Barcelona desencalla la construcció d’una torre de 20 plantes al costat de la plaça Espanya prevista des del 1987

L’alcalde era Pasqual Maragall i no feia ni mig any que Barcelona havia estat elegida seu olímpica per al 1992 quan l’ajuntament va donar llum verda a aixecar quatre grans torres entre les proximitats de l’estació de Sants i les immediacions de la plaça Espanya. Pendent des de fa gairebé 40 anys, ara s’encarrila l’última d’aquelles construccions que queda per aixecar.

Si bé les obres no seran imminents i no s’han concretat dates de construcció, el govern de l’alcalde Jaume Collboni ha atorgat l’aprovació inicial per permetre que la immobiliària Núñez i Navarro aixequi l’immoble de grans dimensions que falta a la via. Serà un edifici d’oficines de fins a 20 pisos d’alçada que s’alçarà sobre un descampat del carrer Tarragona, situat a la cantonada amb Consell de Cent. A més, la promotora edificarà un altre bloc de fins a set plantes en un altre solar a la mateixa illa on es cimentarà la torre, aquest a la confluència amb Sant Nicolau. Els nous edificis s’elevaran just davant de l’escultura Dona i ocell, al parc de Joan Miró.

Les construccions previstes des de fa gairebé quatre dècades a l’illa emmarcada pels carrers Tarragona, Sant Nicolau, Béjar i Consell de Cent es van encallar en un llarg plet als jutjats. El primer contenciós contra el pla es va interposar el 1992. Des d’aleshores, jutjats de primera instància, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem han dictat vuit sentències entre 1995 i 2019 que han embarrancat els tràmits previs a concedir el permís per edificar.

Més d’un motiu de litigi ha frustrat les obres fins ara. Les primeres resolucions judicials van rebatre les valoracions que es van efectuar de les finques afectades pel projecte i van deixar sense efecte les indemnitzacions a una vintena d’arrendataris.

Posteriorment, altres resolucions van dirimir una disputa entre l’ajuntament i Núñez i Navarro, a compte de si s’havia de destinar o no espai de la parcel·la a usos públics. La justícia va anul·lar una ordre municipal de 1994 per la qual el promotor havia de pagar una càrrega de 48,4 milions de pessetes (291.000 euros) per aixecar un equipament. També va revocar l’obligació que el propietari cedís un edifici construït al solar al consistori. Finalment, el pla urbanístic al qual el govern local dona ara curs i que corregeix els anteriors d’acord amb els pronunciaments judicials manté una reserva de 700 metres quadrats per a un equipament de titularitat privada, sense el deure de lliurar-lo a l’administració.

Anys per endavant

El calendari de construcció és incert, tot i que fonts consultades apunten que tota l’operació pot trigar una dècada a materialitzar-se. La planificació marca un termini de quatre anys d’execució des que la reparcel·lació es ratifiqui. L’ajuntament respon que, a falta de les al·legacions per esmenar el projecte i que s’obtinguin els avals tècnics, l’obra “depèn del promotor del pla” i “no té data” per ara. Núñez i Navarro ha declinat respondre a les preguntes d’EL PERIÓDICO.

De moment, no ha transcendit més que la creació d’oficines en la futura promoció. El pla urbanístic permet que un 10% de la superfície edificada sigui per a habitatges plurifamiliars. En tot cas, la promotora no ha anunciat que tingui intenció d’oferir habitatges a la zona. A més, s’admet que s’hi puguin instal·lar comerços, usos recreatius, aparcaments als soterranis i equipaments docents, sanitaris, assistencials, socioculturals, religiosos i esportius.

El projecte que ara es desencalla contempla dues construccions amb façana al carrer Tarragona, a banda i banda de tres blocs d’habitatges de set plantes. Ambdós immobles sumaran 12.703,04 metres quadrats construïts, gairebé sense variació respecte al que es disposava el 1987: aleshores es concedien fins a 13.066,50 metres quadrats de sostre, una diferència de només 363 metres quadrats amb el pla promogut de nou per Núñez i Navarro.

El gruix de l’obra es concentra a la cantonada amb Consell de Cent, on s’atribueix una superfície a edificar de 9.280 metres quadrats. D’aquest conjunt, sobresurt la torre, inalterable respecte al que figura en el planejament des de 1991: planta baixa, 19 d’alçada i un àtic per a serveis tècnics. En total superarà els 77 metres d’alçada.

Façana a renovar

La mida de la torre que es concep serà idèntica a una altra ocupada per oficines al número 161 de Tarragona. En tot cas, cadascuna de les que jalonen la via són de dimensions similars. La d’Allianz arriba als 80,8 metres i la que es corona amb un cartell de Núñez i Navarro és de 78,6 metres. Aquesta última renovarà la seva façana perquè s’assembli als edificis d’estructura envidrada que es projecten als dos descampats per edificar, segons va avançar la immobiliària als veïns en una reunió que el districte de Sants-Montjuïc va convocar per exposar el projecte.

Notícies relacionades

Barcelona vol crear 25 noves zones verdes en dos anys reformant descampats i terrenys sense edificar

Torna la Can We Run a Santa Coloma: apunta’t aquí a la popular cursa d’humans amb les seves mascotes

La nova torre estarà envoltada per un bloc annex de quatre plantes amb façana a Consell de Cent i un altre de set pisos que donarà a Tarragona, amb 31 metres d’alçada per igualar-se amb els blocs preexistents. La mateixa alçada es repetirà a l’immoble més prominent que Núñez i Navarro projecta al descampat del costat de Sant Nicolau, que s’acompanyarà d’un altre edifici de dues plantes.

Fonts coneixedores del pla expliquen que queda en mans de la promotora decidir si les construccions que dibuixa amb diferents cotes en una parcel·la i una altra acaben sent dos edificis unitaris o es segmenten en diversos immobles. Una franja de terreny entre Tarragona i Sant Nicolau es transformarà en una plaça de 506,80 metres quadrats. L’ajuntament precisa que la creació de l’esplanada anirà a càrrec del promotor i serà d’accés públic.