Antonio Baños: d'avalador de Mas a multitertulià

Antonio Baños (Barcelona, 1967) ha protagonitzat aquesta setmana una agra polèmica a les xarxes socials per un tuit en què parodiava l'accent andalús. Però no és la primera vegada que aquest periodista, escriptor, músic i polític està al centre dels focus.

Baños va fer el salt a l'escena pública quan, com a independent, va ser elegit cap de cartell de la CUP per a les eleccions catalanes del 27 de setembre del 2015. Va aconseguir que els anticapitalistes, que era la segona vegada que concorrien a uns comicis al Parlament, passessin de tres a deu diputats. Però la seva trajectòria a la Cambra catalana va ser efímera (78 dies), ja que la decisió dels anticapitalistes de forçar el "pas al costat" d'Artur Mas el va portar a renunciar a l'escó malgrat haver sigut, com a portaveu del seu grup, qui més vegades va explicitar el seu rebuig al llavors líder de Convergència.

Un altre moment intens que va viure com a diputat de la CUP va ser en l'assemblea cupaire celebrada a Sabadell en la qual detractors i partidaris d'Artur Mas van empatar a 1.515 vots. Una "aritmètica diabòlica", en paraules de Baños.

En la carta que va remetre a la direcció del partit, va justificar la seva dimissió pel fet de no haver pogut convèncer la formació que acceptés la proposta d'acord polític de Junts pel Sí i al veure's "incapaç" de defensar la posició aprovada pel consell polític: "Una postura política discrepant amb les idees i els objectius pels quals vaig decidir presentar-me com a candidat a les eleccions del 27-S".

De la política a les tertúlies

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Després de deixar la primera línia política, Baños va reprendre la seva carrera periodística incorporant-se com a tertulià en diferents programes de TV-3 i RAC-1, i va fitxar per a BTV, on és un dels presentadors del programa Terrícoles i té una secció a Codi de barris.

En paral·lel, el mes d'abril passat va presentar el seu nou llibre, La República possible en què planteja preguntes i propostes sobre una hipotètica república catalana. I el maig del 2017, va ser nomenat portaveu de SúmateSúmate, entitat de la qual ja era membre abans de ser elegit cap de cartell de la CUP.