Neus Lloveras dimiteix com a presidenta de l'AMI

La fins ara presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, ha dimitit aquest dimecres del càrrec, en consonància amb la seva intenció d'abandonar la vida política i no tornar a ser alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (Garraf) quan acabi l'actual legislatura.

Lloveras ha formalitzat la seva dimissió en una reunió de l'executiva de l'entitat celebrada a Barcelona i ha indicat que el seu desig és facilitar un relleu tranquil i normal dins de l'AMI i donar pas a un nou president que tingui la intenció d'implicar-se en la intensa activitat política que hi ha a Catalunya actualment. El seu càrrec l'assumirà el vicepresident primer, Jordi Gaseni, que és l'alcalde de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). Ell convocarà una Assemblea Extraordinària per procedir a l'elecció del nou president, que s'ha d'efectuar, segons els Estatuts, abans del 15 de març.

Lloveras ha desvinculat la seva decisió de dimitir de qualsevol discrepància política i també del procediment judicial obert contra ella arran del referèndum de l'1-O, i pel qual el dia 20 de febrer ha sigut citada a declarar.

Dubtes sobre l'ús de l'Assemblea d'Electes

Notícies relacionades

¿Què és l'Assemblea d'Electes de Catalunya?

Puigdemont proposa una reforma exprés de la llei de la presidència per poder ser investit

Sobre la possibilitat d'activar l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT) per facilitar una investidura "simbòlica" del candidat de JxCat, Carles Puigdemont, Lloveras ha assegurat que ningú li ha demanat formalment que es convoqui i que no té clar que hagi de servir per investir l'expresident. Ha puntualitzat que l'AMI, que va impulsar el 2016 aquest organisme, només és dipositària d'una base de dades dels càrrecs electes, però que han de ser els aproximadament 4.000 càrrecs electes que formen part ara mateix de l'AECAT els que decideixin si volen constituir-se per algun motiu concret. Fins ara, no s'ha reunit mai.

Segons Lloveras, l'entitat no desitja pronunciar-se sobre la possible activació de l'AECAT, ni tampoc sobre les fórmules amb què es treballa per facilitar la investidura del president de la Generalitat, ja que seria "interferir" en les negociacions que tenen lloc entre els partits polítics i els grups parlamentaris.