Rajoy felicita el Rei: "50 anys de la millor història d'Espanya"

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha divulgat a través de Facebook i Twitter un article amb motiu del 50è aniversari del rei Felip VI, que porta per títol "50 anys de la millor història d'Espanya".

S.M. el Rei compleix 50 anys. I m'agradaria, com a felicitació, repassar una desena de moments clau de la vida de Felip que coincideixen amb el camí d'Espanya cap a la democràcia, la modernitat i el progrés. Moments que formen part de la memòria col·lectiva dels espanyols.

El rei va néixer a finals dels 60, en una Espanya que veia sorgir una entusiasta classe mitjana. Van ser padrins del seu bateig, el 8 de febrer de 1968, el seu avi, el comte de Barcelona, i la seva besàvia, la reina Victòria Eugènia, viuda d'Alfons XIII, que trepitjava terra espanyola per primera vegada després de 37 anys d'exili. La continuïtat històrica de la Corona es va donar cita amb una nació que volia obertura, llibertat i prosperitat i que necessitava imperiosament incorporar-se a les democràcies desenvolupades d'Europa.

El 22 de novembre de 1975, un nen de 7 anys va assistir a la proclamació i coronació del seu pare com a rei d'Espanya. Començava la Transició. Espanya volia trobar-se a si mateixa com a casa comuna de tots els espanyols, i va ser capaç de guanyar-se el seu lloc en el concert de les grans nacions del món en una lliçó compartida de saviesa i grandesa, de reconciliació i concòrdia, de patriotisme i futur.

Un any i mig després, el maig d'un 1977 inoblidable per a la democràcia espanyola, Felip va ser testimoni de la renúncia del seu avi als seus drets dinàstics en favor del seu pare, el rei Joan Carles. Va escoltar en primera línia les emocionades paraules de Joan de Borbó: “Majestat, per Espanya, tot per Espanya. ¡Visca Espanya! ¡Visca el rei!”. El novembre d'aquell mateix any va rebre a Covadonga el títol de Príncep d'Astúries.

Hi ha una imatge del 27 de desembre de 1978 en què el Príncep d'Astúries escodrinya amb la mirada el seu pare mentre aquest sancionava la Constitució espanyola al Congrés dels Diputats; una Constitució que va plasmar els somnis nascuts a Cadis i va posar en marxa el projecte de l'Espanya de tots que va forjar la Transició.

Una freda nit de febrer del 1981 Felip va tenir l'oportunitat d'aprendre que fràgil que pot ser la democràcia i que forts que són les institucions democràtiques quan es compleix amb el deure i amb la llei. El seu pare va voler que passés despert aquella nit, en què va estar amenaçada la sobirania nacional. I el jove príncep va poder veure com el Rei es guanyava el favor del poble espanyol i es convertia en el rei de la democràcia.

El 15 de maig d'aquell any, Felip va rebre el Toisó d'Or en una cerimònia privada al Palau de la Zarzuela. Un acte que es repetirà al Palau Reial aquest 30 de gener quan l'hi imposi a la seva filla, la Princesa d'Astúries, en una decisió que realça la voluntat de permanència de la monarquia parlamentària a Espanya.

Un any després, també al maig, Felip va acompanyar el seu pare a Aquisgrà, al cor d'Europa, per rebre el premi Carlemany de 1982. Era la primera vegada que aquest guardó es concedia a un monarca i la segona a un espanyol, després del diplomàtic i escriptor corunyès Salvador de Madariaga, el 1973. A Aquisgrà va escoltar els unànimes elogis a la tasca del seu pare i al seu europeisme; a aquesta vocació europea que impulsava Espanya cap a la llibertat, la prosperitat i el futur.

Una dècada després, el 25 de juliol de 1992, Felip va entrar a l'Estadi de Montjuïc com abanderat de l'equip olímpic espanyol als Jocs Olímpics de Barcelona. Les imatges de Barcelona aquells dies van mostrar al món una Catalunya i una Espanya obertes, vibrants i hospitalàries. Vam demostrar tot el que la nostra gran nació pot aconseguir quan treballem junts.

Felip va contraure matrimoni amb Letizia el 22 de maig del 2004, a la Catedral de l'Almudena. Les seves filles van néixer el 31 d'octubre de 2005 i el 29 d'abril de 2007 a Madrid. El poble espanyol sempre ha seguit amb afectuós interès aquests feliços moments de la vida de l'avui rei d'Espanya.

Un afecte que va tenir la seva expressió més unànime el 19 de juny de 2014, el dia de la seva proclamació. Tota la formació i experiència del príncep van cristal·litzar en la seva oferta als espanyols d'una monarquia renovada. La normal successió a la Corona va acreditar la solidesa de les nostres institucions i la maduresa de la democràcia espanyola.

Han passat més de tres anys i mig des d'aquella jornada, i el rei s'ha guanyat els espanyols amb l'exemple, aquella arma d'aparença feble i realitat poderosa. Amb el seu treball i esforç diari, els espanyols tenim molts motius per estar orgullosos del nostre monarca constitucional.

No és fàcil calibrar tots els elements que componen l'alquímia d'un bon monarca: la proximitat, la prudència, la dignitat, l'ensenyament dels pares o l'exemple per als fills. Tot plegat conforma la naturalesa de bon rei. També l'exemplaritat, el compromís i el sentit del deure, la responsabilitat per l'alta tasca que té encomanada. De tot plegat ens ha donat mostres de forma constant, en la seva tasca diària, Felip durant el seu regnat.

En el difícil 2017 que ha acabat, el nostre Rei ha sabut mostrar a tots la importància de la Corona a Espanya. Ho va fer amb la seva presència en la manifestació del 26 d'agost a Barcelona en repulsa pels atemptats del dia 17, a l'encapçalar el rotund rebuig del poble espanyol al terrorisme i el suport unànime a les víctimes i a les seves famílies.

I ho ha fet, de forma reiterada, amb la seva ferma defensa de la legalitat i de la Constitució espanyola, que aquest any complirà el seu 40è aniversari. Una Constitució que, com a príncep, va veure sancionar el seu pare i que, com a rei, sap i vol defensar, perquè és la base de la nostra llibertat i la causa de la nostra prosperitat, principal fortalesa d'aquesta Espanya millor.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Felicitats, Majestat. Visca el rei. Visca Espanya.