Clam pels Jordis després de tres mesos a la presó

L’empresonament dels seus representants, i de part del Govern cessat, l’aplicació del 155 i la conseqüent convocatòria d’eleccions han reduït el ritme a què es van acostumar a sortir als carrers l’ANC i Òmnium. Però el dia que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van complir tres mesos a la presó de Soto del Real, acusats per sedició, i a l’espera de la resolució del Tribunal Suprem sobre la seva petició de llibertat, no van fallar.

Unes 17.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per exigir-ne l’excarceració. A la cruïlla entre el carrer de Casp i el passeig de Sant Joan van confluir les cinc columnes organitzades des de diferents barris de Barcelona, des d’on van desfilar fins a arribar al passeig de Lluís Companys. A la resta de municipis van convocar davant els ajuntaments amb el mateix propòsit.

Amb el lema Som gent de pau, els manifestants van marxar a crits de «Fora la justícia espanyola», lluint estelades, banderoles i cartells amb les cares dels Jordis. La capçalera la van presidir el líder de l’ANC, Agustí Alcoberro, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, juntament amb dirigents polítics dels partits sobiranistes.

Notícies relacionades

L’Audiència manté Begoña Gómez imputada per malversació per l’«interès en els assumptes lucratius» de la seva assistent a la Moncloa

Catalunya renovarà 20 barris degradats amb una inversió total de 412 milions

Al passeig de Lluís Companys, van guardar tres sentits minuts de silenci, mòbils en mà, per il·luminar l’escena. Ja a l’escenari, Alcoberro va acusar el Govern de tenir «presos polítics», i va assegurar que això «embruta i envileix qualsevol Estat». Va apel·lar a la seva excarceració «per aconseguir la llibertat com a poble». Mauri va afegir que aquesta situació «ha d’avergonyir qualsevol demòcrata», i va avisar que «no renunciaran al que pensen i volen construir». 

A través de la lectura d’una carta, Cuixart va posar el colofó a l’acte reivindicant que «les idees es debaten, no s’empresonen».