Carles Francino, "fins als mateixos" de banderes, pàtries i himnes

El periodista Carles Francino diu estar "fins als mateixos" a propòsit de l'última polèmica al voltant de l'himne d'Espanyahimne d'Espanya. En el seu editorial d'aquest dilluns a 'La ventana', el periodista de la Cadena SER assenyala que, encara que no té res en contra de Marta Sánchez perquè és una cantant i "amb el seu art pot fer el que li plagui", el que no s'esperava és "el nivell de ridícul sense pal·liatius" al qual han arribat, diu, alguns polítics "proposant que la lletra es converteixi en oficial".

La opinión de Francino: "Lo que sinceramente no podía imaginar es el nivel de ridículo sin paliativos al que se han abocado algunos políticos proponiendo que esa letra se convierta en oficial"
https://t.co/f1F1cpNlg6

— La Ventana (@laventana) 19 de febrero de 2018

A continuació, reproduïm el text íntegre traduït de l'opinió de Francino:

"No tinc res contra Marta Sánchez ni contra la seva idea de posar lletra a l'himne d'Espanya. Tampoc tinc res a favor, la veritat, perquè em sembla cursi i afectat que tira enrere.

Però, bé, és la meva opinió; Marta Sánchez és una artista i amb el seu art pot fer el que li plagui. El que sincerament no podia imaginar-me és el nivell de ridícul sense pal·liatius al qual s'han abocat alguns polítics proposant que aquesta lletra es converteixi en oficial, que es canti ja en la pròxima final de la Copa del Rei de futbol o que fins i tot el president del Govern hagi proclamat que on es parla d'amor, de Déu, de rajos de sol, de vermell, de groc i de cor, entre altres coses, diu Rajoy que aquesta lletra representa una immensa majoria d'espanyols. Jo, sincerament, sento vergonya aliena llegint aquell tuit, o el d'Albert Rivera glossant la valentia de Marta Sánchez, com si això fos un acte heroic.

És molt penós tot, molt, de debò; i només el vendaval patrioter que s'ha aixecat com a resposta a l'independentisme català explica aquesta falta de pudor. El pitjor és que alguns podem criticar-ho, podem fer bromes, però hi ha gent que s'ho pren seriosament, molt seriosament. I a més el rerefons és perillós: sí, perquè ara ja estem enfangats adiscutir sobre la llengua, a utilitzar la llengua com a arma llancívola.

Notícies relacionades

Andrea Levy s'anima a cantar l'himne de Marta Sánchez

Marta Sánchez: "Si la meva lletra acaba sent la lletra de l'himne me'n puc anar tranquil·la a la tomba"

Ens falten dos telediaris perquè algú digui que si ja tenim el castellà, per què coi ens maregen amb altres idiomes; estem a un punt així que aquest corrent de pensament surti de les catacumbes. I aquesta, creguin-me, seria la penúltima estació abans del desastre total.

Lamento repetir-me, ja sé que m'ho han sentit dir en altres ocasions, però estic de banderes -del color que siguin- i de pàtries -i ara d'himnes- fins als mateixos".