Gabriel i la internacionalització del procés

Aquest dimecres es compleixen 82 anys de l'amnistia del Govern al president de la Generalitat i tot el seu govern. Després de la victòria del Front Popular d'esquerres en les eleccions del 1936, Manuel Azaña va firmar la llibertat dels empresonats per qüestions polítiques. Entre ells Lluís Companys i els seus companys a l'Executiu català, empresonats des del 1934 i condemnats un any després per un delicte de rebel·lió militar per la proclamació de "la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica". No s'entreveu, de moment, que Mariano Rajoy tingui entre els seus plans més immediats fer com Azaña i restituir Carles Puigdemont com a president ni es veu pròxima tampoc la sortida de presó d'Oriol Junqueras i Joaquim Forn ni dels Jordis. Veient que l'ofensiva judicial està lluny de remetre, Anna Gabriel ha preferit refugiar-se a Suïssa. No només per evitar el risc que el jutge Pablo Llarena decretés la seva presó provisional, sinó que amb aquesta jugada espera internacionalitzar la causa catalana, una de les grans obsessions del bloc independentista.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Davant la negativa de l'Estat a negociar un referèndum pactat, els arquitectes del procés havien fixat com una prioritat la necessitat d'aconseguir que la qüestió catalana deixés de ser un assumpte intern espanyol per figurar en l'agenda internacional. Una màxima que, segons l'informe la Guàrdia Civil, es repetia en les reunions del comitè estratègic del referèndum i que també es podia constatar en les declaracions públiques abans i després d'aquesta consulta. Durant les setmanes prèvies a l'1-O es repetia que la simple imatge de la policia retirant urnes podria provocar que actors internacionals forcessin Mariano Rajoy a buscar una solució política a la qüestió catalana. Malgrat la violència policial, no va passar. El 10 d'octubre, el dia de la DUI interruptus, Carles Puigdemont va anunciar que “suspenia els efectes” d'aquesta secessió per "facilitar els esforços internacionals" que segons va dir s'estaven portant a terme per aconseguir una mediació amb l'Estat. Finalment, al veure que no hi havia moviments tangibles, la proclamació de la independència va acabar arribant dues setmanes després, tot i que ara hi hagi discrepàncies en el bloc independentistes sobre si va ser real o només simbòlica. 

Benet Salellas, advocat de Gabriel, va explicar en la roda de premsa de dimarts que l'exdiputada vetllarà des de l'exterior per "internacionalitzar el procés". El mateix Salellas llegia en la mateixa clau a finals d'octubre la decisió de Carles Puigdemont d'anar-se'n a Bèlgica: "La idea d'ubicar el focus a Brussel·les contribueix a una estratègia d'internacionalització de la vulneració massiva de drets humans que hi ha a Catalunya". Després que el Govern liquidés el Diplocat, la presència de Gabriel a Ginebra (seu europea, i segona seu mundial, de les Nacions Unides) i Puigdemont a Brussel·les (seu del Parlament Europeu) serviria, d'acord amb aquesta visió, per no renunciar que Catalunya deixés de ser vista com un assumpte domèstic espanyol.