Creix la por per la proximitat del vaixell fantasma rus a plataformes petrolieres en aigües líbies

"El vaixell és ara a unes 41 milles de les aigües territorials líbies i continua navegant cap al sud, però, com que no té el control, la seva trajectòria és imprevisible, és a dir, podria canviar", ha advertit Pierfrancesco Demilito, cap de premsa de Protezione Civile. "La preocupació és clarament la possibilitat d'un impacte contra les plataformes de la zona, l'encallament al litoral o una dispersió dels hidrocarburs que transporta", ha explicat, durant una trobada a l'Associació de Corresponsals de Roma.

Segons Demilito, les autoritats italianes, que estan en contacte directe amb l'armador rus, tenen constància que el vaixell encara allotja almenys 450 tones de fueloil i 250 tones de dièsel que el vaixell feia servir per al seu propi consum. En canvi, no es té certesa sobre el material que el vaixell transportava: tones de gas líquid que, possiblement, com no disposa de refrigeració, podrien haver-se gasificat i filtrat ja a l'atmosfera. Però precisament això també és motiu de preocupació, ja que el gas que no s'hauria dispersat constitueix una amenaça per a qualsevol que s'hi acosti. Això, sumat al fet que tampoc se sap amb absoluta seguretat si el vaixell transportaria altres càrregues.

Tubs i jaciments

El veterà periodista italià Sergio Scandura, cronista de Radio Radicale i especialitzat en informació sobre el Mediterrani, ha estat un dels primers a assenyalar la perillositat de la zona a la qual l''Arctic Metagaz' ha arribat. "Convé que se sàpiga. La bomba ecològica 'Arctic Metagaz' es troba ara a les proximitats d'una selva de plataformes petrolieres (incloses les de la multinacional petroliera ENI) i d'unitats flotants d'emmagatzematge (FSO), així com d'un eixam de vaixells petrolers i embarcacions que realitzen perforacions a la recerca de jaciments", ha assegurat Scandura.

A més, segons Scandura, el vaixell deambula en una zona on es troba "una xarxa d'oleoductes submarins que transporten cru" i per la qual també passa "el gasoducte GreenStream, que transporta el gas des de Mellitah (Líbia) fins a Gela (Itàlia)". "Dubto que estiguin passant hores tranquil·les a la plataforma petroliera de Bouri i a la resta dels jaciments off-shore propers", ha afegit, al seu compte de X.

La incògnita del vent

Notícies relacionades

Netanyahu defensa una operació terrestre per acabar amb el règim de Irán

Trump titlla de "covards" els països de l'OTAN per no ajudar a l'estret d'Ormuz

Amb la solució del cas encara incerta, totes les possibilitats romanen obertes, entre elles la hipòtesi que finalment les autoritats líbies es facin càrrec del vaixell, remolcant-lo fins a la seva costa i allí —amb o sense l'ajuda de tercers— posant en seguretat la seva càrrega. Això, és clar, si el vent i els corrents no canvien una altra vegada i el vaixell no torna a navegar cap al nord, acostant-se novament a Malta i Itàlia.

Aquest últim país està impulsant un debat a la Unió Europea perquè es proporcioni suport econòmic als Estats que intervenen en aquest tipus de situacions. La por principal és que aquest sigui només el primer d'altres casos similars.