Anar al contingut

CORRUPCIÓ A CATALUNYA

El 'cas Palau' clava l'estocada a Convergència

La sentència dona per provat el cobrament de comissions il·legals durant una dècada

El PDECat intenta desvincular-se del seu partit matriu, però els seus socis exigeixen explicacions

Daniel G. Sastre / Jesús G. Albalat

El 'cas Palau' clava l'estocada a Convergència

Bernat Vilaro

Més que sobre un afer judicial, l'Audiència de Barcelona ha dictat aquest dilluns sentència sobre una època i una manera de fer política a Catalunya. La decisió del 'cas Palau' dona per provat que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va cobrar comissions il·legals per almenys 6,6 milions d'euros de la constructora Ferrovial a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Pasqual Maragall va donar el 2005 el crit d'alarma, amb el seu cèlebre: "Vostès tenen un problema que es diu 3%". Ara, les implicacions polítiques de la sentència, en un moment en què els hereus del partit que va fundar Jordi Pujol negocien les línies mestres de la pròxima legislatura, són evidents.

Ningú es vol fer càrrec de la responsabilitat d'una dècada (des del 1999 fins al 2009) de finançament irregular. El PDECat, el partit en què es va convertir Convergència el juliol del 2016 pensant precisament en la sentència del 'cas Palau', s'ha pronunciat com si no tingués res a veure amb la seva predecessora. "El Partit Demòcrata és una formació nova, creada el 2016, que va néixer amb l'exercici de la transparència com un dels seus objectius més importants", s'ha inhibit mitjançant un comunicat, perquè durant tot el dia els seus dirigents han evitat l'exposició pública.

Tampoc Artur Mas, líder de Convergència durant gran part dels anys en què el partit va cobrar comissions il·legals segons l'Audiència, s'ha donat per al·ludit. L'expresident català, la renúncia del qual la setmana passada a continuar al capdavant del PDECat ara cobra nova llum, ha dit que no s'esperava una sentència tan "dura", però que en tot cas Convergència ja va pagar el 2016 "un preu molt alt" per les irregularitats investigades. Es referia a la dissolució del partit, com si amb un canvi de nom n'hi hagués prou per esborrar qualsevol vincle entre dues formacions que comparteixen espai polític i multitud de dirigents.

El 4% de comissió

El cert és que les 549 pàgines de la sentència del 'cas Palau' deixen en evidència un mecanisme perfectament greixat la finalitat del qual era finançar Convergència, i del qual també es beneficiaven els dos principals directius del Palau de la Música de l'època, Fèlix Millet i Jordi MontullCDC Ferrovial van utilitzar la principal institució musical catalana per canalitzar comissions per l'adjudicació d'obres com la línia 9 del Metro de Barcelona o la Ciutat de la Justícia, segons recull l'Audiència. La constructora pagava el 4% de comissió sobre els projectes, que es repartien el partit (2,5%), Millet (1%) i Montull (0,5%).

Els dos saquejadors confessos del Palau es van quedar per aquesta via més de 23 milions d'euros que ara hauran de tornar, igual que haurà de fer Convergència amb els 6,6 milions que se li atribueixen. L'Audiència condemna Millet a nou anys i vuit mesos de presó, i Montull a set anys i sis mesos. La filla d'aquest últim, Gemma Montull, ha sigut condemnada a quatre anys i mig, una pena molt semblant a la de Daniel Osàcar, l'extresorer de CDC pel qual Mas va posar diverses vegades "la mà al foc".

Per al desemborsament de comissions, Millet i Montull, segons la sentència, van posar a disposició de Ferrovial i de CDC l'estructura econòmica del Palau per poder amagar els pagaments i els cobraments rere la forma de patrocini. Els magistrats relaten que els ingressos efectuats per la constructora a l'auditori "anaven destinats la majoria" a abonar les comissions perquè se li adjudiqués obra pública, "utilitzant per fer-ho la seva influència sobre persones que havien de resoldre" aquests contractes.  Els extresorers, afegeix la resolució, "garantien que altres responsables del partit, que no han pogut ser determinats", exercissin les pressions sobre els càrrecs públics de la seva formació.

Mesures cautelars

Malgrat el seu esforç per desmarcar-se de la trama de diner negre, factures inflades i convenis falsos, el PDECat ha constatat que cap dels seus fins ara socis vol que la presumpta corrupció de CDC els esquitxiERC ha demanat que "assumeixi responsabilitats qui les hagi d'assumir" i ha assegurat que "no mirarà cap a una altra banda". I la CUP ha reclamat "explicacions" als actuals dirigents postconvergents al constatar "ombres" en el partit hereu de Convergència.

La fiscalia demanarà mesures cautelars per a l'extresorer de Convergència condemnat, i també per a Millet i els Montull, cosa que podria comportar el seu empresonament. El partit ha deixat clar que recorrerà la sentència, i el seu representant legal, Francesc Sánchez, s'ha mostrar convençut que Osàcar no entrarà finalment a la presó. Però encara s'ha de veure que el seu argument que CDC ja ha pagat perquè "ha desaparegut de l'òrbita dels partits que es presenten a les eleccions", convenci més enllà de les fronteres de la formació.