempre que se li permeti el trasllat des del Centre Penitenciari Madrid V al Parlament. I una vicepresidència, per a ERC. Se seguirà treballant aquest cap de setmana i alguns vaticinen el desenllaç en forma d'acord per dilluns.

Però on s'està encallant el diàleg és en el debat sobre qui controla i dirigeix la comunicació del Govern. Per exemple, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'organisme del qual pengen TV-3 i Catalunya Ràdio. En l'anterior legislatura era la part convergent de Junts pel Sí la que va mantenir la direcció de l'ens, que en la pràctica suposa controlar les directrius tant de la tele com de la ràdio pública, per més que els republicans aconseguissin Catalunya Ràdio.

Apresa la lliçó i com que aquest Govern ha de ser al 50%, en virtut de la igualtat de vots entre els uns i els altres (tot just 12.000 a favor dels de Puigdemont), els republicans negocien el control de la 'Corpo' com si fos una conselleria més. I de les més importants.

Esquerra vol més pes

Fins ara, les competències en comunicació del Govern es repartien a parts iguals entre JxCat i ERC. Es tracta d'un esquema que s'ha reproduït en tots els àmbits: el pacte consistia que cada partit gestionava les seves àrees gairebé independentment. No obstant, segons les fonts consultades, els republicans ara volen més pes.

I aquestes desavinences van provocar en gran part la interrupció de les negociacions de dijous passat. El focus està centrat en les direccions generals -sis en total- que s'ocupen de l'àmbit comunicatiu: tant en qui les dirigeix com en si segueixen dins de les competències del Departament de Presidència, que ostentarà amb tota seguretat un postconvergent. També la figura de portaveu del Govern està en disputa, i podria acabar recaient en una persona triada per ERC. 

Les converses es van reprendre aquest divendres amb una reunió a tres, on la tercera part en discòrdia -la CUP, els quatre diputats de la qual són fonamentals per a la majoria independentista- va apressar JxCat i ERC a "concretar" com més aviat millor un acord per afrontar la investidura.

Ple, dijous

En qualsevol cas, la tensió segueix present. Estava previst que Junts per Catalunya i ERC presentessin una proposta de resolució conjunta per reivindicar la legitimitat de Puigdemont i del Govern deposat, però el xoc entre els independentistes ha provocat que no hi hagi acord sobre el text i que JxCat hagi decidit presentar el text en solitari. La proposta de resolució es debatrà en el primer ple de la legislatura, convocat per dijous que ve.

Notícies relacionades

El repartiment del poder en el nou Govern encalla la negociació

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

En el document, afirma que l'expresident "segueix comptant amb prou majoria parlamentària, sorgida de les urnes i revalidada el 21 de desembre, per poder-li ratificar la confiança com a president". El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va insistir que Puigdemont "segueix sent el candidat" de la formació.

Des d'ERC subratllen que aquesta mena d'iniciatives "unilaterals" (no la subscriu tampoc la CUP) dels puigdemontistes "no ajuden". "Catalunya necessita un acord global, i no iniciatives aïllades", ha ponderat abans de la reunió parlamentària una font d'ERC. I posats a assenyalar punts de discòrdia, s'ha de dir que, segons Esquerra, han conegut el contingut de la proposta de resolució minuts escassos abans que es presentés.