ERC rebutja investir Puigdemont si hi ha "conseqüències penals"

Lentament i a terminis. Esquerra segueix una línia gradualista per aconseguir treure del tauler de joc Carles Puigdemont. Entre grans adhesions verbals a l’expresident i grans reconeixements a la seva figura i al seu càrrec, del qual va ser cessat el 27 d’octubre en virtut de l’article 155 de la Constitució, els republicans van apuntant condicions, si vol lògiques, que, indefectiblement, el deixen fora de joc.

La reaparició de Marta Rovira, màxima responsable efectiva d’ERC ja  que el líder, Oriol Junqueras es troba al Centre Penitenciari Madrid VII, va aclarir molt la boirina que acompanya les accions dels republicans i que tindrien com a màxima expressió el discurs amb què Roger Torrent es va plantar davant Puigdemont, dimarts, quan va ajornar el ple d’investidura. En aquella intervenció no hi ha una sola paraula contrària o desafecta a Puigdemont. El significat global, no obstant, era clar.

El mateix Torrent, dijous, va afirmar allò que no convocaria de nou el ple fins que s’aconseguissin totes les garanties que el mateix Puigdemont li havia sol·licitat dilluns per carta. És a dir, que no hi hauria detenció si posés els peus a Espanya. Cosa que, per ara, no està ni previst ni s’espera que ho estigui, vista l’actitud del Govern de Rajoy.

Passos de rosca

L’aparició de Rovira, amb una entrevista a l’agència ACN, va donar dos passos de rosca més. El primer, sobre el PDEcat, a l’afirmar que estava «esperant» que els postconvergents li expliquessin el pla que tenen per investir Puig­demont. A la seu republicana encara cou que JxCat fes d’un impossible, el retorn de Puigdemont de Brussel·les si vencia les eleccions, l’únic motiu i eslògan de cam­panya.

I a la segona part de la mateixa entrevista, Rovira sentencia l’expresident: «La investidura no ha d’implicar conseqüències penals ni efectes judicials negatius per a molts diputats». Entre aquests hi ha els membres de la Mesa, els exconsellers amb acta i, evidentment, els que ja estan empresonats.

Per Rovira «és evident» que ella i el seu partit estan «disposats a assumir tots els riscos que facin falta, sempre que les decisions que es prenguin serveixin per avançar», i que sobretot s’ha de «treballar una investidura real i efectiva». O dit d’una altra manera, ¿s’ha de sacrificar més gent per arribar a una investidura que ni desobeint seria efectiva, ja que no podria go­vernar?

Però no és ERC l’únic que pensa en aquests termes. Amplis sectors del PDECat assenteixen que, tot i ser el més desitjable, investir Puigdemont és poc realista. És veritat que, en una espècie d’inversió de papers, aquests sectors, com altres vegades ha fet ERC, per exemple, en els debats amb la CUP, s’han posat de perfil i guarden silenci per no veure’s arrossegats a l’enfrontament.

Discrepàncies parlamentàries

Però les discrepàncies ja han arribat a l’heterogeni grup parlamentari de Junts per Catalunya, on malgrat no tenir-ne el mànec el partit sí que hi és present. És en aquest grup parlamentari on s’observa la pluralitat més gran de veus sobre què s’ha de fer. Hi ha des dels fidels a l’expresident que clamen per la seva investidura o per eleccions i també els que advoquen per anar preparant ja l’anomenat pla b. Entre mig, hi ha fins i tot un grup de fidels que ja comencen a dubtar de l’efectivitat de tornar a xocar amb l’Estat.

Així doncs, els tramoistes ja s’estan preparant per a la sortida, tard o d’hora, del pla b, sobre el nom del qual s’especula. O pla b o eleccions és la disjuntiva.

Notícies relacionades

L'acord d'investidura frustrat de JxCat i ERC amb la CUP

Junqueras proposa combinar una presidència "simbòlica" amb una d'efectiva

Coneixedors de la situació, la CUP va difondre ahir als quatre vents l’acord al qual va arribar amb el bloc dels dos partits majoritaris de l’independentisme. Una forma de dir que, si hi ha nou nom i toca nova negociació, aquesta té com a terra el que ja s’ha pactat.

Es tracta de 14 punts, entre els quals hi ha, per exemple, l’inici del procés constituent i també impulsar una assemblea constituent provisional formada per diputats i re­gidors.