El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs del Parlament contra l'article 155

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Parlament contra l'acord del Senat que va aprovar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya.

L'alt tribunal ha acordat admetre el recurs, però al mateix temps ha paralitzat la seva tramitació, ja que la Generalitat de Catalunya és part en el procediment i ha de fer al·legacions, però en aquest moment, i precisament per l'aplicació del citat article, el seu lloc és ocupat pel Govern central.

Així, el TC ha paralitzat el termini d'al·legacions del Govern català "per evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l'Estat i de la comunitat autònoma de Catalunya". El citat termini d'al·legacions queda suspès mentre el Consell de Ministres exerceixi les funcions i les competències que corresponen a la Generalitat, diu l'alt tribunal en la seva resolució.

El Constitucional ja va admetre a tràmit un recurs de Podem contra el citat acord del Senat i va prendre aquesta mateixa decisió.

Només implica que el TC es pronunciarà

D'altra banda, l'admissió a tràmit no implica la paralització de les funcions que exerceix el Govern a Catalunya, ni determina quin serà el sentit de la sentència de l'alt tribunal, sinó simplement que el Constitucional tramitarà el recurs i es pronunciarà sobre el seu fons.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El Parlament va recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) l'activació de l'article 155 el 8 de gener, a l'entendre que va vulnerar el principi d'autonomia i de participació política i es va aplicar de forma "desproporcionada", davant una "mera declaració retòrica" de l'expresident català Carles Puigdemont.

El seu recurs d'inconstitucionalitat argumenta que les mesures del 155 van suposar una suspensió "de facto" de l'autonomia catalana i, amb la dissolució del Parlament, van comportar un "control polític de conveniència", i van situar la cambra catalana "en una posició de subordinació jeràrquica" respecte al Govern d'Espanya.