Anar al contingut

SIS MESOS DE LA MASSACRE A CATALUNYA

La cèl·lula de Ripoll volia atemptar a la vegada contra la Sagrada Família i la torre Eiffel

Els terroristes van anar a París dos dies abans del 17-A per determinar on col·locarien una furgoneta bomba al costat del monument

Els investigadors conclouen en un informe que les fotos localitzades a la càmera dels gihadistes es van prendre per planejar l'atac

Antonio Baquero / Guillem Sànchez

La cèl·lula de Ripoll volia atemptar a la vegada contra la Sagrada Família i la torre Eiffel

LUDOVIC MARIN

Barcelona i París. La Sagrada Família i la torre Eiffel atacades de forma simultània amb furgonetes carregades amb desenes de quilos d’explosiu casolà. Dues de les màximes icones europees –una, un temple religiós, i l’altra, un símbol occidental– atacades per la urpada terrorista a la vegada o en un curt espai de temps. En la lògica gihadista, era el pla perfecte. I era el pla que, segons han explicat a aquest diari fonts pròximes a les investigacions, havien dissenyat els integrants de la cèl·lula de Ripoll.  

Els atacs de Barcelona i Cambrils, que van causar la mort a 16 innocents, van resultar ser una acció a la desesperada ja que, a l'esclatar de forma accidental a Alcanar (Montsià) l'explosiu que estaven fabricant, el seu plans inicials se'n van anar en orris.

S'aclareix la incògnita 

Una de les grans incògnites dels atemptats del 17-A era determinar per què dos membres de la cèl·lula van anar a París l'11 i el 12 d'agost, és a dir, en plena fase final de preparació de l'atemptat. Un viatge tan llarg en un moment tan delicat no semblava tenir sentit. En un primer moment es va sospitar que el viatge a la capital francesa obeïa al fet que aquell era el lloc de trobada amb un enllaç exterior, possiblement de l'Estat Islàmic, que els hauria donat instruccions sobre l'atac.

Després de tenir notícia del viatge dels membres de la cèl·lula a París, la policia francesa es va bolcar –hi ha un equip conjunt amb Espanya– en la investigació i va aconseguir, després de recuperar les gravacions de centenars de càmeres de seguretat, seguir gairebé al minut el recorregut que els dos terroristes van realitzar en territori francès. Especialment a la capital. No obstant, en aquell recorregut no apareix cap trobada amb ningú.

Finalment, segons han explicat a aquest diari fonts pròximes a la investigació, les indagacions han demostrat que l’objectiu del viatge era un altre. Els membres de la cèl·lula van anar a París amb la intenció d’estudiar el terreny del lloc de la capital francesa on volien cometre un atemptat: la torre Eiffel. A partir del testimoni de Mohamed Houli Chemlal ja se sabia que a Barcelona un objectiu era la Sagrada Família. El segon lloc on anaven a atemptar a la capital catalana segueix sense haver-se pogut determinar.

La pista clau

Quan es compleixen sis mesos de l’atac a la Rambla i al passeig marítim de Cambrils (Baix Camp), els agents dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que investiguen els atacs han arribat a la conclusió que els terroristes pretenien, a més a més de Barcelona, atemptar a la torre Eiffel. L’element que apunta en aquest sentit es va trobar a la càmera que els terroristes van comprar en un establiment de la Fnac a la capital francesa i que va aparèixer entre la runa de la casa d’Alcanar.

Younes Abouyacoub i Omar Hichamy van viatjar a París a bord d’un Audi, el cotxe amb el qual el 17 d’agost a la nit diversos membres de la cèl·lula van atemptar a Cambrils, i es van allotjar en un hotel a Malakoff, un barri de la banlieue parisenca. A més a més, aquest no va ser l’únic viatge. El juliol de l’any passat, els terroristes també van trepitjar la capital francesa. El seu primer desplaçament a França va tenir lloc el desembre del 2016.

Una cosa no tan lògica

A la càmera els investigadors van trobar una sèrie de vídeos i fotografies de la torre Eiffel. En principi, lògic quan algú viatja a París. No obstant, una anàlisi més atenta d’aquelles imatges ha fet que saltés l’alarma. Gairebé no hi havia panoràmiques de la torre. És a dir, no eren ni les fotografies ni els vídeos que faria un turista. Les imatges i les gravacions eren, la seva immensa majoria –i n’hi ha desenes–, dels llocs on es formen les cues, dels carrers per on passen cotxes a prop del monument, dels emplaçaments on aparquen els autobusos que traslladen els turistes i de les portes dels restaurants pròxims. De fet, els terroristes van visitar dues vegades el monument. La primera, la nit que van arribar. La segona, l’endemà, just abans de tornar a Espanya.

«Aquestes imatges eren l’estudi operatiu per cometre un atemptat. Era l’estudi de l’escenari per determinar on col·locar la furgoneta bomba», assenyalen les fonts de la investigació, que comparteixen la hipòtesi que, de les tres furgonetes que havien llogat els terroristes, dues havien de ser explosionades a la capital catalana i la tercera havia de ser enviada per cometre l’atac a París. Els investigadors creuen que la furgoneta que havia de tenir com a destí la capital francesa és la que es va localitzar a Vic (Osona). De les altres dues, una va ser utilitzada per Abouyacoub per cometre l’atropellament massiu de la Rambla i l’altra va patir un accident a l’autopista i els seus ocupants van fugir i van reaparèixer més endavant a Cambrils.

Altres artefactes

Segons ha relatat Mohamed Houli Chemlal, el supervivent de l’explosió de la casa d’Alcanar, la intenció no era fer esclatar els vehicles amb un conductor suïcida, sinó deixar les furgonetes i fer-les esclatar o bé amb un temporitzador o mitjançant un comandament a distància. L’objectiu era no morir com a suïcides en un primer moment, sinó mantenir-se vius per continuar durant diversos dies amb una campanya d’atacs. Per a això, a més de les furgonetes, els terroristes havien farcit amb explosiu i metralla cilindres metàl·lics que podien ser utilitzats com a granades de mà o per confeccionar una armilla explosiva.

En total, els terroristes van arribar a confeccionar a la casa d’Alcanar gairebé 250 quilos de TATP –un explosiu conegut també com la mare de Satan–, que volien repartir a l’interior de fundes de coixí, utilitzades a manera de sac. Aquests embolcalls permetien, a més a més, usar-les com a bombes llancívoles contra la multitud. 

0 Comentaris
cargando