El Suprem investiga 47 trucades entre Sànchez i Trapero el 20-S

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha demanat al seu homòleg de Barcelona que investiga els preparatius del referèndum unilateral de l’1-O les escoltes i informes clau de la seva causa, entre els quals en figura un amb les 47 comunicacions entre l’exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i l’excap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, que es van produir durant el registre de la seu de la Conselleria d’Economia del passat 20 de setembre. En concret, són comunicacions que es van efectuar entre les 12.00 del matí i les 21.00 hores d’aquell dia, amb més de 24 minuts de conversa.

Mentre la Guàrdia Civil feia l’entrada i el registre a les dependències de la conselleria llavors dirigida per Oriol Junqueras, centenars de persones es van concentrar a les portes de l’edifici oficial per protestar. Aquesta situació va servir per argumentar l’ingrés a la presó del dirigent independentista i també de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural.

Un resum 

La petició de Llarena s’especifica en un acte, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO,  en què el magistrat del TS sol·licita al titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona el contingut de les escoltes telefòniques intervingudes, així com els informes policials. El jutge de Barcelona va remetre al Suprem tota la documentació sol·licitada, a excepció del contingut íntegre de totes les intervencions telefòniques practicades als investigats en la causa de Barcelona, ja que pesen aproximadament 310 gigues, i per això li va enviar un resum.

Notícies relacionades

Illa busca una victòria que li permeti governar la Generalitat

El PPC confia a ser decisiu per a la futura governabilitat

Sobre l’assetjament a la comitiva judicial, Llarena també ha demanat al jutge de Barcelona l’informe en què la lletrada de justícia que supervisava el registre va denunciar la sensació d’«absolut abandonament» que va patir aquell dia i el «terror» de veure els concentrats a les portes de la Conselleria d’Economia, impedint la seva sortida. En el seu escrit, aquesta funcionària afirma que a les 23.30 hores, quan ja no podia «suportar més la pressió», va acceptar l’oferiment per sortir de l’edifici per un accés posterior, «grimpant i escalant teulades i terrats».

Cens electoral

Dos dels objectius del jutge de Barcelona que investiga els preparatius de l’1-O són intentar esbrinar com es va finançar el referèndum i d’on es van treure les dades per al cens electoral. Un informe de la Guàrdia Civil assenyala que a un treballador de la Conselleria de Treball se li va incautar un arxiu informàtic per realitzar les designacions dels components de les taules de votació, una operació per a la qual es van utilitzar dades de «milers de persones», cosa que podria ser el cens electoral. Aquesta informació, incideixen els agents, va ser cedida per la Generalitat a una empresa privada, com és Unipost, companyia contractada per remetre 56.000 cartes certificades sobre el nomenament dels components de la taula i 5,3 milions d’unitats més als ciutadans amb dret a vot.