Euskadi, un procés amb el fre de mà

La ponència d’autogovern del Parlament basc ja té sobre la taula les propostes de tots els partits, i s’han evidenciat tres fets: el PNB, EH Bildu, Elkarrekin Podem i el PSE tenen elements suficients per arribar a un acord; els nacionalistes, inclosa EH Bildu, reclamen un nou estatus per a Euskadi, però sense ruptura amb l’Estat, i sobretot, els protagonistes estan deixant clar que el camí obert no té res a veure ni amb la via unilateral catalana ni amb el pla Ibarretxe.

Els punts al voltant dels quals pot articular-se un ampli consens són el blindatge de l’autogovern, la inclusió de noves garanties per evitar ingerències de l’Estat en les competències basques, la defensa dels drets socials, la millora de la relació amb Navarra i el País Bascofrancès i la participació d’Euskadi en la presa de decisions a la Unió Europea. En tots aquests conceptes estan d’acord el PNB, EH Bildu, Elkarrekin Podem i el PSE, que sumen 66 dels 75 escons de la Cambra basca. El PP, encara que participa en la ponència, no veu necessària cap reforma de l’Estatut i es limita a alertar sobre els riscos de reproduir el procés secessionista de Catalunya.

Tant el PNB com el mateix lehendakari, Iñigo Urkullu, estan preocupats davant el risc que s’entrevegi aquest procés de debat com un «segon front» independentista a l’Estat. Les primeres reaccions des de Madrid han sigut negatives, fet que ha portat el president penabista, Andoni Ortuzar, a lamentar «el clima de resurrecció del Cid Campeador» creat sobretot arran  del desafiament català. Però, al mateix temps, saben de la importància dels seus vots per a Mariano Rajoy al Congrés, de manera que confien que l’ambient es relaxi per poder negociar la reforma estatutària.

De fet, aquesta via té poc a veure amb la seguida pel denominat pla Ibarretxe. Aquell projecte de reforma de l’Estatut d’autonomia va ser presentada pel llavors lehendakari el 2003 sense participació dels partits no nacionalistes, i aprovada al Parlament de Vitòria amb els vots del tripartit governant, integrat pel PNB, EA, i Ezker Batua-Berdeak, encara que també va ser recolzada per la meitat dels representants de Batasuna, que van voler mostrar un «sí crític». La proposta va ser rebutjada aclaparadorament al Congrés, on el PP i el PSOE van argumentar que amagava un pla secessionista, era inconstitucional i s’havia elaborat sense un debat previ amb els no nacionalistes.

Pragmatisme d’EH Bildu

Aquests són precisament els obstacles que ara es pretenen evitar. D’entrada, en la ponència hi estan participant el PSE i el PP, encara que en aquest últim cas amb enormes reticències. A més, no s’inclou el dret a autodeterminació, sinó que s’al·ludeix a un concepte més genèric com el «dret a decidir». I en tot cas, no es planteja cap ruptura amb Espanya.

També el procediment és diferent ara. El pròxim 21 de febrer, després d’analitzar les propostes presentades per les cinc formacions de la Cambra basca, la comissió redactarà un document de síntesi amb les coincidències i les discrepàncies. I posteriorment, un grup d’experts elaboraran un text articulat que en últim terme també haurà de ser tramitat al Congrés.

Una de les grans novetats ha sigut el pragmatisme exhibit per EH Bildu, que en la seva proposta no reclama la independència, i admet que l’Estat segueixi exercint i regulant un nombre limitat de matèries. Aquest gir estratègic és notori, ja que històricament han criticat sistemàticament totes les propostes que no incloguessin la via unilateral i immediata cap a la independència. No obstant, a la vista de la situació a Catalunya, i davant la necessitat de forjar un discurs polític propi a Euskadi que els permeti buscar aliats, la coalició independentista ha acceptat «aquest pas intermedi», encara que sense renunciar a la creació d’un Estat basc.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

És interessant també comprovar les coincidències entre el PNB i EH Bildu en les seves propostes, ja que tots dos proposen una «consulta habilitant» a la ciutadania basca abans de portar el text consensuat a Euskadi al Congrés. Un punt en comú que ha il·lusionat els independentistes. També consideren irrenunciable el dret a decidir. En aquesta reclamació tenen el suport d’Elkarrekin Podem, que també el defensa, però al mateix temps reclama que s’analitzi en una segona taula, separada del debat sobre el nou estatus, amb l’objectiu que el Congrés aprovi una llei de claredat a l’estil de la canadenca.

Més conflictiu es presenta l’encaix legal de les diferents propostes plantejades. El PNB invoca els drets històrics d’Euskadi, recollits a la Constitució, per afirmar que els bascos tenen dret a actualitzar el seu autogovern, motiu pel qual  la seva proposta té un absolut encaix legal en l’ordenament jurídic espanyol. Però el PSE, el seu soci de govern, considera que és necessari reformar la Carta Magna abans d’ampliar les competències basques, a l’entendre que un Estatut d’Autonomia no pot modificar tot el marc competencial de l’Estat.