Anticorrupció demana enviar el 'cas del 3%' a l'Audiència Nacional

La Fiscalia Anticorrupció vol que el presumpte finançament irregular de CDC, destapat en el ‘cas del 3%’, sigui investigat a l'Audiència Nacional. El fiscal adscrit al cas, José Grinda, ha presentat un escrit al Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell (Tarragona) en què apel·la a la complexitat de l'assumpte perquè el frau en les administracions públiques catalanes detectat, que causa una greu repercussió en la seguretat del trànsit mercantil i afecta més d'una Audiència, sigui investigat amb els mitjans amb què compta el tribunal ubicat a Madrid, han informat a EL PERIÓDICO fonts jurídiques.

Quan el jutge Josep Bosch doni el vistiplau a la petició fiscal, com es preveu, l'Audiència Nacional assumirà una instrucció iniciada el 2015 a partir de la presumpta manipulació d'un concurs públic per a l'adjudicació d'un pàrquing a Torrembarra, en què es van detectar suborns pagats per l'empresari Jordi Sumarroca al llavors alcalde, Daniel Masagué. D'aquest fil, denunciat per regidors del municipi, es va arribar a una cosa molt més important: el pagament de suborns a CDC, a través de donacions a la Fundació CatDem, de la qual era tresorer Andreu Viloca, càrrec que també desenvolupava al partit i en altres fundacions. 

Amb la documentació intervinguda als registres i, especialment, la que va intentar destruir en una trituradora, es va comprovar que Viloca feia un "control exhaustiu" de les adjudicacions i licitacions atorgades per CDC, tant en ajuntaments, com els de Figueres, Sant Celoni, Sant Cugat i Lloret de Mar, com a nivell provincial i autonòmic, a través d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.

El sistema era bastant senzill i, precisament per això, difícil de detectar. Les empreses feien donacions a CatDem o a Forum Barcelona just abans o immediatament després de l'adjudicació que havien aconseguit gràcies a un plec de condicions prèviament pactat amb elles. Per fer-ho Viloca i després es va saber que també l'exconseller Germà Gordó, que va declarar davant el Tribunal Superior de Justícia per la seva condició llavors d'aforat, es reunien amb empresaris per concretar els pagaments i les adjudicacions, almenys així ho havien declarat diversos d'ells davant el magistrat.

Diligències pendents

El ministeri públic feia temps que donava voltes a la possibilitat que l'Audiència Nacional assumís aquesta causa en què s'investiguen delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals, malversació de cabals públics i frau contra l'Administració Pública. Entre les diligències pendents hi figura prendre declaració com a imputats a alguns dels 18 arrestats el 2 de febrer de l'any passat -que encara no han comparegut davant el jutge- i que la Guàrdia Civil acabi d'examinar l'amplíssima documentació intervinguda llavors. També haurà d'estudiar en detall els resultats de la comissió rogatòria tramitada per Andorra, en què, segons fonts jurídiques, a priori no s'han trobat rastres de pagaments a l'estranger.

La possibilitat que la causa acabés a l'Audiència Nacional va ser el principal argument utilitzat pels fiscals José Grinda i Fernando Bermejo per oposar-se al seu relleu, com pretenia l'anterior responsable d'Anticorrupció, Manuel Moix, que va haver de va dimitir quan es va saber que tenia una participació en una empresa panamenya que figurava com a propietària d'un xalet familiar a la serra madrilenya.