15 d’ag 2020

Anar al contingut

CAUSA PER REBEL·LIÓ

Examen als arguments del jutge Llarena

Els catedràtics recolzen els criteris del magistrat per deixar a la presó Forn i Sànchez

Només Queralt es distingeix dels seus companys al no creure que existeixi delicte

Ángeles Vázquez

Catedràtics d'universitats catalanes, de Valladolid, de Sevilla i de Madrid coincideixen a qualificar de “sòlids” i “ponderats” els arguments del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per mantenir a la presó l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez. Comparteixen aquesta opinió sobre les resolucions en les quals certs sectors critiquen que s'esmentés la ideologia dels imputats fins i tot els que consideren que no haurien de seguir empresonats.

L'única excepció en la consulta realitzada entre vuit catedràtics -encara que dos prefereixen no ser nomenats i dos van refusar participar-hi perquè no havien estudiat les interlocutòries- la protagonitza el catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Queralt que, com en tot el que fa al procés, es distancia dels seus companys. No obstant, la seva crítica més que contra els arguments jurídics de Llarena es dirigeix contra l'existència mateix de la rebel·lió, sedició i malversació que s'imputa a 28 ex alts càrrecs de la Generalitat.

El catedràtic de la Pablo de Olavide Vicente Guzmán explica que aquest cas "crida molt l'atenció, perquè té un component polític innegable i sembla que per això s'hauria de regir per regles diferents de les habituals". Recorda que més del 90% dels imputats per delictes penats amb 10 anys de presó estan en presó preventiva. La rebel·lió pot estar-ho fins a amb 30, la sedició, amb un màxim de 15 i la malversació fins a amb 8.

Es pregunta si s'entendria que algú, a la presó per robatori, quedés lliure només per assegurar que no ho farà més. En la causa per rebel·lió és impossible determinar si existeix o no risc de reiteració delictiva "sense atendre la situació política". "Si s'hagués resolt el problema polític no hi hauria possibilitat, però hi ha cinc exmembres del Govern fugats, l'expresident Carles Puigdemont parla d'un Govern a l'ombra, d'una Assemblea paral·lela..." L'única pega que posa a les interlocutòries és que potser haurien d'haver abundat en per què es recolzen en el "context polític".

"El jutge està molt ferm"

La catedràtica de la UNED Yolanda Gómez veu "molt ponderades" les interlocutòries, perquè només sancionen "la ideologia independentista que ha materialitzat fets inconstitucionals". Segons ella, "el jutge està molt ferm" en la investigació de la rebel·lió i sempre salva la "llibertat ideològica" dels imputats, encara que tingui "en compte que el context" en què es "va vulnerar la llei" encara "no s'ha desactivat" per apreciar-hi risc de reiteració delictiva.

Sosté que Llarena presta atenció a la "determinació" amb què van actuar tant Forn, que dirigia els 17.000 mossos, com Sànchez, amb el seu poder de mobilització. "Els situa com a caps i considera que aquesta influència que tenien en tercers la podrien tornar a tenir" en llibertat, simplifica.

Des d'universitats catalanes s'apunta que quan "més vol justificar un jutge més s'exposa" i que el llenguatge de Llarena a vegades cau en el "barroc judicial". Encara que aquests catedràtics no comparteixen les raons del magistrat perquè Forn segueixi pres, consideren "una lectura forçada" que les seves interlocutòries s'interpretin com que castiguen el fet de ser independentista.

Juan María Bilbao, des de la de Valladolid, també és contrari a la presó de Forn, però veu la interlocutòria "ben construïda" sobre el testimoni del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. No obstant, en la seva opinió, n'hi hauria hagut prou amb la menció al "clima polític en què sembla que s'aposta de nou per la unilateralitat".