01 juny 2020

Anar al contingut

"FALTA D'UNITAT D'ACCIÓ"

L'ANC i Òmnium, alienes a les negociacions d'investidura

Reconeixen una "falta d'unitat d'acció" després del 21-D agreujada pel rebuig dels partits a la llista única

Júlia Regué

L'ANC i Òmnium, alienes a les negociacions d'investidura

Blanca Blay

Més enllà d'agitar la mobilització als carrers, les entitats sobiranistes han actuat com a actors de conciliació per alleujar tensions entre els partits independentistes i s'han bolcat a resoldre dilemes per tirar endavant el procés. Però l'estocada de la convocatòria d'eleccions per part del Govern i el posterior rebuig de les formacions a acceptar la llista única, a pesar de la determinació de l'ANC i el silenci d'Òmnium, els manté al marge dels acords després del 21-D.

El rancor pel cop de porta a la seva fórmula electoral s'arrossega a les files de l'entitat: "Sempre hem tingut al cap la idea de la unitat, perquè és des d'on es fa més mal a l'Estat, i la llista única era la confrontació directa amb ell", apunta el secretari d'incidència política, Jordi Pairó. Reconeix una "falta d'unitat d'acció", cosa que es va evidenciar la nit electoral quan no es va captar una imatge conjunta de Junts per CatalunyaERC i CUP, malgrat la insistència d'aquestes organitzacions.

Pairó creu que la desestimació de la llista única comportava una "tibantor" i "incongruència" que ara "s'ha explicitat". "Hi va haver les típiques tensions partidistes durant la campanya", admet, encara que assegura que ja són aigua passada.

Fulls de ruta

Tant l'ANC com Òmnium eviten entrar en el terreny del deure de les formacions polítiques. "Estan portant a terme el que demanàvem: la restitució del Govern legítim i la recuperació de les institucions. Quan ho aconsegueixin, tornarem a ser interlocutors", assegura esperançat Pairó, fita en què també confia el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri

Les dues entitats resumeixen que han mantingut contactes bilaterals puntuals amb les formacions sobiranistes. Destaca la reunió que van mantenir amb Carles Puigdemont com a cap de llista de Junts per Catalunya a Brussel·les el 8 de gener passat. Però, més enllà del simbolisme, poca substància.

Des d'Òmnium asseguren que "ni ara ni mai" interfereixen en negociacions institucionals: "La societat civil té un rol, i els partits, un altre. A diferència d'altres entitats, no hem tingut mai fulls de ruta sobre la dinàmica que han de seguir les formacions polítiques", clarifica Mauri per justificar la seva absència en taules de negociació sobre la investidura.

El retorn de Puigdemont

Vetllar per un eventual retorn de Puigdemont tampoc entra en els seus plans. "No demanem explícitament el retorn però creiem que seria el més òptim, entenem que és la forma de confrontar les polítiques de l'Estat, però no exigirem res a qui es juga 30 anys de presó", explica Pairó. Per la seva part, Mauri resol que si torna és "molt probable que acabi empresonat" i creu "que no hi ha d'haver ningú més injustament a la presó".

Això sí, no retrocedeixen en els seus al·legats si finalment un altre candidat dels postconvergents assumeix el lideratge de la Generalitat: "Vam votar la restitució del Govern legítim, no una opció política per seguir endavant autonòmicament", adverteix a futurs el membre de l'ANC, entitat que ja ha segellat els seus propòsits en una ponència que avalaran els socis en la pròxima assemblea general el 18 de febrer i que esperen que serveixi de guia al nou Executiu.

Protagonisme de la ciutadania 

L'ANC diagnostica que després de l'1-O els partits independentistes "tenen una sèrie de limitacions pel context autonomista en què viuen". "Sortir d'aquesta naturalesa costa i crea conflictes", afirma Pairó, i fa una crida a un increment del protagonisme de la ciutadania "per crear estructures d'Estat" des d'iniciatives "cooperatives".

Mauri insisteix en la necessitat de "reconciliar" la societat i demana fixar "objectius, més que terminis" per "enfortir el país". "És evident que no s'ha materialitzat una república i que sota el 155 seguim en un marc autonòmic", sentencia, i insta els partits a "respondre al mandat democràtic" de les urnes.