Tres anys per reparar la Corona

Quan el 2 de juny del 2014 el rei Joan Carles va anunciar que abdicava, va dir que ho feia perquè considerava que es mereixia passar a la primera línia una generació «amb noves energies» i decidida a emprendre les «reformes» que la societat demanava. El bipartidisme del PP i el PSOE acabava de rebre la primera bufetada a les urnes en les europees del 25 de maig i havia irromput amb força Podem. Joan Carles feia mesos que rumiava la data per fer el pas enrere i va considerar que havia arribat el moment. Felip VI va assumir el repte i ara, quan aquest dimarts el cap de l’Estat compleix 50 anys i tres i mig en el tron, és una ocasió que convida a veure el camí recorregut.

En aquella primavera, la Corona passava pel seu pitjor moment des del 1975. L’escàndol d’Iñaki Urdangarin, la cacera a Botswana amb Corinna zu Sayn Wittgenstein (que va sortir a la llum perquè Joan Carles es va trencar el maluc) i els problemes de salut del Monarca van ser algunes de les raons que el van animar a deixar-ho. La missió de Felip VI era clara: havia de recuperar el prestigi de la Corona. Es va afanyar. El reclamava l’estat feble de la Monarquia però també el carrer. La corrupció aflorava en tots els àmbits, les peticions de transparència i regeneració estaven a la boca dels polítics, sobretot de Pablo Iglesias i també d’un Albert Rivera que començava a prodigar-se per Madrid.

Els primers mesos

Felip va prendre moltes decisions en el seu primer any. Just al cap d’un mes es va blindar davant la possibilitat d’un altre cas Nóos i va decretar que la família reial (en què només va incloure els quatre reis, Elionor i Sofia) només pot tenir activitat institucional. Va instaurar una auditoria externa dels comptes, va prohibir rebre regals cars i va aprovar un codi de conducta per als empleats de la Zarzuela. I, just quan anava a complir un any en el tron, va revocar el títol de duquessa de Palma a Cristina.

Aquesta accelerada en la regeneració va ser aplaudida per la societat, com va reflectir el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) el maig del 2015, quan la Monarquia va rebre un 4,34, millor que la marca que li havia atorgat un any abans a Joan Carles (3,72). Si l’opinió dels espanyols ha canviat, no se sap: el CIS no ha tornat a preguntar per la institució.

Canvi de terç

A mitjans del 2015, la Zarzuela va posar el fre al procés d’apertura de la institució, que segueix sent poc transparent pel que fa al cost reial, sobretot en la partida dels viatges. El salt de modernització va ser ressenyable en comparació amb la falta de regeneració en altres sectors, com podien ser els partits, les empreses involucrades en el finançament irregular de les formacions polítiques o l’esport.

Davant d’aquest fet, a la Zarzuela van decidir que no calia fer més després del pla de xoc. L’estratègia va consistir a imposar un perfil baix al Rei, que, segons diu la gent que té més a prop, vol ser «útil a Espanya», però no cometre errors.

El discret Alfonsín

En aquest estil l’acompanya el discret Jaime Alfonsín, el seu principal col·laborador des del 1995, quan es va convertir en cap de la Secretaria del Príncep. Vint-i-tres anys al costat de Felip, fent-se l’un a l’altre i esculpint una Casa del Rei de discursos molt mesurats i allunyada de la pompa d’altres monarquies.

Aquest canvi de ritme va ser paral·lel a la frenada arran de la falta de Govern el 2016 i l’enduriment de l’independentisme català. El Monarca, segons diuen els que parlen amb ell de l’assumpte, considera que millorar l’encaix de Catalunya és un problema de «difícil i llarga solució». Si Joan Carles va ser un dels artífexs de la democràcia, Felip haurà de demostrar que ha salvat la Monarquia en unes dècades on ha rebrotat el sobiranisme i les crítiques dels republicans es publiquen més que en el regnat del seu pare.

La intervenció del 3 d'octubre

El discurs de l’octubre, dos dies després de les càrregues de l’1-O, el va fer perquè considerava que part de la societat li reclamava que alcés la veu. I davant «la violació de la Constitució», ell no es podia posar entre el Govern i la Generalitat, que «estava saltant-se la llei», com si d’un mediador es tractés. A més, aquest no és el seu paper a la Monarquia parlamentària, recordava aquells dies al seu entorn.

Notícies relacionades

Felip VI, sense biografia intel·lectual

El vídeo amb les escenes íntimes de la família reial

Al palau de la Zarzuela estan satisfets amb el balanç d’aquests anys, on només hi ha hagut un retret: que Felip no convidés al Congrés el seu pare el dia que se celebraven els 40 anys de les primeres eleccions democràtiques. La Casa del Rei compensarà aquest error i durant tot el 2018 s’homenatjarà la figura del Rei emèrit en diversos actes.

Felip i la seva dona, Letizia, gelosos de la seva intimitat, han aprofitat el mig segle del Monarca per obrir les portes de casa seva amb l’objectiu de mostrar algunes escenes familiars. En un segle en què el control de la imatge per part de les institucions és total, la Zarzuela ha gravat alguns vídeos i els ha distribuït a la premsa. Una manera d’acostar la figura del cap de l’Estat i restar-li solemnitat. No es compleixen 50 anys cada dia.