¿Atemptat a Barcelona? "Corre, amaga't i truca"

La matança gihadista del 17-A va enfrontar Barcelona amb allò que més temia. Des del maig del 2015, el nivell d’alerta terrorista havia pujat fins a 4 sobre 5. Això significava que a Espanya, i sobretot a Barcelona, hi ha «una alta probabilitat» de ser objectiu de l’Estat Islàmic. L’atropellament de la Rambla va confirmar la credibilitat d’una amenaça que, sis mesos més tard, segueix vigent. Encara que molts semblen haver-ho oblidat. 

Els Mossos d’Esquadra han activat aquest 17 de febrer una campanya d’«autoprotecció» per a la ciutadania. «Són consells» que convé seguir, explica el portaveu Albert Oliva. Són tres coses senzilles resumides en tres verbs: «Córrer, amagar-se i trucar». Per evidents que semblin, seguir-los pot resultar vital. Córrer vol dir que el ciutadà ha de fugir «i no esperar cap persona». «Si pot ajudar algú a escapar-se, ha de fer-ho, però no esperar a ningú», matisa. Amagar-se significa buscar espais allunyats del terrorista «i no intentar negociar amb ell en cap cas». Una cosa important en aquesta situació, recorda Oliva, és «silenciar» el telèfon mòbil per evitar que una trucada inoportuna descobreixi l’amagatall. La tercera cosa també té a veure amb el mòbil: trucar a la policia. Al 112 o al 93 728 52 20, el número fix directe amb els Mossos. 

La seguretat arran del 17-A

Després de l’atemptat, la junta de seguretat local de Barcelona va crear un grup tècnic que va resoldre augmentar la presència de patrulles policials visibles i instal·lar bol·lards i altres barreres físiques en punts com la Rambla o el Portal de l’Àngel i convertir en zona de vianants gran part de la Sagrada Família, recorda Oliva.

El Pla Operatiu Específic (POE) antiterrorista es manté intacte. El 35% del patrullatge realitzat durant el 2017 ha tornat a estar dedicat «exclusivament» a la prevenció antigihadista. Des dels assassinats de treballadors de la revista francesa Charlie Hebdo, el Gabinet de Coordinació Antiterrorista s’ha reunit 45 vegades, l’última aquest dijous. Segons Oliva, els Mossos i la Guàrdia Urbana no només no han relaxat la intensitat de la vigilància, sinó que durant els tres mesos posteriors a l’atropellament massiu la van tensionar al màxim.

Un «ritme frenètic»

El terratrèmol polític que ha viscut Catalunya després del referèndum independentista de l’1-O ha eclipsat l’atemptat del 17-A. Les sacsejades han sigut especialment contraproduents per a la tasca antigihadista que porten a terme els Mossos. La relació amb la Guàrdia Civil i amb el Cos Nacional de Policia ha quedat perjudicada, i amb els dos cossos han de cooperar contra els terroristes. L’aplicació de l’article 155, a més, ha bloquejat «totes les necessitats materials i de personal que té el cos», subratllen els sindicats. Unes necessitats antigues que s’han convertit en urgències amb el desplegament sostingut del Pla Operatiu Específic (POE) antiterrorista. La borsa d’hores extres que acumulen els agents de Seguretat Ciutadana -les patrulles normals- i, sobretot, els antiavalots impliquen un cost econòmic important, però també un desgast notori en els mateixos policies.

«Des del mes d’agost portem un ritme frenètic», explica un antiavalots dels Mossos. «La càrrega de feina és brutal», sosté. «Ni estem rebent formació específica ni tenim material per a tots, en cada furgoneta només hi ha tres paquets balístics (casc i armilla), i això significa que hi ha quatre agents que es queden sense protecció», afegeix. La majoria dels agents que hauran d’empunyar els nous fusells d’assalt, a més, recorden fonts sindicals, «com a molt han disparat tres bales en una única pràctica». Aquestes escopetes llargues es consideren les més adequades per contrarestar un atac amb armes metralladores com les que va usar l’Estat Islàmic a la discoteca parisenca Bataclan.  

743 punts d'interès

Els Mossos han definit un mapa amb 743 punts d'interès que el POE antiterrorista intenta protegir. Són llocs com les estacions de transport, passejos amb aglomeracions o icones com la Sagrada Família.   

Notícies relacionades

La cèl·lula de Ripoll volia atemptar a la vegada contra la Sagrada Família i la torre Eiffel

La cèl·lula de Ripoll va buscar a internet com cometre un enverinament amb cianur

«Quan es produeix un atemptat terrorista com el del 17-A -recorda Oliva-, l’essencial és confirmar-ho com més aviat millor per activar el programa Cronos». Així va passar aquell dia minuts després de l’atropellament, quan, entre altres coses, amb l’activació del Cronos es van destinar patrulles policials a aquests 743 punts. La rotonda de Cambrils, en què es va abatre els terroristes que anaven a cometre una massacre a la zona d’oci del passeig marítim, formava part del dispositiu Cronos. Que hi hagués policies destinats a aquell punt «va permetre evitar-ho»: els cinc gihadistes van ser abatuts.

Quan es produeix un atemptat terrorista com el del 17-A", recorda Oliva, "lo essencial és confirmar-lo com més aviat millor per activar el programa Cronos". Així va succeir ese dia minuts després de l'atropellament, quan, entre altres coses, amb l'activació del Cronos es van destinar patrulles policials a aquests 743 punts. La rotonda de Cambrils, en la que es va abatre als terroristes que anaven a cometre una massacre en la zona d'oci del passeig marítim, formava part del dispositiu Cronos. Que hagués policies destinats a ese punt "va permetre evitar-lo": els cinc gihadistes fueron abatuts.