La Policia investiga els CDR per organitzar "activitats coercitives"

Els cossos i forces de seguretat de l'Estat investiguen el paper dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), reconvertits en Comitès de Defensa de la República, en l'organització dels "incidents de violència" de l'1-O i les "activitats coercitives" de la vaga general del 8 de novembre.

El coronel Diego Pérez de los Cobos, càrrec de la Secretaria d'Estat d'Interior que va coordinar el dispositiu de l'1-O, ha remès un informe al jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials en què sosté que les instruccions que es van donar als agents eren "prioritzar la seguretat i l'ús mínim i proporcionat de la força", així com portar a terme actuacions "ràpides i puntuals" per requisar les urnes, sense que l'"objectiu" fossin els votants.

L'informe, a què ha tingut accés Efe, revela que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han estat investigant les "actuacions" dels CDR i han remès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya diversos atestats amb els indicis de criminalitat que aprecien en l'activitat d'aquests grups populars d'activistes, creats per mantenir la mobilització a favor de la independència.

Justificació de l'ús de la força

De los Cobos assegura en el seu escrit que, tot i que l'actuació policial l'1-O es va focalitzar en "la retirada i intervenció del material de votació, amb actuacions ràpides i puntuals", els agents van haver d'usar la força al ser "rebuda amb accions de violència directa", a l'arribar o quan abandonaven el lloc.

En aquest sentit, el ministeri sosté que la intervenció policial va tenir lloc en un context de "resistència passiva organitzada", amb alguns "incidents de violència" i una "activitat d'oposició organitzada en contra de la intervenció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat".

Per Interior, en aquests incidents va ser "molt rellevant" l'actuació dels CDR, que, especialment a Barcelona, van operar "com a elements de coordinació i execució dels actes preparatoris i executoris de l'oposició de les forces i cossos de seguretat de l'Estat" i havien muntat "accions de parapet" als punts de votació.

L'escrit destaca que els CDR, ja reconvertits en Comitès de Defensa de la República, han seguit actuant després de l'1-O i que una de les seves "principals activitats coercitives, encara que no l'única", va ser organitzar la jornada de vaga general del 8 de novembre.

En aquest sentit, l'informe recorda que l'anomenada aturada de país va provocar més de 70 talls de carretera en diversos punts de la xarxa viària i ferroviària de Catalunya, i això va obligar a intervenir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil "per restablir la normalitat".