Anar al contingut

POLÈMICA SOBRE UN SUPOSAT CAS DE CORRUPCIÓ

La fiscal en cap de BCN frena una investigació contra García Albiol

Anna Magaldi va arxivar el cas en contra del criteri del fiscal d'urbanisme, Antoni Pelegrín, que va ser apartat

Les indagacions es basen en el suposat tracte de favor de l'Ajuntament de Badalona al club de bàsquet Juventut

J. G. Albalat

La fins la setmana passada fiscal en cap de Barcelona, Anna Magaldi, va frenar el novembre de l’any passat una investigació oberta contra l’actual diputat del PP al Parlament, senador i exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i també contra el director de l’Institut Català del Sol (Incasòl) Damià Calvet, pel presumpte tracte de favor al club de bàsquet Joventut mitjançant ajudes públiques a una fundació i operacions urbanístiques especulatives. La que era màxima responsable de la fiscalia provincial, ara jubilada, va decretar l’arxivament del procediment amb l’oposició del fiscal delegat de medi ambient i urbanisme de Catalunya, Antoni Pelegrín, que, després de més de dos anys d’indagacions, va ser apartat del cas. Pelegrín considerava que s’havia acreditat l’existència de diversos delictes, com els de malversació de fons públics, frau i prevaricació.

La decisió de Magaldi ha arribat a la Fiscalia General de l’Estat, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Un sector de la fiscalia sosté que l’actuació de la fiscal no va ser la correcta, ja que l’assumpte hauria d’haver sigut traslladat, com va sol·licitar el fiscal Pelegrín, a la Fiscalia Anticorrupció i que fos aquest organisme qui decidís si s’havia de continuar endavant amb la investigació. No es va fer així i el cas va ser arxivat directament per la cap de la fiscalia amb l’argument que en els fets investigats hi podia haver «irregularitats» i «il·legalitats», però només administratives, no penals. Entre les anomalies, cita la «absència» del control d’ajudes públiques. La carpetada la va ratificar la Fiscalia Superior de Catalunya.

La investigació contra Albiol es va iniciar el 12 de juny del 2015 arran d’una denúncia davant la fiscalia de l’Associació de Propietaris de la Unitat Residencial Mas Ram de Badalona-Tiana. Magaldi va incoar les diligències i va delegar la investigació en Pelegrín. Des d’aleshores fins al novembre, es va reunir documentació sobre el suposat tracte de favor i, sobretot, en referència a una sèrie d’operacions urbanístiques destinades a proporcionar beneficis econòmics al club de bàsquet, que va presentar concurs de creditors el 2010 pels deutes que tenia.

Especulació immobiliària

La denúncia detallava, en síntesi, que l’Ajuntament de Badalona i l’Incasòl haurien desenvolupat operacions immobiliàries de «marcat signe especulatiu» amb l’«única i exclusiva finalitat» de beneficiar econòmicament el Joventut. A l’entendre del fiscal Pelegrín, aquestes actuacions eren «contràries als més elementals principis que regeixen el dret urbanístic», per prioritzar l’interès econòmic del club de bàsquet «en detriment dels ciutadans de Badalona». Es dona la circumstància que Albiol havia jugat en les categories inferiors d’aquest club.

Davant d’aquests indicis, el fiscal va instar el juny del 2017 que es traslladés el cas a la Fiscalia Anticorrupció per l’«existència d’indicis de criminalitat». En un principi, va rebre el beneplàcit dels seus superiors a la Fiscalia de Barcelona. No obstant, al cap d’uns quants mesos, la fiscal en cap li va ordenar que arxivés el cas perquè les irregularitats detectades no eren rellevants a nivell penal. Davant la negativa del fiscal d’urbanisme a acatar aquell mandat, Magaldi el va apartar de l’assumpte i va tancar la  investigació. 

Mentre un sector de la fiscalia opina que aquesta actuació contravé la normativa que regeix aquesta institució, un altre defensa que, com que va ser la fiscal en cap qui va obrir les diligències, ella pot decidir. 

Tres fases 

Els fets investigats es remunten al 1998-1999, quan es van iniciar contactes entre l’Ajuntament de Badalona, que tenia d’alcaldessa la socialista Maite Arqué, i el Joventut, aleshores presidit per Jordi Villacampa, amb la finalitat de procurar que el club pogués obtenir recursos econòmics. Fruit d’aquestes converses, el gener del 2002 el consistori va crear la fundació Badalona, Capital Europea del Bàsquet, en què participava el club. Un objectiu era executar un projecte comercial en uns terrenys municipals. Segons el fiscal Pelegrín, la fundació va servir per destinar fons públics al Joventut.

De les investigacions se’n desprèn, a parer seu, la «clara voluntat de responsables polítics de diferents administracions públiques (especialment de l’Ajuntament de Badalona i de l’Incasòl) d’ajudar econòmicament d¡una manera clarament il·lícita» el Joventut. Segons la seva opinió, el «procés d’ajudes públiques il·legals» al club es pot dividir en tres fases: la utilització de la fundació (a la qual s’adjudica «directament i gratuïtament» l’ús de terreny municipal), la promoció d’una operació urbanista al barri de Mas Ram, que finalment va resultar fallida, i un altre projecte immobiliari al barri del Pomar

0 Comentaris
cargando