El repartiment del poder en el nou Govern encalla la negociació

Les reunions d'avui de Junts per Catalunya i ERC per posar en marxa la nova legislatura catalana no han anat bé, fins al punt que les negociacions han quedat congelades. El problema és el mateix que els partits, tot i haver avançat en l'estructura del Govern, no aconsegueixen resoldre des de l'inici de les converses: ¿qui serà el líder del nou Executiu i com es repartirà el poder? El marge entre tots dos -34 escons de JxCat i 32 dels republicans, menys de 13.000 vots de diferència- és tan estret que ningú vol renunciar al timó de la Generalitat.

La lluita per l'hegemonia s'ha intensificat les últimes hores. Les dues principals formacions independentistes batallen pels càrrecs de la pròxima legislatura, i pel relat amb què s'explica la nova situació. A JxCat estan més interessats en l'èpica, a mantenir el conflicte amb l'Estat. És una estratègia que ja els va donar uns resultats inesperadament bons en les eleccions, i que els va permetre situar-se davant d'ERC. Els republicans estan en una etapa més pragmàtica, i busquen un Govern "estable" amb un president "efectiu".

Les versions de per què s'ha arribat a aquest nou escenari de bloqueig difereixen considerablement d'una formació a l'altra. Les dues parts coincideixen que el pacte estava a punt de tancar-se, i que els últims serrells ho han impedit. I també que l'aturada d'aquest dijous no significa que es converteixi en un bloqueig definitiu, tot i que sectors de la llista de Puigdemont segueixen advertint que la repetició d'eleccions és una opció que encara no es pot descartar.

Plantejament ambiciós

Per JxCat, el bloqueig està motivat pel plantejament massa ambiciós dels fins ara socis. Els republicans "volen massa coses", en especial en l'àmbit del control de la comunicació del Govern, sostenen aquestes fonts. Figures com la del portaveu de la nova Generalitat o càrrecs com la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) estan en disputa.

Els fidels a Puigdemont també rebutgen que el reconeixement tant a l'expresident com a l'etapa que segons ells representa -en especial el referèndum de l'1 d'octubre- només sigui simbòlic. No n'hi ha prou amb la proposta de resolució que JxCat i ERC negocien, i que en principi s'hauria d'aprovar els pròxims dies al Parlament: volen un "compromís polític de quatre anys". I avisen que no prescindiran de l'estratègia de xoc: "No estarem enun Govern autonomista".

Al centre de la discussió hi segueix estant la figura de Puigdemont. El president cessat pel Govern central arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no vol quedar relegat a un paper honorífic. Encara que segueixi a Brussel·les, al capdavant d'una estructura paral·lela al Govern que es formi a Catalunya, reclama atribucions que estatutàriament corresponen al líder de la Generalitat, com la de convocar eleccions o la de cessar consellers, sostenen fonts coneixedores de la negociació.

Tot apunta que Puigdemont ja ha assumit que no tindrà el títol formal de president de la Generalitat. El president destituït després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució segueix perfilant quin paper vol tenir des de Brussel·les. "Ha de manar", sostenen els seus fidels en el grup parlamentari de JxCat. Però al marge de la fórmula que s'acordi, de la seva decisió en depèn l'estructura final del Govern.

Per ERC, és JxCat qui pretén assumir quotes de poder que no es corresponen amb el resultat electoral, i sospiten d'un bloqueig premeditat. "Volen un president a l'exili, un president efectiu però a la presó i un conseller de Presidència i portaveu. I suprimir la Vicepresidència perquè ERC no sigui la cara visible", es queixen altres fonts coneixedores de la negociació.

Sànchez i Junqueras

Segons aquestes veus, els postconvergents defensen les opcions de Jordi Sànchez per encapçalar el Govern a Catalunya, una opció que contribuiria a allargar el desgovern perquè és molt dubtós que pugui exercir mentre segueixi a la presó. Els republicans addueixen que, si es tracta de "restituir" l'Executiu anterior, Oriol Junqueras hauria de ser l'elegit. No obstant, la discòrdia és tan gran que altres fonts asseguren que l''opció Junqueras' ni tan sols  s'ha posat al damunt de la taula durant les negociacions.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

També hi ha discrepàncies sobre el procés constituent que les dues formacions volen posar en marxa. "No pot ser únicament un instrument per a independentistes, sinó que ha de servir també per eixamplar la base, ha de ser un element inclusiu", diuen els que  aspiren que la nova legislatura serveixi per a alguna cosa més que per ampliar la nòmina d'imputats.

I, no obstant, ERC i JxCat havien avançat en la composició del nou Govern abans de l'aturada d'aquest dijous. Tot i no esperar-se un desenllaç "imminent", sí que s'anaven tancant detalls sobre l'estructura de l'Executiu, com que tindrà 14 conselleries que es repartiran al 50% entre els dos partits independentistes.