REPERCUSSIONS DE LA SORTIDA DE LA UE
Espanya intentarà aprofitar el 'brexit' perquè Gibraltar deixi de ser un paradís fiscal
El Govern descarta donar la batalla per la cosobirania i espera que el Penyal deixi de fer competència deslleial
Madrid oferirà defensar els interessos dels 'llanitos' dins la UE a canvi de modificacions en la política fiscal
/
El 96% dels gibraltarenys van votar en contra del brexit. Volien que el Regne Unit seguís dins de la Unió Europea. Elsllanitossospitaven que amb la sortida, ells, més que els britànics, tenien molt que perdre. I serà així per una raó principal, perquè parteixen d'una situació extremadament avantatjosa, paradisíaca más bien. El Govern de Mariano Rajoy, que per ara creu que ha jugat bé les seves cartes diplomàtiques, s'ha assegurat una posició de força en la negociació que decidirà el futur de la colònia britànica: qualsevol acord entre Londres i Brussel·les sobre el Penyal haurà de comptar amb el vistiplau d'Espanya. I no només un cop consumada la ruptura total (que el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, proposa per al 31 de desembre del 2020). Espanya també podrà opinar sobre les condicions que se li aplicaran a aquest territori peninsular en el "període transitori", que començarà el 29 de març del 2019, data del divorci.
Les condicions del "període transitori" (en el qual el Regne Unit seguirà sent part del mercat únic i la unió duanera, encara que no tindrà dret a vot) només s'aplicarà a la colònia si hi ha un acord previ entre Londres i Madrid. Si l'Executiu espanyol no vol, el Penyal quedarà des d'aquest moment fora del mercat únic. Amb aquest poder de decisió, més que intentar que el lema "Gibraltar, espanyol" sigui una realitat, al que aspira en primer terme l'Executiu és que deixi de ser un "paradís fiscal", entre cometes. Perquè així el considera l'Executiu de Rajoy, que va arribar a denunciar el seu sistema tributari davant la Comissió Europea el 2012, un procediment que encara no s'ha resolt. El president també ho ha subratllat en algunes ocasions. El setembre del 2013 va assegurar que no es pot tenir "un paradís fiscal en plena Unió Europea", encara que no va complir la seva paraula de queixar-se dies després davant l'Assemblea General de l'ONU com havia anunciat. És un tema que incomoda Londres i no va creure oportú donar aquesta batalla a aquest nivell. Ara, en canvi, el Govern considera que ha arribat el moment d'intentar que Gibraltar "deixi de parasitar l'economia del sud d'Espanya", una expressió que utilitzen fonts governamentals.
32.000 habitants, 14.000 societats
La colònia, que es pot passejar un matí de nord a sud i d'est a oest (té 6,5 quilòmetres quadrats, poc menys que Cornellà de Llobregat), té 32.000 habitants i acull unes 14.000 societats, segons dades de les autoritats gibraltarenyes. Ofereix unes condicions imbatibles a les empreses i els ciutadans de la zona: l'impost de societats es grava amb el 10% (el 25% a Espanya), no hi ha IVA ni impostos sobre el patrimoni o successions i una persona que es guanyi molt bé la vida ha de tributar el 48% d'IRPF a Andalusia mentre que a la colònia com a molt paga el 25%. El ministre principal del Penyal, Fabián Picardo, nega que siguin un paradís i defensa un "brexit assenyat" també per al seu territori.
L'estratègia del Govern espanyol, recolzada pel PSOE, és aconseguir que elsllanitoss'adonin que Espanya ha de ser el seu soci principal a partir d'ara. El Regne Unit és el passat i Espanya, el futur, seria el lema. Madrid vendrà que podrà defensar la situació dels gibraltarenys dins del club europeu. Però aquesta mà estesa no serà a canvi de res: les autoritats del Penyal hauran de cedir en alguna cosa i la Moncloa vol que sigui en el terreny fiscal.
És una "tasca generacional"
Notícies relacionadesEl líder del PSOE al Parlament europeu, Ramón Jáuregui, es resisteix a parlar de "paradís fiscal" com a tal i prefereix referir-se a Gibraltar com "un dels diversos territoris" que dins de la Unió Europea fan "competència fiscal deslleial" als socis. Jáuregui cita també Malta, Luxemburg, Holanda i Irlanda i defensa la feina de l'Eurocambra per frenar aquestes polítiques fiscals. "Estem reaccionant, Europa és lenta, però a poc a poc estem millorant aquesta situació", diu per telèfon.
Jáuregui està d'acord en la "oportunitat" que té Espanya per decidir el futur del Penyal, però avisa que seria un error voler fer-ho tot corrent. "Hem d'oblidar això de posar la bandera. És una tasca que transcendeix generacions. Hem d'aconseguir un clima de confiança amb elsllanitosper definir aquest futur", afirma. A més, recorda els beneficis de la riquesa de la colònia a la comarca gaditana del Camp de Gibraltar. Cada dia, 10.000 espanyols travessen la frontera i ocupen el 40% dels llocs de treball del territori. I els gibraltarenys, d'altra banda, fan vida i gasten al sud d'Andalusia. L'impacte a la zona, segons va declarar Picardo davant el Parlament europeu fa un any, és netament positiu i per això demana que es permeti al Penyal seguir sent "un motor de creixement" del sud peninsular. La resposta a aquesta qüestió políticoeconòmica s'anirà forjant en les reunions tècniques entre representants d'Espanya i del Regne Unit que començaran en les pròximes setmanes.
