07 d’abr 2020

Anar al contingut

CORRUPCIÓ A LES FILES CONSERVADORES

Granados amarga al PP el seu intent d'agafar impuls polític

L'explosiva declaració de qui va ser número dos d'Aguirre enfosqueix una reunió per reactivar al partit

Cifuentes és assenyalada per l'exconseller en una trama de comptabilitat irregular i anuncia accions legals

Gemma Robles

Granados amarga al PP el seu intent d'agafar impuls polític

Hi havia rumors a la seu central del PP que Francisco Granados demanaria pas «un dia d’aquests» per convertir-se en protagonista, després que el seu exsoci David Marjaliza estigués col·laborant amb els tribunals i, segons sembla, posant-li les coses bastant complicades. El rumor va deixar de ser-ho i es va convertir en una realitat ahir, 12 de febrer, just la jornada escollida per Mariano Rajoy per convocar els seus barons autonòmics a parlar de finançament, entre altres assumptes, i a dinar amb ell, amb la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i amb el seu titular del Ministeri d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

Hores abans d’aquest dinar amb el president, l’imputat Granados, el mateix que va dir fa mesos que no estiraria mai una manta que no existia, va buidar el pap davant d’un jutge i va assenyalar Esperanza Aguirre, Ignacio González i fins i tot Cristina Cifuentes com a coneixedors d’un suposat sistema d’enginyeria financera que permetia dopar amb diners extra provinents de la Comunitat de Madrid, una vegada gastats els del partit, les campanyes d’Aguirre, la jefa, com ell s’hi referia durant aquella llarguíssima etapa en què van ser inseparables. 

¿Quines proves té Granados? Cap. Almenys això és el que ell mateix va sostenir a les portes de l’Audiència Nacional al prestar-se a parlar amb els periodistes, finalitzada la seva declaració judicial. Va apuntar que ell no pretenia acusar ningú, tan sols «defensar-se». No va especificar de qui.  El que és obvi és que qui durant anys va ser conseller a Madrid i número dos del PP regional sap, i molt, sobre el que passava al Govern del qual era part i a l’organització política en què participava.

L'espasa i la paret de la justícia 

Una altra cosa és que el que digui ara Granados, que es troba entre l’espasa i la paret de la justícia per estar acusat de diversos delictes greus, tingui més o menys credibilitat o que pugui provar-ho, al capdavall, la clau de l’assumpte. Sobretot si opta per no autoinculpar-se en cap punt, cosa que el diferencia de qui va protagonitzar una altra declaració bomba que va esclatar fa unes setmanes sobre el cap dels populars: l’admissió per part del valencià Ricardo Costa que al Partit Popular hi havia finançament irregular. I que si ho sabia és perquè ell mateix participava en aquesta trama en temps de Francisco Camps.

A això i als seus vaivens en el discurs que ha estat mantenint es va aferrar ahir la direcció popular per mirar de treure ferro al tema. D’entrada, per boca de Fernando Martínez-Maillo, va titllar de «gasòfia pura» les paraules de Granados al mateix temps que es va fer costat a Cifuentes per les acusacions, de tota mena, rebudes. Granados va arribar a suggerir que mantenia un afer amb González. La presidenta madrilenya va anunciar una querella criminal (sense descartar la via civil) i els populars van instar altres partits a recolzar-la per les al·lusions de caràcter personal contra ella. Però de moment el que li ha arribat és la sol·licitud de PSOE, Podem i Cs de comparèixer al Congrés per explicar el seu paper en les campanyes d’Aguirre del 2007 i el 2011. Ahir a la nit, a TVE va dir que estava disposada a anar-hi. 

En tot cas Granados va aconseguir amargar-los el dinar a Rajoy i els seus convidats en un dia en què la direcció popular pretenia agafar impuls polític i parlar de finançament. D’això volia parlar Cifuentes, entre altres. Però va ser ella la que d’alguna manera es va convertir en protagonista per la situació en què la va deixar personalment l’estratègia de Granados al suggerir que va estar al nucli de poder que prenia decisions sobre irregularitats comptables en el PP de Madrid i, de passada, atribuir una hipotètica relació sentimental amb González. Un acudit rosa amb o sense base, i en principi irrellevant per a la causa, que segons ell era important per entendre que l’ara presidenta de la Comunitat de Madrid fos partícip de la política més negra que es practicava en l’era Aguirre.

¿Venjança de ‘la rana’?

 Que Granados n’hi tenia de guardades a qui durant molts anys va ser la seva cap i que va acabar per girar-li l’esquena i concloure que l’exalcalde de Valdemoro del qual tant va presumir li havia sortit «rana», se sabia. Que aniria per González, company de Govern amb qui a penes es parlava i immers en el seu propi garbuix d’imputacions delictives també per corrupció, una obvietat. Més sorprenent és que carregui ara amb tanta virulència contra Cifuentes. Granados sap tant de la vida interna del seu partit que és absolutament conscient que dirigir el ventilador (sense proves) cap a la presidenta és fer-ho cap als despatxos nobles de la seu del carrer Génova. No en va Cifuentes va ser l’elegida per Rajoy per posar fi a una etapa, precisament la d’Aguirre i Gonzaléz però també la de Granados.