Anar al contingut

SIS MESOS DE LA MASSACRE DEL 17-A

La cèl·lula de Ripoll va buscar a internet com cometre un enverinament amb cianur

Els membres del comando es van informar sobre diferents objectius, entre ells, discoteques a Sitges

En els historials de cerca d'ordinadors i mòbils dels terroristes també hi apareixen 'nitroglicerina' i 'goma 2'

Antonio Baquero / Guillem Sànchez

Durant el procés de preparació de l’atemptat del 17-A, els terroristes de la cèl·lula de Ripoll van realitzar centenars de recerques de mètodes mortífers per cometre una matança. Encara que van acabar decidint-se per usar l’explosiu casolà TAPT (triperòxid de triacetona, peroxiacetona) més conegut com la mare de Satan, l’imam Abdelbaky Es Satty i els altres membres del comando gihadista van explorar a internet la manera d’aconseguir nitroglicerina i goma 2, i fins i tot van estar buscant la manera de portar a terme un atac amb cianur.

A més a més del mètode, els membres de la cèl·lula van buscar quins objectius podien atacar. Així, en els seus ordinadors i telèfons s’han localitzat recerques d’emplaçaments turístics. Als investigadors que examinen els passos que van fer abans de l’atropellament massiu de la Rambla, els ha cridat particularment l’atenció la seva fixació amb recerques de discoteques de Barcelona i de la costa. Sospiten que s’havien plantejat atemptar-hi.

Un pla inèdit i complicat

Segons han declarat a aquest diari fonts pròximes a les indagacions, els investigadors dels atemptats han trobat aquestes recerques a l’inspeccionar l’historial dels ordinadors i telèfons mòbils dels membres de la cèl·lula. Tant el TAPT, com la goma 2 i la nitroglicerina són productes explosius, susceptibles per tant d’utilitzar-se en un atemptat amb bomba. La sorpresa es va apoderar dels policies quan van localitzar les recerques de cianur, ja que per primera vegada es posa sobre la taula la possibilitat que els terroristes es plantegessin un enverinament massiu. No obstant, tot indica que, per la complexitat d’un atac d’aquesta mena, aquest projecte es va descartar.

Els investigadors creuen que va ser l’imam el que finalment els va indicar que optessin per l’explosiu casolà TATP i que va ser ell qui els va entregar els manuals per fabricar-lo. No obstant, l’imam gairebé no va participar en la fabricació d’aquests explosius. De fet, amb prou feines es té constància de la seva presència a Alcanar (Montsià) abans que, ja en les fases finals de la fabricació, l’explosiu esclatés accidentalment. Aquell dia l’imam sí que hi era, juntament amb Youssef Aalla, un altre membre de la cèl·lula. L’explosió els va matar a tots dos.

Salvat per una paret

La deflagració va desintegrar els cossos d’Es Satty i d’Aalla. Hi van trobar parts de tots dos, però la identificació de l’imam només va ser possible gràcies a les anàlisis d’ADN. Mohamed Houli Chemlal, l’únic supervivent, es va salvar perquè una paret, que li va caure a sobre, el va protegir.

Van ser els altres membres de la cèl·lula, alguns dels quals tenien coneixements bàsics de química, els que van aconseguir fabricar l’explosiu, i van arribar a produir-ne gairebé 250 quilos, una enorme quantitat mai abans utilitzada en un atac a Europa. Només s’ha de comparar aquesta desmesurada quantitat de TAPT amb la utilitzada en altres atemptats. Així, les maletes bomba utilitzades en els atemptats de Brussel·les pesaven entre 15 i 30 quilos, i els cinturons explosius que portaven els autors dels atemptats de París comptaven cada un amb 450 grams de TATP. En els atemptats de Londres del 2005, cada motxilla bomba portava 4,5 quilos d’aquest explosiu.